Els contactes amb altres editors tant del nostre país com d'altres llocs que s'estableix a la Fira de Frankfurt et permeten poder en certa mesura saber què és el que es cou en el món de l'edició i quins problemes i perspectives ens trobarem en el més immediat futur. En el marc de Frankfurt 2008 diríem que els e-books o la crisi econòmica han estat alguns dels temes més importants de les converses.
Arribem a Frankfurt el dimecres dia 15 amb la intenció d'anar a la recepció que havia organitzat l'Instituto Cervantes a la seva seu a Frankfurt. Els horaris que teníem eren massa justos i al final per anar-hi a misses dites decidim no fer-hi cap.
El dijous 16, en una jornada plujosa, comencem les entrevistes previstes. Als espais dels editors catalans i ha molt menys moviment que l'any passat; comprensible. El primer dia un company m'envia des de Catalunya via e-mail aquest enllaç amb un article a El País en el qual s'explica que una enquesta feta precisament a la Fira de Frankfurt assenyala que els editors pensen que en deu anys el volum de negoci dels e-books superarà al del llibre tradicional. Els e-books seran presents doncs en els comentaris entre editors al llarg de la Fira. Parlo amb un executiu d'un grup editorial de l'Estat espanyol sobre aquest tema. Em comenta que té la impressió que la narrativa no acabarà a a tenir una utilització molt important en els e-books fins d'aquí a deu o quinze anys (possiblement hi estic d'acord), però en altres tipus de llibres, especialment els que porten informació pràctica, la penetració dels e-books al mercat està pròxima i que en aquest camp cal seguir de molt a prop l'evolució que tindran els mòbils com aparells en els quals podrem consultar informació.
A l'estand de l'Associació d'Editors amb Llengua Catalana em trobo amb Josep M. Vinyes (beat.cat). Xerrem una estona. M'indica que a un estand alemany (Libri) presenten el model del Sony e-book PRS-505. M'ho anoto per anar-hi dissabte al matí, que és el dia que no tenim visites. El dissabte hi fem cap. Hi ha força gent que pregunta sobre les seves prestacions. Fa goig. Ens diuen que la setmana vinent comença a comercialitzar-se a França i al Regne Unit i que a Alemanya es començarà a vendre la primavera del 2009, possiblement al març. A França el vendran als FNACs i ens expliquen que a Alemanya només es podrà adquirir a les llibreries segons un acord al que s'ha arribat amb el govern alemany. Preguntem quan està previst que arribi a l'estat espanyol: "I don't know" -ens respon la noia que s'encarrega de donar les explicacions. De totes maneres, a França i al Regne Unit, ara; a Alemanya el 2009; a casa nostra no pot arribar a tardar, em penso que no acabarem el 2009 sense tenir el Sony Reader al mercat. De fet tot aquest tema ara va molt ràpid. Veurem quin model de comercialització s'escull.
Referent al tema de la crisi econòmica sembla que encara que tothom ho diu amb la boca petita, afecta més del que alguns editors diuen públicament. De totes maneres, la magnitud de la repercussió que pot tenir en el sector se sabrà després de la campanya de Nadal ja que un veterà editor, que n'ha vist de tots colors, em comenta que el llibre en temps de crisi acaba sent un regal barat que utilitza la gent i que això pot fer que no es noti tant com en altres sectors. Després de festes sabrem si això és així.
El dijous al migdia anem al piscolabis de la Federación d'Editores de Espanya. Té fama que és dels que es menja bé i com cada any hi ha moltíssima gent i costa poder arreplegar alguna cosa. Al final ens en sortim i amb el que mengem ja fem per aguantar la tarda i anar a sopar aviat, cansats de reunions, quan acabi la fira. Sopem d'hora però en paguem les ganes. Anem a un restaurant italià que coneixem d'altres anys i que sempre hi havíem menjat prou bé i a un preu assequible; resulta que han fet obres al local i ara s'ha convertit en un restaurant car. A més demanem la carta i no ens la porten. S'ha de menjar el que t'expliquen que hi ha per triar del menú especial de la fira (una manera d'encarir els preus). Sopem prou bé però sortim esquilats. Ens ho anotem per no tornar-hi més. A Frankfurt, per la Fira hotels i restaurants fan l'agost en ple octubre. Els hotels doblen, tripliquen o més els preus. Nosaltres vam tenir problemes perquè a l'hotel ens volien cobrar més que el preu que per via web se'n va assenyalar quan vam fer la reserva. Arribem d'hora a l'hotel i ho aprofitem per descarregar-nos els respectius correus electrònics, molt nombrosos per cert, i també per incorporar al facebook fotos de la Fira (les podeu veure aquí).
