Perquè els joves cada cop llegeixen menys?

Repasso aquests dies les dades de l'enquesta sobre els Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Catalunya. No és que hi hagi canvis significatius d'un any a l'altre i hom no espera que es produeixi un miracle i que el nombre de lectors en català a Catalunya creixi de forma significativa. En tot cas, com que aquesta dada segueix en una posició estancada, o sigui que tant sols un de cada cinc lectors que llegeix a Catalunya ho fa en català; em centro en altres dades que marquen tendència com per exemple que hem perdut lectors de llibres entre els joves. El 2007 un 82 % de les persones entre 14 i 24 anys declaraven ser lectors, mentre que el 2009 aquesta xifra s'havia reduït fins el 74%, o sigui vuit punts menys. Aquesta dada la podríem combinar amb una altra en què s'observa un creixement de les persones que no llegeixen perquè s'estimen més esmerçar el seu temps lliure amb altres entreteniments. Però, quins són aquests altres entreteniments. La resposta a aquesta qüestió ens ve quan s'analitza el que diuen els enquestats en general sobre a què dediquen el temps que abans dedicaven a la lectura i hi trobem increments en les respostes: estar més amb la família (no crec que sigui en el cas de la franja entre 14 i 24 anys), altres hobbies, Internet, veure TV i estar amb els amics. En aquestes quatre darreres respostes possiblement hi trobarem el perquè els joves deixen de llegir per dedicar el temps a altres qüestions.

Els vídeos de promoció al web de Cossetània

He comentat en anteriors ocasions la promoció de llibres de Cossetània a través dels vídeos. Aquesta fórmula permet poder fer més extensiu el que es diu en una presentació d'un llibre o també sentir de veu d'un propi autor els seus comentaris sobre l'obra que acaba de publicar, o altres possibilitats molt diverses. La producció d'un vídeo mínimament digne tenia fa uns anys uns costos prohibitius però ara hi ha possibiltats de fer-ne amb unes despeses raonables. Com que darrerament n'hem fet alguns, com la presentació de les guies Essencial o gràcies al diari digital DelCamp vídeos d'entrevistes amb Toni Orensanz (El falsari) i Rosa Pagès (Àngels de pedra), ens ha semblat que fora interessant que en el web hi tinguessin més visibilitat, de manera que hem destinat la columna de la dreta de l'espai web de Cossetània als vídeos perquè siguin més visibles. Ara, clicant al vídeo que es vol veure, s'obre una pàgina del web on es pot visualitzar aquest i on n'hi ha d'altres de promoció de l'editorial. La intenció és incorporar-ne aproximadament un de nou cada mes. En alguns casos seran entrevistes amb els autors i en d'altres vídeos de presentacions.

La visualització dels llibres en l'entorn digital

En el darrer número de la revista Trama & Texturas, amb molts articles interessants, hi ha una reflexió molt novedosa sobre els sistema de preus realitzada per Manuel Gil i Francisco Javier Jiménez (www.paradigmalibro.com) en l'article "Sistema de precios y defensa de las liberías", els autors entren en un tema tabú, el del preu del llibre, i ho fan d'una manera molt original. Val la pena llegir-ho. Hi ha un moment que tracten una qüestió que em preocupa molt en aquests moments en què tothom pren posicions en el món del llibre digital i en el que tinc la sensació que els editors independents hi estan passant massa de puntetes: la visualització dels llibres electrònics a Internet. En aquest post, parlava dels problemes que tenim els editors per fer-nos un espai al punt de venda. Els que editem en català el conflicte és doble perquè en general són llibres amb menys rotació. Ara entrem en un nou món, en un nou entorn, el digital, i els editors prenen posicions ens una plataforma o una altre però quan ho fan es pregunten sobre la visualització que tindran els seus llibres? Tinc la sensació que a hores d'ara tothom negocia percentatges, costos de digitalització però els editors pregunten de quina manera tindran garantit que el llibre es veurà a la xarxa. La reflexió de Gil i Jiménez a la que hi estic totalment d'acord es contundent:

