De literatura rural

Aquesta setmana es presentava el premi de narrativa, assaig i periodisme Mon Rural (bases aquí) que convoca la Fundació del Món Rural i que en els dos primers casos editarem a Cossetània. En la presentació l'escriptor Pep Coll va parlar sobre la literatura que s'ha fet sobre el món rural i va destacar els escrits de Josep Pla o de Josep Vallverdú de qui precisament acabem de publicar Un segrest ecologista.

El món rural sempre m'ha agradat, m'ha apassionat. Ja he comentat en altres posts que m'agraden les feines de la terra, m'agrada anar a collir olives, veure l'espectacle dels ametllers florits, esporgar-los, intentar endevinar quina varietat de vinya és per la forma del cep i de la fulla i m'encanta l'olor de la terra instants abans d'una tempesta d'estiu, i frueix-ho amb una tronada estival a la masia dels pares. És realment un espectacle fascinant. De fet, totes les èpoques de l'any, el camp té un encant especial. Recordo una excursió en BTT per les àrides terres dels Monegros a la primavera que m'encantà. El verd dels sembrats presentaven aquell terreny aspre, dur, amb una tonalitat cromàtica desconeguda per mi. I és extraordinari el color de les vinyes a la tardor. En fi, és l'espectacle de la natura, la natura cultivada per l'home, és cert, no en el seu estat salvatge, però al cap i a la fi natura.
Pep Coll digué amb encert sobre el món rural que "s'ha fet literatura nostàlgica sobre un món desaparegut, però s'ha parlat poc del món actual en la literatura rural. I és que per l'escriptor lleidatà sovint quan la literatura es refereix al món rural ho fa "o bé per descriure un món idíl·lic o per presentar un món salvatge." L'objectiu del premi és doncs trencar estereotips, intentar que tant en la creació com en l'assaig es pugui parlar del món rural amb la mateixa naturalitat que es fa del món urbà.
És curiós que tot plegat coincideix amb el temps amb la publicació del quart volum de l'obra completa de Narcís Oller que presentarem el mes de gener i que correspon al conjunt de narracions Rurals i urbanes i és que Oller, ja fa més d'un segle veié com la meva ciutat, Valls, no s'acaba de definir si volia ser rural o urbana, i tinc la sensació que més de cent anys després encara no ho té clar. De fet, potser a Valls li passa com a mi que ambdós ambients, el rural i l'urbà, em complauen.