10/1/10

El nou paradigma de la premsa escrita

Si un sector es troba en un canvi de paradigma i amb una necessitat imperiosa de redefinir el seu model de negoci és el de la premsa escrita, molt més en aquest cas que en el sector del llibre, però en una línia que va força en paral·lel. Actualment els diaris de paper sofreixen la crisis en gran mesura. Ningú se n'escapa. Hem vist expedients de regulació, acomiadaments, etc. i això seguirà el 2010. Les vendes a quiosc o les subscripcions estan en una línia de caiguda i els responsables de màrqueting de les publicacions periòdiques en paper tenen obsessivament entre cella i cella crear campanyes o promocions per frenar la davallada. Això, a més la caiguda en picat de la publicat, principal ingrés dels diaris, els ha situat en una greu crisi.
Una de les causes de la davallada de la venda al quiosc ha estat el carreró sense sortida on es van posar els diaris en crear edicions digitals gratuïtes. N'hi va haver que van intentar que fossin per subscripció i n'hi ha que tenen encara alguns dels seus accessos de pagament, però en els webs digitals de les publicacions periòdiques es troben les principals informacions diàries de forma gratuïta. En el meu cas, a part d'un diari en paper al qual estic subscrit, rebo cada matí un newletter d'una altra publicació amb els titulars i els enllaços, i per via l'agregador del Google Reader o del Bloglines estic el dia de les notícies culturals de les principals publicacions en paper que tenen diaris digitals i dels diaris estrictament digitals. Per tant, mai havia estat tant informat com ara. Perquè doncs he de comprar més diaris? i fins i tot sovint em pregunto, perquè mantinc la subscripció en paper d'un dels diaris?
Amb tot això o les coses canvien o el futur de les publicacions en paper si no aconsegueixen que es pagui per la lectura dels continguts, ho tenen francament malament. Els e-readers obren, no obstant, la porta, si els diaris actuen amb seny, a un nou futur per a la premsa escrita. Els e-readers, com hem comentat altres cops, evolucionaran en un futur immediat amb més prestacions i baixaran de preu. No haurem d'esperar gaire temps perquè tots els e-readers que s'ofereixin al marcat tinguin connexió a Internet via 3G o wifi i haurem d'esperar una mica més, però no gaire, per poder tenir de forma assequible lectors electrònics en color. De manera, que s'obra la porta a poder-se descarregar directament al lector electrònic versions adaptades dels diaris digitals tot pagant una subscripció. Això pot portar als diaris a un nou paradigma de negoci i és potser la darrera esperança que tenen per resituar el negoci dins uns paràmetres raonables. En aquesta línia llegeixo a beat,cat que el grup mediàtic de poderós Murdoch ha arribat a un acord amb Sony perquè a través del nou model Sony Reader Daily Edition es puguin llegir amb el pagament d'una quota mensual The Wall Street Journal i MarkelWatch.
Pot doncs marcar tot plegat una nova línia de negoci? Doncs podria ser que si, i és que és molt possible que amb l'evolució dels lectors electrònics aquest aparell sigui el gatget central que farem servir per a la nostra lectura. Allà hi rebrem cada dia al matí el diaris als que estiguem subscrits i mensualment o setmanalment també les revistes o publicacions de les quals també en tinguem subscripcions. Per tant, ens podem trobar en un futur no gaire llunyà en què a l'e-reader hi tinguem els llibres que llegim, els diaris i les revistes,. Tot dins el mateix aparell i tot evidentment amb una quota raonable, que ha de ser més barata que la de paper, però que si volem que pugui ser de qualitat no podrà ser de forma gratuïta. És possible doncs que els e-readers ajudin la premsa escrita a trobar un nou paradigma de negoci que permeti a les publicacions sortir de la caiguda de vendes i d'ingressos en la que es troben actualment.

3 comentaris:

Josep M Rovira i Valls ha dit...