Les jornades a la Fira són esgotadores. El dissabte hi tornem amb un programa de visites similar al del dia anterior. Tanquem un acord amb un editor anglès per poder publicar il·lustracions de natura a la col·lecció Hyla, entre d'altres gestions. Veiem que a la Fira no es veuen tants llibres de cuina com en anys anteriors. Ens comenta un editor alemany que en aquest país la quantitat de llibres de cuina que s'ha arribat a publicar han suturat el mercat. Això també ha passat en altres indrets i a casa nostra en bona part també. Al migdia fem un mos en els piscolabis que ofereixen, pràcticament a la mateixa hora els editors bascos i els catalans. Sort del que hem pogut picar al del bascos ja que el nostre, el piscolabis català, és limita a cacauets, patates i una copa de cava. Quina diferència respecte l'any passat en què era bo i abundós. Potser ara paguem la ressaca de tota la inversió de fa un any. Aprofitem el moment per poder fer la trobada prevista amb un editor alemany que ha traduït un parell de llibres nostres. Amb cava a la mà la conversa esdevé molt distesa. Parlem de possibles noves col·laboracions. Per la tarda, seguim amb l'horari de cites previstes. Estem tantejant el mercat per obrir en català una nova línia de llibres i tenim l'agenda amb força contactes en aquest sentit amb diversos editors estrangers, ja que el material existeix ja en altres idiomes i caldria traduir-lo al català. Ens trobem amb el problema que els llibres que volem editar existeixen en castellà a l'Estat espanyol i els editors que espanyols que tenen la llicència impedeixen que es faci la traducció al català ja que consideren que això els perjudicaria, que perdrien vendes, tot i que no tenen en absolut cap intenció de publicar aquest tipus de llibres en la nostra llengua. O sigui, no fan ni deixen fer. Ja veurem si ens en sortirem. Tot plegat és força desmoralitzador.
Finalment, aprofitem la jornada del dissabte per passejar tranquil·lament per la Fira. Els altres dos dies no ho hem pogut fer perquè anem d'una banda a l'altra sense parar atenció als estands per on passàvem. Sempre es troba alguna cosa interessant tot tafanejant tranquil·lament. Visitem el saló del país convidat Turquia. Personalment, trobo que no s'hi han esmerçat gaire. Al migdia l'Institut Ramon Llull ofereix un piscolabis. Hi anem pocs editors catalans, perquè ja en quedem pocs. No sé si té massa sentit fer aquest acte el dissabte quan molts dels editors ja han tornat cap a casa i és que dimecres, dijous i divendres són els dies que hi ha més professionals. El dissabte és el dia que la Fira s'obre al públic i hi ha moments que és atabalador, en alguns pavellons, especialment els alemanys passejar-s'hi, a causa de les moltíssimes persones que hi ha. El dissabte a la tarda, tornem cap a casa.
A l'estand de l'Associació d'Editors amb Llengua Catalana em trobo amb Josep M. Vinyes (beat.cat). Xerrem una estona. M'indica que a un estand alemany (Libri) presenten el model del Sony e-book PRS-505. M'ho anoto per anar-hi dissabte al matí, que és el dia que no tenim visites. El dissabte hi fem cap. Hi ha força gent que pregunta sobre les seves prestacions. Fa goig. Ens diuen que la setmana vinent comença a comercialitzar-se a França i al Regne Unit i que a Alemanya es començarà a vendre la primavera del 2009, possiblement al març. A França el vendran als FNACs i ens expliquen que a Alemanya només es podrà adquirir a les llibreries segons un acord al que s'ha arribat amb el govern alemany. Preguntem quan està previst que arribi a l'estat espanyol: "I don't know" -ens respon la noia que s'encarrega de donar les explicacions. De totes maneres, a França i al Regne Unit, ara; a Alemanya el 2009; a casa nostra no pot arribar a tardar, em penso que no acabarem el 2009 sense tenir el Sony Reader al mercat. De fet tot aquest tema ara va molt ràpid. Veurem quin model de comercialització s'escull.
Referent al tema de la crisi econòmica sembla que encara que tothom ho diu amb la boca petita, afecta més del que alguns editors diuen públicament. De totes maneres, la magnitud de la repercussió que pot tenir en el sector se sabrà després de la campanya de Nadal ja que un veterà editor, que n'ha vist de tots colors, em comenta que el llibre en temps de crisi acaba sent un regal barat que utilitza la gent i que això pot fer que no es noti tant com en altres sectors. Després de festes sabrem si això és així.
