Realitats i mentides

Tot dinant la setmana passada amb els ponents del curs sobre els llibres electrònics en el que vaig participar a la Universitat de la Rioja, surt a la conversa el tema de les subvencions als llibres i m'he de sentir el retret que els que editem en català acusem poc la crisi ja que la Generalitat garanteix amb subvencions o amb compres de llibres la viabilitat dels llibres que editem. Vaig haver d'explicar-li al meu interlocutor el sistema de subvencions del govern català, dir-li que del negoci editorial català els ajuts de l'administració catalana tan sols representen aproximadament el 5% dels ingressos i que si un editor basava la seva estratègia editorial en publicar llibres per aconseguir subvencions, s'arruinaria en poc temps. L'home va quedar sorprès per tot el que li explicava i em va dir que no ho tenia entès així.
És el problema de la realitat desdibuixada que s'explica sobre Catalunya, amb molt mala bava, des de diversos mitjans de comunicació madrilenys. En base a mentir contínuament i a explicar una realitat inexistent es configura una realitat falsa. De manera, que els ha quedat la idea que pel sol fet d'editar en català, o de cantar o d'escriure-hi la Generalitat ens ajuda de tal manera que en tenim suficient per viure. O sigui que, segons tenen entès, som una cultura que viu de la subvenció. I és que com va dir Goebbles: "una mentida repetida mil vegades s'acaba convertint en realitat".