Les darreres flors d'ametllers

L'hivern ha estat llarg i fred i les flors dels ametllers que la majoria dels anys comencen a aparèixer el mes de febrer, enguany no les hem vistes fins el març. Ara, encara se'n pot veure algun de florit de les varietats que floreixen més tardanes i a les zones més altes, als llocs on el fred encara els ha retardat un xic més. Avui mentre descarregava fotografies a l'ordinador de sortides fetes aquests dies (divendres Valls-Barcelona en BTT, i avui dilluns a menjar la mona a l'Albiol), m'han aparegut unes imatges que vaig fer fa tres setmanes, a mitjans de març, quan al Camp l'esplendor dels les flors blanques dels ametllers canviava la imatge cromàtica del nostre paisatge. Era l'anunci que la primavera era molt aprop. És un espectacle meravellós que ens ofereix la natura any rere altre i que cada any m'entusiasme. Les blanques parades d'ametllers, el color de la terra aspre, els verds dels primers sembrats que volen enlairar-se, els marges de pedra seca, el cel blau d'un dia net d'hivern... tot plegat és un regal per als nostres sentits. Ara, els ametllers han deixat la flor i comencen a puntejar els primers ametllons, els que seran els fruits de l'estiu, i el verd de les petites fulles que han nascut, han apartat la blancor de les flors, però en la nostra memòria queda encara el teixit blanc que fa tant sols uns dies decorava els nostres camps. No és estrany que tant grandiós espectacle sigui aprofitat pels poetes:

A mig aire de la serra

veig un ametller florit:
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t'he delit!
Ets la pau que s'anuncia
entre el sol, núvols i vents...
No ets encara el mellor temps,
pro en tens tota l'alegria.

Joan Maragall, "L'ametller", El pas de l'any. 1904.