Jesús Maria Tibau i Cornudella

Durant l'any organitzem moltes presentacions de llibres. Com que a Cossetània editem al voltant d'una vuitantena títols l'any i fem com a mínim una presentació per llibre, no estranyarà doncs que cada setmana en tinguem alguna o altra. Sempre, quan vaig a una presentació, tinc neguit per si vindrà gent o no, per si la sala quedarà prou plena.

Ahir dissabte, vaig anar a la presentació d'El vertigen del trapezista, de Jesús Maria Tibau, a Cornudella, el poble on Tibau hi va néixer i hi va viure bona part de la seva vida abans de desplaçar-se a Tortosa. No tenia cap temor que no vingués gent, estava tranquil en aquest sentit, ja que habitualment, encara que pugui sonar rar, com més petit és el poble, més possibilitats hi ha que la presentació sigui un èxit. Hi ha en els petits nuclis més sentiment de comunitat i els seus habitants fan habitualment pinya en els actes que s'organitzen. A més tenia el convenciment que Tibau era una persona estimada a Cornudella. Els pronòstics no van fallar i la sala d'actes de l'Ajuntament de Cornudella es va omplir de gom a gom. Tibau es va sentir ben acompanyat pels seus familiars i pels seus amics de la localitat que el va veure créixer.

Cornudella, el Montsant, Siurana, els records de la seva infància o el paisatge del Priorat apareixen constantment en El vertigen del Trapezista. Tibau ho descriu amb tendresa, amb estima. Per això, l'acte de presentació es va convertir a la vegada amb un homenatge als seus records. Ell va voler que una amiga de Cornudella i un germà seu llegissin un conte. Els amics i la família, el millor regal que li ha fet Cornudella. També va llegir un dels contes l'escriptor Òscar Palazon i, un altre el propi autor (es pot veure en el vídeo que acompanya aquest post). I al final, la cirereta que arrodoní la presentació va l'excel·lent interpretació a capella del cantautor de Pradell de la Teixeta, Jesús Fusté.

Pedalejar prop del mar

Cada any per Divendres Sant una colla d'amics que sortim habitualment amb bicicleta de muntanya. Fem una sortida que acabem amb un bon dinar. Enguany hem anat de Salou fins a l'Ampolla seguint l'itinerari marcat en el llibre: La costa Daurada arran del mar, de Josep Insa. L'itinerari et permet descobrir racons d'extraordinària bellesa de les nostra costa, especialment cap a la zona de l'Ametlla de Mar. Malauradament també et permet comprovar de primera mà la pressió urbanística que hem exercit sobre el nostre territori. Els passejos marítims són cada vegada més llargs, cada vegada més ciment, en detriment dels espais naturals a prop del mar, i costa trobar territori verge, sense urbanitzacions que arriben gairebé fins dins el mar. Queden alguns petits paradisos, cada vegada més petits. A un però li queda el convenciment que la facultat de l'home per fer urbà el territori no té límits.