L'Arxiu Històric de Reus va ser l'espai que va acollir dissabte a la tarda la taula rodona "En quin estat es troben els joves escriptors?", organitzada per Òmnium Cultural del Baix Camp, en el marc de les I Jornades Joves Escriptors, i en la que hi van participar: Magí Sunyer, professor de la URV; Borja Bagunyà, escriptor; Jordi Prenafeta, secretari general de l'AJELC i un servidor.Borja Bagunyà es preguntà si realment existeix la figura de l'escriptor jove i quan es deixa de ser escriptor jove per esdevenir senzillament escriptor. En tot cas, segons Bagunyà "la joventut fa referència al procés de creació d'un escriptor i per tant l'escriptor jove és l'etapa en què aquest es forma".
Per la seva part, Jordi Prenafeta indicà que l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana posa com màxim d'edat per ser component d'aquesta entitat els 35 anys. Prenafeta va indicar que els joves escriptors acumulen tres problemes: "el de ser joves, el de ser escriptors i el de ser catalans". També assenyalà el problema que representa per als nous escriptors "la concentració editorial que fa que la promoció es concentri exclusivament amb els llibres supervendes. A més a més, hi ha una orientació molt mercantilista de les editorials i dels premis que es convoquen."
Magí Sunyer va afirmar que "els escriptors han d'escriure per al seu plaer; la immensa majoria dels escriptors han creat obres sense guanyar res." Sunyer coincidí amb Bagunyà en el sentit que "un escriptor jove és un escriptor en formació, i cal que llegeixi molt i que procuri idear un estil propi." Segons Sunyer en l'etapa de joventut d'un escriptor "aquest és pot equivocar i no li ho hem de retreure. Ara bé, si un escriptor comença a acumular anys i segueix equivocant-se, malament." Aconsellà als joves escriptors que "tot i que la immensa majoria de premis literaris funcionen bé, no us presenteu als grans ja que estan donats i no hi tindríeu possibilitats". Sunyer es va queixar de la manca de referents actuals de la literatura catalana i digué també que "els joves tenen també altres possibilitats per ser llegits, com Internet".
En la meva intervenció, vaig incidir en el fet del plaer de l'escriptura i que per ser llegit, avui en dia, no és imprescindible ser editat, ja que la xarxa té eines com els blogs on es poden col·locar les noves creacions. Vaig comentar que els nous canvis tecnològics en el sector editorial oferiran una oportunitat important als joves escriptors ja que possiblement canviarà el tipus de literatura que es farà i que precisament seran els joves escriptors els que poden tenir més capacitat, gràcies a la seva joventut, per adaptar-se a les noves fórmules de literatura. Vaig assenyalar que els premis literaris són una bona eina per aconseguir promocionar i editar l'obra dels joves escriptors però que la concentració dels grans premis en el mateix grup (que en el seu dia ja vaig comentar aquí) no facilita aquesta tasca. Finalment, vaig comentar que la crítica hauria d'estar molt més atent i fer cas a les noves promeses que sorgeixen ja que no és fàcil veure cròniques i crítiques literàries de les creacions dels escriptors joves.
Per la seva part, Jordi Prenafeta indicà que l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana posa com màxim d'edat per ser component d'aquesta entitat els 35 anys. Prenafeta va indicar que els joves escriptors acumulen tres problemes: "el de ser joves, el de ser escriptors i el de ser catalans". També assenyalà el problema que representa per als nous escriptors "la concentració editorial que fa que la promoció es concentri exclusivament amb els llibres supervendes. A més a més, hi ha una orientació molt mercantilista de les editorials i dels premis que es convoquen."
Magí Sunyer va afirmar que "els escriptors han d'escriure per al seu plaer; la immensa majoria dels escriptors han creat obres sense guanyar res." Sunyer coincidí amb Bagunyà en el sentit que "un escriptor jove és un escriptor en formació, i cal que llegeixi molt i que procuri idear un estil propi." Segons Sunyer en l'etapa de joventut d'un escriptor "aquest és pot equivocar i no li ho hem de retreure. Ara bé, si un escriptor comença a acumular anys i segueix equivocant-se, malament." Aconsellà als joves escriptors que "tot i que la immensa majoria de premis literaris funcionen bé, no us presenteu als grans ja que estan donats i no hi tindríeu possibilitats". Sunyer es va queixar de la manca de referents actuals de la literatura catalana i digué també que "els joves tenen també altres possibilitats per ser llegits, com Internet".