"... Los pequeños editores están ante su última oportunidad de visibilizar sus catálogos. La meliflua idea de que la visibilidad del editor independiente se la otorgará Internet es cuando menos opinable. En un mundo saturado de contenidos y con macroplataformas de distribución de contenidos digitales, el editor independiente quedará sepultado por el poderío mediático de los grandos grupos. Creemos que en una plataforma de 30 ó 40 mil títulos, el editor con 20 libros seguirá siendo tant invisible como ahora lo es en una librería".

Clar i contundent. És més jo hi afegiria que no es que seguirà sent tant invisible com ara sinó que ho serà més, ja que a les llibreries hi caben els llibres que hi caben i hi ha molts llibreters independents que donen una quota de visibilitat als editors petits, però a la xarxa, a les grans plataformes d'e-books de quina manera es donaran aquestes quotes. En les llibreries de paper quants llibres veiem amb la tapa a les taules? Molts, però en un web, a la portada, al lloc de màxima visibilitat com a molt n'hi trobarem, entre deu o una trentena si aquests es mouen. I quins seran aquests pocs llibres en les plataformes genèriques? Els best-sellers o els dels grans grups que tindran capacitat per negociar amb diners el posicionament dels seus llibres en els millors espais. És per això que cada vegada veig més clara la utilitat de plataformes com la Edi.cat o Edibooks.com que garanteixin la visibilitat dels editors independents. Com també penso que hi haurà espai per crear plataformes temàtiques sigui per llengües o per línies editorials. Si ens preocupa i molt la visualització del llibres de paper al punt de venda, ens hauria de preocupar, i molt, la visualització del llibre digital.

I els grans també entren al món digital

Amb la presentació de la plataforma digital Libranda que agrupa grans grups editorials, els segells amb és pes en el món editorial també entren en el sector del llibre digital. En poc més d'un any, des que a la primavera del 2009 vam presentar edi.cat, la primera plataforma digital en català, han passat moltíssimes coses i tot el sector editorial ha entat plenament en aquest nou món. El que es demanava des dels foros més avançats que els editors prenguessin posicions, s'està portant a terme. El sector fa el deures i l'oferta digital augmenta. L'entrada dels "grans" serà un nou impuls important.

De totes maneres, la situació és encara molt incipient. Com Josep Antonio Millán va dir en les II Jornades d'Edició Digital Independent l'e-book "és més una realitat periodística que real". El sector creix, les vendes creixen però el percentatge que representa del negoci editorial és petitíssim, encara, ínfim, i és lògic que així sigui de moment perque tot just comença. Ara bé, en el darrer any els mitjans de comunicació n'han parlat molt, s'han donat també en ocasions dades exagerades de la realitat i tot plegat ha fet que es tingui la sensació que el sector del llibre digital té més pes econòmic que el real.

En el darrer temps hi ha incògnites que es van resolent, però encara hi ha moltes preguntes sense resposta. Hi ha també poques llibreries digitals on adquirir els productes. No hi ha webs de venda digital especialitzades en línes editorials. Tot plegat, s'està construïnt, s'està definint. Cal veure si l'aparició de l'Ipad té una importància en el sector i si el que se'ns diu que als EEUU s'han fet moltíssimes descàrregues de llibres electrònics amb els Ipads també es reprodueix a Europa. I cal veure si l'Ipad marca tendència en el sector.

En tot cas, des de Cossetània estem satisfests d'haver estat pioners en el món del llibre digital junt amb Angle i Bromera i d'estar fent passos en aquest món. A hores d'ara, no sabem quan la venda dels llibres digitals serà un negoci rendible i cap a on evolucionarà tot plegat, però si que tenim clar que la única manera d'estar a l'aguait i de saber el que realment succeix en aquest nou món és estar-hi a dins, és prenent-hi posicions, és viure'l de ben a prop. Tant sols d'aquesta manera tindrem la capacitat d'adaptar els nostres plantejaments a la situació que el món del llibre electrònic esdevingui en cada moment, el qual a la vegada que creix és, pel fet de ser molt nou, molt canviant.

