Josep Igual, el seu dietari i la seva excel·lent literatura

Possiblement dels actuals autors de les Terres de l'Ebre un dels qui millor domina la llengua és Josep Igual. Té un registre lingüístic ampli que sap combinar de manera extraordinària. Sap conrear diversos gèneres: la novel·la, la poesia, la narració curta, el periodisme, la crònica, els aforismes, el dietari... És un escriptor conreat, amb una gran cultura i amb moltíssimes possibilitats en el món de la literatura. D'ell enguany hem publicat el dietari Quaderns deltacis, que va guanyar el III Premi de Narrativa Cristòfor Despuig. Comercialment al nostre mercat, els dietaris no tenen una sortida fàcil o segurament no estem acostumats a aquests tipus de texts. De totes maneres, aquells qui desitgin provar la lectura d'un dietari, l'obra d'Igual n'és molt recomanable, ja que hi trobarem els molts registres que l'autor conrea: textos curts, aforismes, reflexions, petites cròniques periodistes, algun relat molt breu, etc. L'he llegit a estones, a miques, de forma desordenada, saltant pàgines cap endavant i enrere, però assaborint cada petita entrada, rellegint-les alguns cops per interpretar la ironia sàvia que constantment traspua el seu text.

De la seva obra, Jordi Llavina en va escriure en molt encert una excel·lent crítica a El Mundo on entre altres coses hi podem llegir:

És una obra contra l’atonia intel·lectual (la de tants escriptors; vull dir, la de tants escriptors catalans que no es mullen), i contra els discursos maniqueus i arnats d’intel·lectuals a la reserva comunista com Saramago. Aquest llibre és una pedra molt rica. Per mi, un descobriment amb majúscules.

Josep Manuel San Abdón en digué en una crítica a 3x4 info:

un dels aspectes més interessats del llibre i que demostren el talent de l'escriptor, és quan fa literatura de la vida quotidiana, quan l'anècdota personal es transforma en peça literària d'abast universal, com han sabut fer tots els grans escriptors de dietaris

I, entre d'altres, Xavier Garcia, en digué a El Punt:

Cadascun d'aquests 826 «mantres» –talment com els nostres «ora pro nobis» cristians– haurien de poder ser llegits –i meditats– amb tota lentitud (posem un «mantra» per dia), i d'aquesta manera aquest llibre, que pot ser llegit en quatre o cinc hores, pot durar-vos una mica més de dos anys.

Si us interessa llegir més sobre els Quaderns deltaics de Josep Igual, aquí en trobareu molta més informació. De totes formes, us en deixo un tast:

Volia deixar el seu nom a un hereu, perpetuar-se una mica en el temps. I, en efecte, el seu cognom ha arribat lluny: als titulars de les pàgines de successos i amb les mans tacades de sang.

Com a petit antídot personal, penjo a la pissarra de suro de la redacció una foto de Josep Pla, amb boina i tot. Dos llicenciats gimnàstics i feliços m'han preguntat si era el meu avi.

Saber-se prescindible deixa temps per ocupar-se de les coses importants.

T'insulten? Doncs, has guanyat! L'insult és el furgó de cua d'un idioma. La desesperació de qui ha esgotat els arguments (si es que en tenien algun).

Sonava Bach. L'adolescent de quaranta anys em va demanar si tenia música moderna. "Més moderna encara?", que li vaig respondre.

Una mitja veritat pot donar per fer una novel·la. Una mentida completa pot donar per bastir un sistema polític.