13/3/08

Els llibres, una capsa de sorpreses

De petits quan anàvem amb cotxe o en autobús de Valls a Tarragona quan arribàvem prop de la capital de l'antiga Tàrraco fixàvem les nostres cares al vidre de l'esquerra del cotxe per al cap d'una estona poder cridar: El pont del Diable! Ens feia molta gràcia veure aquesta construcció romana plena d'arcs que salvava una vall. Amb el pas del temps vam preguntar perquè els romans construïen aqüeductes com aquell? La resposta que se'ns donà fou que era per transportar aigua i que feien aquelles construccions perquè no havien descobert la tècnica del sifó i que per tant per salvar el desnivell d'una vall calia construir aquells extraordinaris "ponts". I així quedà la cosa.
Fa uns dies, tot llegint El gozo intelectual. Teoría y práctica sobre la inteligibilidad y la belleza, de Jorge Wagensberg (Tusquets Editores), llibre al qual ja li vam dedicar un post, em trobo amb un capítol que porta per títol "Io lo so! o porqué los romanos hacían acueductos". Caram, em vaig comentar a mi mateix, no havíem quedat o així sempre m'ho havien dit que era perquè no coneixien la tècnica del sifó? Doncs, resulta que no. Wagensberg ens diu el següent:
"...Y, de repente, en medio del confuso bullicio, una mano se levanta, autoritaria, al fondo de la sala. Es un veteranísimo arquitecto que ha esperado un instante de silencio para imponer su voz aflautada: Io lo so! (¡Yo lo sé!) La solución no es tecnológica, ni hidroestática, ni hidrodinámica, ni económica, ni política, ni estética... La solución, atención, es ¡química! Lo que no sabían hacer los romanos es tratar el agua para que no se pudriera estancada en condiciones anaerobias. Ningún problema para el último tramo que distribuye el agua al usuario, pero imposible para largos recorridos. En un acueducto, en cambio, el agua fluye en condiciones aerobias, como en cualquier arroyo."
Heus aquí la qüestió, tota la vida pensant que els romans construïen aqüeductes perquè no coneixien la tècnica el sifó i ara resulta que els feien perquè no sabien tractar l'aigua. De fet, ja era estrany que una civilització que sabia fer extraordinàries construccions com els mateixos aqüeductes no conegués la tècnica del sifó. I és que com dèiem en el títol del post: "els llibres són una capsa de sorpreses".

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Fantàstic. Aquest post pareix un conte. Això és el que té de bo descobrir coses noves als llibres! De totes formes, la sensació de veure córrer l'aigua és molt agradable.

Anònim ha dit...

Jo també anava errada, i m'ha agradat poder sortir del meu error d'una manera tan distreta. Sembla que els romans sempre estiguin aquí per sorprendre'ns!