28/3/10

Bolonya 2010

Aquesta setmana hem estat a la Fira la Bolonya. La durada ha estat curta ja que de llibres infantils només n'editem de natura. L'any passat la fira començava el dilluns i vam anar-hi el diumenge a la tarda per poder ser-hi dilluns a primera hora i tornar cap a Catalunya a mitja tarda. Enguany però l'han reduït un dia i no va començar fins dimarts. Vam marxar doncs dilluns al migdia per estar a la Fira el dimarts. Al final una jornada sola se'ns va quedar curta ja que vam poder fer l'atapeïda agenda de reunions però no vam tenir temps per passejar per la fira, observar els estands, tafanejar i parar allà on trobes alguna cosa interessant. D'aquesta manera, anant a "pescar al vol" l'any passat vam trobar la col·lecció que acabem d'editar El meu petit animalari. Caldrà de cara l'any vinent repensar-ho com ho fem. El problema d'aquesta fira i de la de Londres, que és el mes d'abril, és que ens arriba just al mig de la preparació de Sant Jordi, la de Londres just la setmana de Sant Jordi.
L'estand de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, al que correspon la imatge que acompanya el post, era un xic més petit que l'any passat però amb el suficient espai per tenir-hi taules per reunir-se amb altres editors i per veure-hi els llibres exposats.
Vam poder veure també l'estand dels amics de Bromera que han preparat una col·lecció de llibres infantils amb exel·lents ilustracions que oferien a editors extrangers per fer-ne coedicions. Pel que ens van dir tenien una agenda de reunions molt carregada. Espero que els hi hagi anat molt bé. De fet és molt important que editors del nostre país facin projectes per poder-los vendre a altres editors, ja que per norma general a casa nostra som més compradors que venedors. A les fires de Bolonya, Frankfurt o Londres trobes molts editors que basen el seu negoci en la creació de projectes per vendre'ls a editors de diferents països i al final poder fer una coedició conjunta que abareteix molt el cost unitari de cada llibre. Entrar en aquest món, que no és fàcil i requereix molta dedicació i molta preparació prèvia de les fires, és un pas important que els editors hauríem de fer més. És pensar els nostres llibres per un interès global i és que les possibilitats de negoci amb nostres llibres va més enllà dels nostres àmbits lingüístics.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Doncs la solució seria la impresisó sota demanda. Tal com fan les Editorials anomenades 'POD' (Print on Demand); però vosaltres amb un gran avantatge: disposeu d'una xarxa de distribució... de luxe! De 5 estrelles! Ja sabem que la impressió digital en paper és més cara, però no hi ha estocs sobrants ni devolucions de retorns.

Una idea seria que les llibreries hi hagués un LLIBRE MOSTRA de cadascun tels titols, per tal que els compradors el poguessin fullejar i escollir.

El lector tafanejaria a la llibreria i faria una comanda al llibreter: possiblement comrparia 2, 3 ó 4 llibres cada vvegada. Aquest li prendria nota i l'entraria a l'ordinador; el lector pagaria per endavnt la comanda i el llibreter li diria: els divendres rebem els llibres impresos demanats durant la setmana anterior. Divendres que ve els tindras aquí.

El llibreter passaria una comanda a l'editorial per tal que li imprimissin els llibres emb impressio en paper, però IMPRESSIÓ DIGITAL SOTA DEMANDA. L'editorial prepararia cada comanda i l'enviaria a la llibreria. El divendres en qüestió el lector aniria a recollir el seu paquet de llibres.

El llibreter faria la seva feina i cobraria; l'editor també. L'impressor també. El lector tindria els seus llibres.

No hi ha retorns, ni estocs. Ni llibres descatalogats.

Les tirades grans haurien de passar a la història; ja se sap que la impressió offset, 'la de tota la vida', és més barata. Però requereix tirades grans per sortir a compte. En canvi la impressió digital en paper i l'enquadernació és més cara. No es pot tenir tot…