L'excel·lent debut com a novel·lista de Miquel Esteve

Ahir dimecres al vespre, vaig assistir, com cada any, a l’acte de lliurament del XXVI Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre (més informació en aquest post), que ha estat guanyat per l’escriptora reusenca Rosa Pagès. L’acte serví també per presentar el llibre guanyador de l’edició de l’any passat del premi, Heydrich i les agents del saló Kitty, obra de Miquel Esteve, escriptor que amb aquest llibre s’estrena com a novel·lista.

La filòloga Núria Grau, col·laboradora de Cossetània, que forma part del jurat del premi, l’any passat despr

és que es donés a conèixer el guanyador de la XXV edició del premi, em va parlar molt bé de la qualitat de la novel·la Heydrich i les agents del saló Kitty i també de les bones maneres de fer d’aquest nou escriptor.

Tot just abans de marxar de vacances ens va arribar de l’impremta l’obra publicada ja que calia tenir-la llesta per a l’acte que es va celebrar ahir dimecres a Vinebre. Em vaig endur l’obra de vacances per aprofitar aquells dies per a llegir-la. I dit i fet, vaig començar a llegir el llibre i no el vaig poder deixar fins acabar-lo. Amb dos dies en vaig fer la seva lectura. La Núria Grau tenia raó és una molt bona obra, ben escrita, amb ritme, ben documentada, ben estructurada, amb una trama intrigant. És un excel·lent debut de l’autor com a novel·lista.
Esteve ens trasllada a uns anys durs de la història d’Europa, la Segona Guerra Mundial, i ens apropa als darrers dies d’un dels personatges més cruels del nazisme Reinhard Heydrich (el Carnisser de Praga), que va morir a conseqüència d'una infecció a la sang produïda per les ferides que li van provocar un atemptat contra la seva persona que va tenir lloc el 27 de maig de 1942. De Praga ens trasllada a un altre espai: una residència d’ancians a Catalunya on passa els darrers anys de la seva vida una dona, que havia estat una agent al servei de la SS en el prostíbul de Kitty Schmidt per on hi van passar personatges de l’època molt rellevants segons llegim en l'apunt històric que l'autor reprodueix al final del llibre com Galeazzo Ciano, Sepp Dietrich o Ramón Serrano Suñer. Precisament el prostíbul enllaça les dues històries, la de Heydrich i la de la velleta de la residència d’ancians. El llibre tal com s’explica en el resum de la seva fitxa tècnica està a mig camí entre la novel·la històrica i el thriller i ens permet conèixer fins a quin punt les recaragolades ments de la SS van utilitzar tots els sistemes possibles per obtenir informació privilegiada per al règim de Hitler.