M'encanta la teva visió futurista de la situació. Jo també crec que amb l'e-reader s'acosta un canvi de paradigma que afectarà a molts sectors, també al de la premsa en paper que està, en opinió d'experts, abocada a fusions i algunes desaparicions. Per la banda alta amb l'i-Phone pots estar al dia dels principals diaris del món, de franc. L'aparició en pocs mesos de l'i-Tablet d'Apple pot facilitar, encara més aquesta tasca de lectura, interactivitat i connectivitat. Em pregunto, vols dir que algú pagarà alguna cosa per llegir en un e-reader un diari digital quan pot fer-ho de franc? No crec que la premsa en paper desaparegui, encara no. Però si que crec que els diaris hauran de condicionar els seus ingressos a l'evolució d'aquestes tecnologies. Els e-reader primaris donaran pas a altres aparells més sofisticats i amb més prestacions. Aquestes prestacions són les que han de finançar tot aquest procés de canvi. La publicitat hi jugarà fort ... Però poso en dubte que les estructures d'informació actual no es podran mantenir. Em temo que la premsa caurà en mans del poder dels grans creadors de continguts i, si això passa ... ja em begut oli! Una predicció: en un futur proper pagarem un cànon mensual per poder tenir al nostre nou e-reader tota la informació que vulguem, programari, música, etc. Però aquest canon no el pagarem a la premsa: el pagarem a google, per exemple. Pensem-hi.

Josep M Rovira i Valls ha dit...

Estic completament d'acord amb tu. El llibre no em preocupa tant. Sembla que l'e-reader serà un bon suport per tenir molts llibres a l'abast i poder-los llegir o consultar còmodament i arreu on et trobis. M'imagino, per exemple, tenir un e-reader amb tota la vostra col·lecció AZIMUT per anar tombant per Catalunya. Per això caldrà comprar-los un a un, amb una oferta que potser Cossetània oferirà en el futur, amb una subscripció, o qui sap, descarregant-lo només pel temps limitat que pugui durar una excursió, a bon preu. Per això cal pagar: l'autor i l'editor tenen, en aquest cas, el problema solucionat, crec. Els llibres ben editat no desapareixeran però els dits "de butxaca" suposo que tenen els dies comptats. Recorda que les edicions de butxaca van representar una autèntica revolució en el món editorial. També es va dir aleshores que les editorials tenien els dies comptat si els llibres eren tant barats. El que va passar és que moltes més persones es van acostumar a llegir. En la premsa, és evident que per tenir bona informació cal tenir bons periodistes, fotògrafs, corresponsals, col·laboradors, dissenyadors, etc. Una estructura que val molts diners i que viu dels ingressos provinents de la publicitat, de la venda de diaris al quiosc, i de les subvencions que els arriben sigui per la via que sigui o per pagar el favor que sigui.
El diari de paper és baratet. Fins i tot s'ha intentat fer-ne de gratuïts però sense massa èxit. Ni la qualitat era l'esperada i la publicitat pot mantenir-los.
Els ingressos de la creació i gestió de la informació han de venir forçosament d'aquell que rep i utilitza aquesta informació via subscripció. El que jo pretenc postular és que el contes de subscriure'ns, per exemple a l'Avui, el que probablement ens oferiran és un paquet que inclourà l'Avui i molts més mitjans de comunicació d'abast internacional. Una mena de Canal+ però en premsa. Qui gestionarà aquests paquets? Tornem a estar en mans de les grans empreses que s'han fet els amos d'internet: google, Telefònica, AOL, etc. Pot passar el mateix que amb els llibres de butxaca: hi haurà milions de nous subscriptors a tot el món que pagaran una petita quota per una gran quantitat de continguts. Les empreses editores cobraran d'aquestes empreses, evidentment, i potser tindran un nou model de negoci que no han somniat, encara. El paper, però, no desapareixerà, de moment. És aquí on la premsa es jugarà el prestigi dia a dia i és on es farà un nom en el mercat. És clar que haurem de pagar però crec que ho farem de forma molt diferent a la que ens pensem.

Anònim ha dit...

Gracies per bloc intiresny