Rovira i Virgili i Valls

He tingut una trobada aquesta setmana amb Teresa Rovira i Comas, filla d'Antoni Rovira i Virgili. Hem de fer un treball per a la Diputació de Tarragona de tota la bibliografia de l'escriptor. S'hi detallaran les referències a multitud d'articles a premsa, els llibres, ressenyes, etc.

Abans de marxar Teresa Rovira ens regala el que ens diu que és un dels llibres que més li agraden del seu pare: el va editar Proa l'any 2000 i recull els llibres Teatre de la Natura i Teatre de la Ciutat, publicats per primera vegada l'any 1928 i 1963, respectivament. Hi trobem un Rovira i Virgili literari, extraordinari en les descripcions. Com que són un recull de textos que va publicar en diverses publicacions vaig espigolant cap el davant cap al darrera, tot parant en aquells articles que em criden l'atenció. A Teatre de la Natura ens parla de muntanyes, de marges, de camins, d'arbres, de fruites. A Teatre de la Ciutat ens endinsa amb una prosa treballada esplendidament a diferents indrets del nostre país i també a les festivitats més representatives del nostre calendari i al pas del temps al llarg de l'any.
Veig que descriu la meva ciutat, Valls, tal com la veia ell en el seu temps. Parla d'un temps en que la capital de l'Alt Camp havia viscut una regressió de nombre d'habitants i de l'economia "...Tarragona ha progressat, Reus ha tingut una aturada, i Valls ha retrocedit poc o molt." Acaba l'article en un paràgraf que ens ha d'anar molt bé en els durs temps que corren ara. Tinc clar que m'agradaria, precisament ara, tenir aquest caràcter que descriu Rovira i Virgili dels vallencs d'aquell temps:

"L'equilibri dels vallencs els salva de les embranzides perilloses i del trist descoratjament. Ells saben que després d'un temps en vénen uns altres, i que els pobles que conserven la força de la voluntat, l'amor al treball i l'alegria d'una bella terra poden esperar les justes compensacions de l'esdevenidor."