17/10/10

Sentir-se orgullós del què un ha fet o no

Avui em comentava un familiar si al blog hi seguiria tractant durant molt de temps la crisi de l'Arc de Berà. Li he respost que ho seguiria fent mentre tingués coses a dir-hi ja que fent-ho em semblava que era la millor manera d'explicar en primera veu a les persones que segueixen el que fem a Cossetània o que es troben afectades pel conflicte que vivim, la situació del moment.
De totes maneres, avui faré un petit parèntesi que més endavant enllaçaré amb la situació d'Arc. Com he explicat en altres posts, m'agrada sortir en BTT i sortir a córrer i si els genolls m'ho permeten fer curses defons. Avui he corregut la Mitja Marató de Mollerussa. Feia un any i cinc mesos que no corria una Mitja després dels problemes que he tingut una bona temporada als genolls. Córrer em va bé, m'evadeix dels problemes quotidians i m'ajuda a endreçar la ment i en aquestes darreres setmanes de tensió per l'afer de l'Arc m'ha servit molt per intentar relaxar-me. Córrer forma part de la meva vida. I també m'agrada posar-me algun repte, sense obsessionar-m'hi, ja que el més important és divertir-me fent esport. Volia, ara que tornava a agafar el ritme, poder córrer aquesta temporada una Mitja Marató per sota d'1 hora 40 minuts, que tampoc és que sigui una marca espectacular ja que amb aquest registre quedes més o menys a la meitat de la classificació d'una cursa, però per les meves condicions aquest era un repte que m'havia posat. De fet com diu Haruki Murakami en el seu llibre De què parlo quan parlo de córrer, "per un corredor el que compte és si quan acaba la cursa es pot sentir orgullós del que ha fet o no". Doncs avui em sento content d'haver pogut córrer la Mitja de Mollerussa amb 1 hora 39 minuts i estic content perquè malgrat els problemes que he tingut i seguim tenint per l'afer de l'Arc he sabut trobar temps llevant-me d'hora, al migdia, a Frankfurt, sortint al vespre tard etc. per poder imposar-me seguir corrent, per intentar que la crisi d'Arc de Berà, que m'ha trasbalsat tots els horaris, no m'impedís poder seguir fent aquesta activitat física que m'agrada i que necessito. He fet la cursa i he lluitat i he patit molt en alguns moments, però he aconseguit sentir-me orgullós del que he fet. Córrer una cursa de fons m'ha ensenyat novament que no hi ha objectiu fàcil d'aconseguir, que durant els 21 quilòmetres que dura la cursa hi ha moments per defallir, per enviar-ho tot a rodar, però que cal seguir fent un passa rera l'altra i cal no abandonar en cap moment i cal lluitar mentre et quedi un bri de forces per aconseguir la meta que t'has proposat, per poder estar orgullós si ho aconsegueixes i per saber que si no assoleixes l'objectiu tens la satisfacció d'haver tret tot el que tenies per fer-ho possible, cosa que també et fa sentir orgullós de tú mateix.
La crisi de l'Arc de Berà és com una cursa de llarg fons. Hi ha hagut molts moments per patir i encara n'hi hauran més en un futur immediat, segur, però també hi ha moments de satisfacció, com en aquesta darrerasetmana que hem vist com un mes i escaig després que esclatés el conflicte hem pogut novament comercialitzar novetats. De moment n'han sortit quatre: La Riera, Bèsties i bestioles , Pel Matarranya en BTT i La vall del Miracle. Ha estat l'inici de la normalitat pel que fa a les novetats de llibres de Cossetània i dels altres editors de Xarxa de Llibres. A partir d'ara, cada setmana arribaran nous llibres nostres a les llibreries. Hem també pactat la sortida de llibres dels magatzems d'ArcLogi cap al nostre nou logista, Àgora.Ho farem en diferents fases. Si tot va sobre el previst a mitjans de novembre podrem servir a les llibreries pràcticament el 90% del nostre fons. A mesura que els llibres arribin al nou logista s'aniran servint les comandes pendents. I a mitjans de desembre hem de tenir garantit que es poden cobrir el 100% de les comandes. Quedaran encara llibres per traslladar, cosa que seguirem fent en les setmanes següents. No és un escenari òptim però és a hora d'ara el més possibilista. Us demanem disculpes des de Cossetània per si no trobeu al punt de venda en el moment que desitgeu llibres del nostre fons. Intentem superar tots els entrebancs però com si d'una cursa de fons es tractés cal superar els obstacles pas a pas, sense perdre l'alè i regulant les forces.
En l'altre escenari de la cursa, el camí tampoc és fàcil. La Generalitat ha ofert a l'Arc de Berà una proposta que ens sembla una bona sol·lució perquè els editors puguin cobrar el deute, cal però un sacrifici (un aval bancari) que els gestors d'Arc haurien d'assumir per una qüestió de resposabilitat amb els editors afectats i amb l'edició en català. Els reptes no són fàcils d'assumir i cal lluitar molt per superar-los. Tot plegat és una cursa de fons. Cal però tenir la voluntat d'arribar a la meta al final i com diu Murakami sentir-se orgullós del que un ha fet o senzillament no poder-s'hi sentir per no haver fet el que calia.
Finalment, com hem retrobat una part de la normalitat, podeu veure aquest vídeo de la presentació aquesta setmana del llibre Bèsties i bestioles, de Celdoni Fonoll, a la Casa del Llibre.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Un article fantàstic, realista i, malgrat això, il·lusionant. Com ens cal a tots, a la gent i al país. Gràcies per la teua energia i pel teu esforç.
Un amic de les colònies

Vicent Pellicer Ollés ha dit...

És clar que sí, Jordi, cal mirar endavant i no defallir! El camí que heu fet fins ara no ha sigut fàcil ni còmode, però, amb tot, heu sabut resplendir amb molta dignitat. És per això, que després de tot el que heu aconseguit, cal que seguiu corrent i unflar els pulmons i l'ànima amb alenades d'entusiasme.
Jo, hi confio!I tot i que no pateixo la teua preocupació, sàpigues som companys de viatge!
Cuida't molt!