Com Carles Cardó formularia avui la seva proposta nacionalista

Manuel Fuentes, Joan Rigol i Josep Bofarull

En la sessió de la tarda, del dissabte 15 de novembre, del seminari sobre la persona i el pensament de Carles Cardó es van presentar dues ponències emmarcades sota el títol "Com Carles Cardó formularia avui la seva proposta nacional. Relectura del document episcopal Arrels cristianes de Catalunya: una revisió pel segle XXI"

Reproduïm algunes de les frases de les ponències.

Aspectes polítics. Joan Rigol, expresident del Parlament de Catalunya:

"Cardó defineix el sentit nacional a través de l'eix educació-cultura. La nostra cultura només se salvarà si té un prestigi davant les altres cultures amb les que conviu. Les llengües i les cultures que sobreviuen són aquelles que tenen un alt prestigi sobre les altres".

"Cardó té una dimensió molt global i molt profunda del fet polític. Té una experiència de la política catalana que modula segons les circumstàncies. Hi ha un primer moment d'eufòria nacional amb la Mancomunitat. Després ve el temps de Primo de Rivera i hi ha una retracció i un silenci. En l'adveniment de la República i ha un alineament a favor de la República d'una manera molt clara. Hi ha un moment de maduresa des d'una certa distància de l'exili i hi ha un últim pas que és el de la meditació catalana que canvia i matisa tot el que ell havia madurat del pas anterior. "

"La força d'un país, segons Cardó, la dona el fet de ser una nació, sempre i quan ens porti al sentit de comunitat i al sentit de poble".

"L'alta cultura que tenia el noucentisme arribava a la consciència de la gent".

"La societat del temps de Cardó no és la mateixa que la nostra. Ha canviat radicalment. L'estat del benestar ens ha fet més clients de l'administració pública que no ciutadans en capacitat d'assumir drets i deures."

"Nosaltres estem en una societat on el que jo faig o ho cobro jo i ho cobro al comptat o no val la pena, cosa que ha fet que la política administra més el present."

"De mica en mica hem anat creient que l'únic progrés que val la pena és el progrés econòmic. Això trasllada a una crisi de transmissió de valors. Continua sent clar que cultura i educació és l'element clau per cohesionar la societat."

"Hi ha d'haver un regeneracionisme polític, primer amb una actitud de diàleg, que és la gran aventura humana que consisteix primer en conèixer a l'altre, després comprendre'l i el procés culmina en compartir. Els polítics catalans o segueixen una actitud de diàleg o se'ls esmuny la realitat entre les mans".

"Hem d'encarar la nostra reivindicació amb l'Estat d'una manera clara i diàfana. Si no es veu que darrera això no hi ha la necessitat de construir un espai nacional se'ns escaparà la realitat profunda del nostre país."

"Nosaltres tenim la cultura com un oci i es parla de la cultura com si fos una empresa. La cultura és l'antídot i l'altre punt de referència respecte el món econòmic. Ens han venut la cultura com un producte més que nosaltres consumim. La cultura és un diàleg amb el teu propi esperit. Hem esmossat el sentit de cultura, cosa que fa perdre una certa força al nostre país".

"La idea que tenia Cardó de la societat no era una visió pessimista de la comunitat humana, sinó que era una visió constructiva de Catalunya i de la nostra comunitat."

"Els partits polítics haurien de pensar que l'enemic polític número u és tot allò que dissol el sentit nacional."

"Quan un partit guanya una institució aquell partit no té en propietat la institució, sinó que és del poble. El polític hi està d'una manera provisional."

"Una nació necessita una relació existencial i vital entre els polítics i la societat."

"Tota política no és una subhasta de promeses electorals. La política ha de donar una visió de la societat integradora i comunitària que superi els interessos corporatius."

"La política no es tracta de donar avantatges als ciutadans sinó que es tracta de recordar-los-hi els seus deures però per fer-ho ha de guanyant-se la credibilitat dia a dia."

"Recentment hi ha uns fets tant importants a la nostra societat que l'han feta molt complexa i que per tant cal recentrar-la. Necessitem repensar la nostra comunitat real i veure si som capaços de tenir capacitat de convocatòria des de la idea cultural i des de la idea del sentit de l'educació. Necessitem que Catalunya se situï dins la globalització amb un dinamisme econòmic molt potent. Es necessita una repensada de les arrels cristianes de Catalunya. M'agradaria que l'església catalana fes una aportació en aquest sentit i que fos un revulsiu de la dinàmica política en la que estem immersos."

Aspectes eclesials. Manuel Fuentes, historiador

"Carles Cardó va mirar d'entendre i explicar què és el que succeí en les eleccions del 1936".

"Cardó es preguntava si era preferible una Església perseguida o una Església empastifada".

"Cardó intentava trobar diàleg. Això porta al cardenal Vidal i Barraquer a trobar amb la República un modus vivendi. Era la tercera via i els que la defensen acaben aïllats."

"Des de l'exili mirarà de replantejant la seva posició. Cardó des de l'exili per una banda refusa allò que significava la persecució que l'ha fet fugir però per l'altra continua no acceptant un recanvi que ell creu que ha de fer mal a l'església. Cardó va continuar fidel allò que ell pensava."

"La publicació de Les dues tradicions va comportar per a Cardó un calvari; un intent per part del govern de Franco perquè no sigui publicat, però li comporta també per part d'alguns dels exiliats d'esquerra unes certes crítiques."

"Cardó començà El gran refús fent una confessió de fe".

"Els textos que escriu en aquell moment l'ajuden a descobrir l'ambigüetat de tot testimoni humà".

"Em sembla que partint del què diu i del què creu té present el fet de que és capellà i això fa que sigui atent als signes dels temps."

"Cardó recorda que les disputes, les querelles entorn el carlisme, el que havien fet era despreocupar-se de l'evangelització del poble. Ell parla del fet que a moltes zones hi ha una descristianització creixent de la població, mentre els clergues s'han dedicat a les disputes polítiques".

"L'església del seu temps es va trobar temptada d'ofegar la llibertat davant de la seguretat."