En la meva intervenció, vaig incidir en el fet del plaer de l'escriptura i que per ser llegit, avui en dia, no és imprescindible ser editat, ja que la xarxa té eines com els blogs on es poden col·locar les noves creacions. Vaig comentar que els nous canvis tecnològics en el sector editorial oferiran una oportunitat important als joves escriptors ja que possiblement canviarà el tipus de literatura que es farà i que precisament seran els joves escriptors els que poden tenir més capacitat, gràcies a la seva joventut, per adaptar-se a les noves fórmules de literatura. Vaig assenyalar que els premis literaris són una bona eina per aconseguir promocionar i editar l'obra dels joves escriptors però que la concentració dels grans premis en el mateix grup (que en el seu dia ja vaig comentar aquí) no facilita aquesta tasca. Finalment, vaig comentar que la crítica hauria d'estar molt més atent i fer cas a les noves promeses que sorgeixen ja que no és fàcil veure cròniques i crítiques literàries de les creacions dels escriptors joves.
Entrades
3 comentaris:
Va ser una taula rodona molt interessant i va dur a reflexionar sobre els escriptors en general (joves i no tan joves). Un plaer!
Tan de bo l'any que ve poguem repetir!
Pel que fa al problema de la crítica, l'heu vist, aquest blog...?
De vegades em dol una mica quan sento dir, o llegeixo, que l'escriptor, el que ha de fer, és escriure per plaer i deixar de banda qualsevol pretensió de que amb allò que fa, s0hi pugui guanyar uns diners.
Sovint penso si no és una d'aquelles mentides que deia Goebbels (el ministre nazi de propaganda) que segons ell, a còpia d'anar-les repetint, acaben semblant veritat.
No hi estic d'acord, en què escriure sigui un plaer. Ho és, naturalment, però només de vegades. El plaer d'escriure, si el comparéssim amb el futbol, per exemple, només se sent quan entra un gol. Abans d'aquell moment de plaer, que dura un instant, hi ha llargues sessions d'entrenament a ple sol, o amb fred, o pluja, o vent, o neu; hi ha gimnàs, estiraments, teràpies i de vegades, lesions. Operacions, recuperació, rehabilitació, temps sense jugar.
Ser escriptor no és només el plaer d'escriure. Hi ha molta feina. Feina i hores. Hores que hem de robar a la família, als amics, a nosaltres mateixos. Hores de son. Hi ha frustració, llàgrimes i mal d'esquena i d'ulls de tantes hores davant la pantalla. Hi ha idees que no saps com desenvolupar, i comences i no te'n surts, i ho tornes a provar amb un altre punt de vista, o canviant el narrador, fins que la història funciona. Hi ha problemes amb la parella o amb els fills, hi ha professors dels teus fills que se't queixen que mai no vas a reunions, o lamentacions de pares, germans o amics que fa temps que no et veuen el pèl.
Hi ha una feina que has de fer obligatòriament (ser professor, metge, advocat o secretària; t'has de poder guanyar la vida d'alguna manera per tal de poder menjar, oi?). Hi ha auto exigència, escriure, reescriure, repassar, corregir, tornar a corregir, tot en les hores que es consideren 'temps d'oci'; has de fer i pagar fotocòpies, molestar amics i coneguts, repartir exemplars fotocopiats i acceptar les crítiques.
Després, com a part del procés, hi ha incomprensió, rebuig editorial que tan difícil és de gestionar; saps que el món editorial és una casa gran i acollidora però amb les portes tancades, les finestres tapiades, una tanca al voltant i un guarda de seguretat a la porta que et dona una puntada de peu cada cop que goses tan sols apropar-t'hi. Saps que a dins hi està havent una festa, però que tu no hi estàs convidat. Vas a un agent literari i és igual. Et diu que trigarà almenys 2 anys en donar-te resposta, això només en el cas que la teva obra li interessi.
Escriure és realment un plaer? Poques vegades. I quan ho és, ho és de veritat. Però els que no saben què és ser escriptor haurien d'intentar no dir-nos què és el que fem, i per què. Nosaltres els joves escriptors ho sabem perfectament.
Una abraçada,
Mireia
Publica un comentari a l'entrada