El dijous al migdia anem al piscolabis de la Federación d'Editores de Espanya. Té fama que és dels que es menja bé i com cada any hi ha moltíssima gent i costa poder arreplegar alguna cosa. Al final ens en sortim i amb el que mengem ja fem per aguantar la tarda i anar a sopar aviat, cansats de reunions, quan acabi la fira. Sopem d'hora però en paguem les ganes. Anem a un restaurant italià que coneixem d'altres anys i que sempre hi havíem menjat prou bé i a un preu assequible; resulta que han fet obres al local i ara s'ha convertit en un restaurant car. A més demanem la carta i no ens la porten. S'ha de menjar el que t'expliquen que hi ha per triar del menú especial de la fira (una manera d'encarir els preus). Sopem prou bé però sortim esquilats. Ens ho anotem per no tornar-hi més. A Frankfurt, per la Fira hotels i restaurants fan l'agost en ple octubre. Els hotels doblen, tripliquen o més els preus. Nosaltres vam tenir problemes perquè a l'hotel ens volien cobrar més que el preu que per via web se'n va assenyalar quan vam fer la reserva. Arribem d'hora a l'hotel i ho aprofitem per descarregar-nos els respectius correus electrònics, molt nombrosos per cert, i també per incorporar al facebook fotos de la Fira (les podeu veure aquí).
Les jornades a la Fira són esgotadores. El dissabte hi tornem amb un programa de visites similar al del dia anterior. Tanquem un acord amb un editor anglès per poder publicar il·lustracions de natura a la col·lecció Hyla, entre d'altres gestions. Veiem que a la Fira no es veuen tants llibres de cuina com en anys anteriors. Ens comenta un editor alemany que en aquest país la quantitat de llibres de cuina que s'ha arribat a publicar han suturat el mercat. Això també ha passat en altres indrets i a casa nostra en bona part també. Al migdia fem un mos en els piscolabis que ofereixen, pràcticament a la mateixa hora els editors bascos i els catalans. Sort del que hem pogut picar al del bascos ja que el nostre, el piscolabis català, és limita a cacauets, patates i una copa de cava. Quina diferència respecte l'any passat en què era bo i abundós. Potser ara paguem la ressaca de tota la inversió de fa un any. Aprofitem el moment per poder fer la trobada prevista amb un editor alemany que ha traduït un parell de llibres nostres. Amb cava a la mà la conversa esdevé molt distesa. Parlem de possibles noves col·laboracions. Per la tarda, seguim amb l'horari de cites previstes. Estem tantejant el mercat per obrir en català una nova línia de llibres i tenim l'agenda amb força contactes en aquest sentit amb diversos editors estrangers, ja que el material existeix ja en altres idiomes i caldria traduir-lo al català. Ens trobem amb el problema que els llibres que volem editar existeixen en castellà a l'Estat espanyol i els editors que espanyols que tenen la llicència impedeixen que es faci la traducció al català ja que consideren que això els perjudicaria, que perdrien vendes, tot i que no tenen en absolut cap intenció de publicar aquest tipus de llibres en la nostra llengua. O sigui, no fan ni deixen fer. Ja veurem si ens en sortirem. Tot plegat és força desmoralitzador.
Finalment, aprofitem la jornada del dissabte per passejar tranquil·lament per la Fira. Els altres dos dies no ho hem pogut fer perquè anem d'una banda a l'altra sense parar atenció als estands per on passàvem. Sempre es troba alguna cosa interessant tot tafanejant tranquil·lament. Visitem el saló del país convidat Turquia. Personalment, trobo que no s'hi han esmerçat gaire. Al migdia l'Institut Ramon Llull ofereix un piscolabis. Hi anem pocs editors catalans, perquè ja en quedem pocs. No sé si té massa sentit fer aquest acte el dissabte quan molts dels editors ja han tornat cap a casa i és que dimecres, dijous i divendres són els dies que hi ha més professionals. El dissabte és el dia que la Fira s'obre al públic i hi ha moments que és atabalador, en alguns pavellons, especialment els alemanys passejar-s'hi, a causa de les moltíssimes persones que hi ha. El dissabte a la tarda, tornem cap a casa.
Imatge de la demostració de funcionament del Sony Reader
Entrades
1 comentari:
Ens haurem d'adaptar a les noves tecnologies, el que convingui. El que no canviarà serà la passió per escriure i per llegir.
Publica un comentari a l'entrada