Soc de comarques i he defensat sempre la necessitat d'equilibrar territorialment el nostre país en matèria cultural. He comentat moltes vegades que, en part gràcies a les noves tecnologies, ha estat possible crear projectes editorials fora de l'àrea metropolitana de Barcelona i personalment em satisfà de participar des de Cossetània i, en la mesura de les nostres possibilitats, a aquest reequilibri cultural del país, però tot i així penso que no és una bona notícia que la Setmana del Llibre en Català hagi de marxar de Barcelona. El nostre país, Catalunya, necessita un territori ben estructurat en tots els sentits, econòmicament parlant, amb infraestructurals i també en qüestió cultural. Ara bé, necessita també una capital potent, que estiri, que engresqui, que lideri les necessitats culturals del país, i el llibre en català necessita la complicitat de la nostra capital.
La Setmana va marxar de les Drassanes cap a la plaça de Catalunya per sortir a buscar els lectors, per fer més fàcil el coneixement dels nostres llibres. L'Ajuntament barceloní es negà l'any passat a cedir altre cop l'espai de la plaça de Catalunya i al final s'optà per ubicar la Setmana a la plaça de la Catedral, un espai cèntric també; però pel que es veu l'envelat de la Setmana del Llibre en Català fa nosa a les autoritats barcelonines que no el volen en espais tan cèntrics, i han ofert espais alternatius que o no tenen els metres suficients per ubicar-hi l'envalat o perden moltíssim la centralitat que es tenia. Em pregunto si durant l'any la plaça de Catalunya o altres espais cèntrics de la ciutat acullen altres esdeveniments que ocupen la via pública com la Setmana; no ho sé, però suposo que sí. I aquests no fan nosa? Potser és que no es té prou sensibilitat amb el llibre en català. La cultura catalana, la nostra llengua, necessita una discriminació positiva, sinó no ens sortirem i ubicar aquest esdeveniment en un espai cèntric de la capital del nostre país era una bona iniciativa per al foment de la lectura en català.
En aquest sentit, Joan Carles Girbés en el seu blog es preguntava, fa uns dies, què en queda de la capitalitat editorial de Barcelona. Enguany el Saló del Llibre no es torna a fer. No hem aconseguit que aquesta activitat arrelés en la nostra societat. Ara Barcelona perd la Setmana del Llibre en Català. Què queda? El 2009 amb una nova fórmula la Setmana es portarà a terme a Sant Cugat. Segur que es prepararà una activitat atractiva que valgui la pena desplaçar-se a aquesta ciutat del Vallès. He defensat, on he pogut, la necessitat que la Setmana del Llibre en Català arribés a comarques i vam col·laborar en el que vam poder els anys que a Tarragona s'instal·là la Setmana en un envalat cèntric. Tot, però, girava al voltant, com havia de ser, de les activitats que se celebraven a Barcelona, llavors a les Drassanes. I, sincerament, no estic gens content, ni em satisfà que aquesta activitat marxi de la nostra capital. Pel 2009 això sembla que està dat i beneït però seria interessant que les autoritats municipals barcelonines es posessin les piles i es pogués recuperar per a Barcelona, en un lloc cèntric, la Setmana del Llibre en Català i que es pogués resoldre de quina manera s'hauria d'incorporar aquesta activitat a comarques, cosa que a hores d'ara hauríem d'estar planificant enlloc d'estar encara resolent on s'ubicarà la principal seu d'aquesta activitat.
6 comentaris:
I els implicats, no hi podrieu fer una mica més? jo què sé, parlo sense coneixement, perà a vegades sembla que us les van fotent i us hi poseu bé...
És veritat. A vegades tinc també la sensació que es peca d'excés de prudència.
Estic d'acord amb la idea d'una Setmana del Llibre en Català itinerant. Molt interessant la teva reflexió.
He inclòs aquest article a la meva selecció setmanal del millor de la blogosfera:
http://sobrellibres.bloc.cat/post/16493/239593
Salutacions!
Elena
Aquest cap de setmana llegia a "Presència" una entrevista amb en Jordi Castellanos. Remarcava la importància del Modernisme (a cavall dels s. XIX i XX) capaç de crear una literatura nacional, i deia que per aconseguir-ho "primer has de tenir una societat i aquesta societat ha de reconèixer aquesta literatura com a tal" (nacional). Desmuntar els espais simbòlics en què el país es pot trobar amb les seves lletres a la seva capital no és positiu. La itinerància només és "guai" quan complementa la solidesa d'una seu estable. No som una cultura nòmada, ho vam deixar de ser fa milers d'anys
Un cop més la política guanya a la cultura, l'Ajuntament de Barcelona opta per potenciar qualsevol cosa menys la nostra propia cultura, encara és molt necessari potenciar el llibre en català, la marxa de la Setmana del Llibre de Barcelona és una mala notícia.
Sabeu les xifres de venda de la 'Setmana'? Excepte l'any a la Plaça Catalunya, tristíssimes.
I les visites sense comptar el cap de setmana? Un erm.
M'encanta que marxi de Barcelona i s'instal·li allà on les ganes i la il·lusió d'un municipi fort com ho és el de Sant Cugat li donin empenta.
Això sí, la 'Setmana' hauria de transformar-se en el 'Cap de Setmana del Llibre Català', ben concentrat per no fer perdre més el temps als llibreters que hi treballen.
El fet de deixar Barcelona no trobo que sigui desmontar cap espai simbòlic; i això del nomadisme cultural quan el practiques dins del teu país em sembla molt saludable; ara si fem nomadisme cultural pels volts de Nova York o Tokio ja ho trobo, com la Margarida, totalment execrable. Ai Senyor!
Publica un comentari a l'entrada