Una dosi de realisme sobre el món dels e-books

Els e-books han estat un tema estrella en el món dels llibres en el darrer mig any. En algunes ocasions des de determinats indrets, especialment des de la xarxa, s'ha tractat la qüestió amb exageració, magnificant dades com per exemple que el dia de Nadal Amazon va vendre més llibres electrònics que de paper, o també oferint dades llunyanes a la realitat de la situació del nombre d'e-readers que hi ha a l'Estat espanyol o de la venda d'e-books. En aquest sentit Manuel Gil i Francisco Javier Jiménez ofereixen un article a la revista Trama & Texturas número 10, que acaba recentment de sortir, amb reflexions interesantíssimes i amb dosis de realisme sobre la penetració dels e-books al nostre mercat. L'article porta per títol "La transición digital: ¿ha muerto el e-Reader antes de nacer?", que és un titular amb certa trampa i que fa les funcions de tal: incitar la lectura. Els autors del text amb aquest interrogant el que volen dir és que l'actual e-reader, amb les seves prestacions, té un futur limitat i que "morirà" i ha de ser substituit per altres aparells amb més prestacions si es vol arribar especialment als nadius digitals. De totes maneres, és un article que posa les coses al seu lloc en un moment en què com qui diu hi ha qui fa apocalipsi del final de l'era paper dels llibres.

En aquest sentit afirmen:

"Para las nuevas geeraciones nativas de la era Google, del IPod, de ITunes, estos cacharros no satisfacen ni de lejos sus expectativas tecnològicas, ni se ajustan a la forma y manera de leer que practican desde pequeños en sus ordenadores y consolas."

Els e-readers del futur hauran de ser d'una altra manera:

"No es descabellado pensar en un aparato que lea libros, ofrezca música, video, haga fotos, pueda operar como consola, incorpore la radio y por supuesto que permita acceder a Internet. La conectividad y el acceso a la Red son ya requisitos imprescindibles para este tipo de electrónica de consumo."

És cert el que diuen. Els usuaris d'e-readers que jo conec són persones de més de 25 anys, fins i tot gent que supera els 60 anys que amb aquest aparell i les possibilitat que té d'augment de lletra han recuperat la lectura. Les enquestes sobre els usuaris del Kindle també ho confirmen. I és cert que les prestacions dels actuals lectors no el fan atractiu per als més joves i que no permeten encara crear productes propis del que ha de ser la literatura 2.0. Ara bé, sovint en les nombroses entrevistes que ens han fet sobre el món dels e-books, comparo aquests aparells d'ara amb els primers telèfons móvils que eren com una maleta i que no tenen res a veure amb els actuals. Els lectors electrònics han de baixar de preu i augmentar amb prestacions i la primera serà que tots tindran connexió Internet via wi-fi i 3G. Estic segur que en el futur els aparells podran fer tot el que diuen els autors de l'article, però mentrestant els editors hem d'anar agafant posicions, sense tornar-se bojos ni voler digitalitzar en quatre dies tots els nostres fons però sense parar i aprofitant les oportunitats que ens ofereixen alguns programes com Enclave.

Gil i Jiménez, tot i ser molt crítics amb els aparells exposen alguns dels deures que han de fer actualment els editors:

"Eso si, los editores deberán empezar a terner disponibles sus contenidos visibles en la Red, para consulta y descarga, cuanto antes."

"El editor ha de tomar una serie de decisiones en breve que no sólo implican en qué nuevos formatos empezar a editar sus contenidos, sinó qué e-distribuidores tendrá a partir de ahora como aliados tecnológicos, y todo ello en un entorno digital, lleno de incertidumbres difíciles de resolver a corto plazo."

"Los editores deberán estar preparados para la pluralidad de soportes, por lo que el formato a elegir deberá ser lo más universal posible, compatible con el mayor número de ellos."

"Ahora más que nunca los editores han de replantearse cuál es realmente su cometido y función en la nueva cadena de valor de la producción editorial."

Però també posen deures per a les llibreries:

"La red de librerías independientes debe, con carácter de urgencia, desarrollar los mecanismos y acuerdos pertinentes para participar activamente en la doble cadena de valor, la análogica y la digital".

Tot i així escriuen rotundament que,

"... a diferencia de lo que afirman los catastróficos titulares periodísticos y los vaticinios apocalípticos de ciertos gurús, el e-Reader no va a acabar con las editoriales y las librerías, ni a corto ni a medio plazo. El mundo editorial español no es un sector jurásico y troglodita que se opone al cambio de paradigma, lo que ocurre es que los plazos y los ritmos de la industria editorial no son los mismos que los de los productores de electrónica de consumo."

Totes aquestes reflexions, algunes de les quals en la meva opinió es podrien matitzar ens acosten més a la situació real del sector. No em canso de repetir que encara estem en una situació incipient i que si d'una marató de 42 quilòmetres es tractés encara estem al quilòmetre 1. El 2009 ha estat un any important pel món de l'e-book a casa nostra. Just fa un any quan estavem preparant la sortida d'Edi.cat, l'e-book era una qüestió gairebé exòtica. Ara la seva existència s'ha popularitzat i s'ha hagut de trencar la idea repetida infinitament i que es desmonta ràpidament quan un té un e-reader a les mans en el sentit que "no m'acostumaré mai en llegir en una pantalla", frase que he escoltant moltíssimes vegades. El mercat està madurant. Ara parlar d'e-books ja no és una raresa. Poc a poc el lector hi va entrant i poc a pocs els editors també, que és el que hem de fer, sense excessives presses però també sense parar. En el fons es tracta que quan hi hagi el boom dels e-books, que es produirà quan els e-readers tinguin més prestacions i siguin més barats, estiguem preparats i tinguem un bon nombre de llibres digitalitzats. Ara és aquesta la tasca que hem de fer, digitalitzar i adaptar els llibres a format e-book, sinó, si esperem a què hi hagi el boom per fer-ho hi arribarem tard, perquè el procés de digitalització no és ni senzill ni barat.