La primera novel·la d'Anselm Aguadé

Ara fa un any vam publicar la primera novel·la d'Anselm Aguadé, Rabassa morta. Per aquella cosa de l'acumulació d'originals per llegir -en aquest moment en tinc una pila molt grossa-, no n'he pogut fer una lectura fins aquest estiu, per les vacances, tot i que les persones de l'editorial que havien intervingut en el procés d'edició me la van recomanar.

A Rabassa morta, Aguadé retrata la societat agrícola de finals del segle XIX del territori on es cultivava la vinya. Per tant, l'argument de la novel·la es podria situar a qualsevol localitat del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà o el gran Penedès. Una mica el mateix que amb El Celler de Noah Gordon que situa també la seva novel·la en el mateix període històric en el que ho fa Aguadé. I és que les darreries del segle XIX va ser un període convuls per a l'agricultura catalana, amb molts incidents, amb una lluita entre amos i rabassaires aferrissada, amb la irrupció de la fil·loxera per acabar-ho de complicar. Tot plegat permet moltíssimes situacions que els novel·listes saben aprofitar.

Aguadé per mitjà d'una trama on no hi falten aquests conflictes, ni situacions complicades d'amor, ni la descripció de tots aquells elements que configuraven la societat d'aquell moment, des de l'església, el bar del poble, les autoritats, la Guàrdia Civil o el prostíbul, construeix un relat ben estructurat, equilibrat amb la narració i la descripció i que fan de la seva lectura un exercici interessant i entretingut. És la seva primera obra que ens mostra que l'autor té recorregut per seguir elaborant literatura i per seguir madurant en el seu procés de creació.