La premsa esportiva i el Barça

Sergi Pàmies, en la presentació de la setmana passada del llibre L'entorn. El circ mediàtic del Barça, d'Àlex Santos (informació de la presentació aquí) va preguntar a l'autor si tenia la sensació que cada cop la premsa esportiva era més fanàtica, cosa que l'autor va respondre afirmativament. De fet, hem vist especialment els darrers dos anys, durant l'era Guardiola, que desde la premsa de Madrid s'ha fet tot i més per desestabilitzar l'equip blaugrana i s'han inventat conceptes com el "Villarato", entre d'altres.

Per altre part, la premsa de Barcelona tal com deia l'autor en la presentació "sempre ha volgut tutelar el Barça". En el llibre, Àlex Santos explica els moviments i els posicionaments que han tingut les diferents empreses periodístiques en cada moment a favor d'un o altre president o d'un o altre sector blaugrana. Ara mateix, es veu clarament com també s'han pres posicions en les eleccions blaugranes i això no és nou, tal com va dir l'autor en la presentació, perquè hi ha moltes coses que són cícliques i que en el temps es tornen a repetir a Can Barça. En tot cas el llibre d'Àlex Santos s'explica qui és qui en el món dels mitjans de comunicació que hi ha a l'entorn del Barça i amb la seva lectura un acaba d'entendre algunes de les coses que passen al voltant del club més important del país. Seria interessant tal com va suggerir un periodista en la presentació que un treball similar es fes sobre la premsa de Madrid. En tot cas, mentre fèiem tertúlia després de la presentació va sortir el comentari sobre la necessitat que existís un diari com L'Equip francès a l'Estat espanyol i es què a molts dels que ens agraden les competicions esportives ens agradaria poder llegir premsa esportiva sense tant de fanatisme. De fet, tinc la sensació que les millors cròniques esportives no es fan en els diaris que es dediquen en aquesta matèria sinó en els d'informació general.

La pluja, els llibres ebrencs i altres activitats

Cap de setmana d'intensa activitat i d'anar amunt i avall. Divendres a la tarda, he de combinar-m'ho per poder ajudar a la festa del IES Jaume Hugut i per poder anar la presentació a Cambrils de la novel·la guanyadora del II Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils Josep Lluís Savall, Tots tenim secrets, de Carme Lafay. És la primera obra en català d'aquesta autora. És una lectura que tinc pendent però que les tres persones de l'editorial que se l'han llegit m'han dit que és excel·lent. Aprofito la presentació per parlar una bona estona amb l'alcalde de Cambrils Robert Benaiges. És un plaer conversar amb una persona que té responsabilitats polítiques i inquietuds literàries. Torno cap a Valls i m'incorporo a la festa del IES Jaume Huguet i, com a membre de l'AMIPA, ajudo en el que puc.

El dissabte tinc una tarda-vespre complicada, el CEIP Eladi Homs fa també la seva festa que coincideix amb el 25 aniversari de l'escola, motiu pel qual hem editat el llibre, Eladi Homs. 25 anys d'escola, he d'anar a la Fira del Llibre Ebrenc, a Mora d'Ebre, que enguany obre com a novetat les portes el dissabte a la tarda, i també se celebra a Valls, la Nit de Premis, en la que col·laboro en l'organització. Intento arribar una mica a tot arreu. A primera hora de la tarda junt amb la comercial de Cossetània, Isabel López, anem a Mora, instal·lem l'estand, assisteixo a la inauguració, converso una estona amb Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes, i retorno cap a Valls per anar a la Nit de Premis. Aquesta activitat que es va començar fa 27 anys amb el lliurament per part del setmanari El Pati del Vallenc de l'any té ara un cartell de premis molt ampli. A part de destacar el guardó de Vallenc de l'Any per Enric Nogués, persona vinculada a entitats com Sal Grossa, l'AAEET, la Coral Terpsícore o l'Associació de Veïns del Barri de Sant Josep Obrer; aprofito per felicitar, entre altres, Gemma Casalé pel guardó del premi Cristina Requena de Periodisme per a la tertúlia de Ràdio de Valls que ella dirigeix, i Jordi Andreu que de forma totalment altruïsta fa el programa Pilar de 8, a Ràdio Altafulla, dedicat a l'actualitat castellera i que ha estat el guanyador del Premi Joan Ventura de periodisme casteller. Just acabada l'entrega de premis passo una estona per la Festa de l'Eladi Homs.

