El ciclisme, la Volta i Xavi Tondo

El ciclisme és un esport que sempre m'ha apassionat. De fet junt amb sortir a córrer és el que més practico, cocretament en la modalitat de BTT. És un esport en molts moments dur però a la vegada com més fort és el recorregut a superar sigui per la seva distància o desnivell, és més gratificant. Al ciclisme, com també en l'atletisme ets tú i practicament només tú que has de superar els reptes. És cert que et poden animar, que se't poden posar al davant per parar el vent però a la fi son les teves cames les que han de pedalejar i és amb tú que has de lluitar en els moments de desfalliment. Admiro veure el sacrifici dels ciclistes professionals en les curses i comprovar de quina manera hi deixen la pell fins a esgotar totes les seves energies per lluitar per una escapada, per pujar un coll o per preparar un sprint.

Dissabte passat vaig poder gaudir d'una jornada de primer ordre. Convidat per l'amic Rubèn Peris, director de la Volta a Catalunya, vaig poder seguir des de la primera línia, des del cotxe d'un dels jutges, l'etapa entre el Vendrell i Barcelona. Quan hi vam quedar, en la presentació del llibre Catalunya contra Espanya. El partit interminable, el que no sabíem és que aquesta Volta seria especial per als vallencs, ja que un veí nostre, Xavi Tondo Volpini ha estat segon a la classificació general després d'haver guanyat l'etapa reina a la Seu (sobre ell us recomano aquest article que va sortir a El Punt). La setmana passada a Cossetània amb el dissenyador de la majoria de les nostres cobertes, el Marc Volpini, germà del ciclista, hem comentat les evolucions del Xavi a la Volta i fa unes setmanes a la prestigiosa París-Niza on va guantar l'etapa reina. Veig el Marc orgullós del seu germà i jo a la vegada comparteixo la seva alegria i em sento orgullós que un veí de la nostra ciutat aconsegueixi èxits. A Catalunya malgrat haver-hi una considerable afició al ciclisme surten pocs noms rellevants, potser pel fet que en no haver-hi cap equip català no tenen oportunitats. D'aquest fet Xavi Tondo se'n queixava a la premsa fa uns dies. Enguany amb la victòria de Joaquim Rodríguez a la Volta s'ha trencat un llarg periode de 27 anys en què cap ciclista català guanyava aquesta cursa. Va ser el 1983 quan el ciclista del Kelme José Recio Recio va guanyar una volta en la que va tenir com a un dels principals gregaris el també ciclita vallenc Miquel Àngel Iglesias. Tot plegat em fa recordar la biografia que vam publicar sobre el darrer ciclista català en guanyar una de les grans curses, la Vuelta, Melcior Mauri o una altre forma de lluitar contra el temps. Mauri va guanyar la Vuelta del 1991. Des de llavors cap altre ciclista català ha guanyat una de les tres grans curses, Tour, Giro o Vuelta, tant de bo amb aquest llarg període s'acabi aviat.