A la Fira del Llibre Ebrenc diumenge el matí de Cossetània hi ha la Isabel López i l'Emma Alcàzar. Cap el migdia mentre rodo en BTT pels camins de l'Alt Camp, rebo una trucada de la Isabel que em comunica que una tempesta molt forta d'aigua ha acabat amb l'activitat matinal de la Fira. A primera hora de la tarda, m'arribo a Móra d'Ebre. Encara es veuen les conseqüències de l'aiguat però el cel s'ha aclarit i la Fira s'obre novament. El temps insegur ha perjudicat l'activitat ja que la tempesta del matí ha anat a caure en el moment en què hi acostumava a haver-hi més gent. A la tarda es fan dues sessions de presentacions en les que hi tenim autors nostres. Aprofito l'estona prèvia per parlar amb ells, cosa que sempre és agradable. Promocionem especialment en aquesta fira la novel·la del riberenc Miquel Esteve, Llinatge, que acabem de publicar. En començar la darrera sèrie de presentacions en la que hi tenim un grup important d'autors torna la pluja. La presentació es pot portar a terme ja que es fa sota cobert i quan acaba només queda l'acte de cloenda que va a càrrec de Vicenç Villatoro. Recollim l'estand i tornem cap a Valls. La pluja ha deslluït en part la Fira malgrat que s'ha pogut portar a terme i ha fet que no hi hagi assistit tanta gent com l'any passat. Em sap greu perquè tot l'equip dirigit per Albert Pujol treballa dur i amb molta il·lusió tot l'any per aquest esdeveniment, però es clar, com diu la dita "mai plou a gust de tothom".

La Fira del Llibre Ebrenc i una nova novel·la de Miquel Esteve

Aquest cap de setmana se celebra una nova edició, la setena, de la Fira del Llibre Ebrenc. El treball de molta gent de la Ribera d'Ebre amb l'incansable Albert Pujol al davant ha consolidat una activitat que esdevé una data assenyalada en el calendari per a tot el món del llibre de les Terres de l'Ebre. Tota la informació de la fira la podeu trobar en aquest enllaç. A més i per tercer any, les activitats de la Fira es complementen amb el Litterarum, la 3a Fira d'Espectaclies Literaris. El programa de tot plegat el trobareu aquí. Els organitzadors han tingut molta feina per poder seleccionar d'entre les 170 propostes presentades les que es representaran durant el Litterarum.

Donat que la Fira és una activitat literària molt important de la Ribera d'Ebre, ens va semblar que seria un espai idoni per a la promoció de la nova novel·la del riberenc Miquel Esteve, Llinatge, que precisament ahir dimecres es va presentar per primera vegada a la seva localitat, Móra la Nova. Esteve en una novel·la trepidant, amb un intens ritme i amb el domini de les paraules i de les tècniques literàries que acrediten la seva qualitat literària ens apropa al món dels llegendaris dips, aquests éssers sobrenaturals que Joan Perucho va mitificar. Aquesta és la tercera novel·la que publiquem de Miquel Esteve després de Heydrich i les agents del saló Kity i El Baphomet i la taula esmaragda,