14/11/10

Un miracle documentat

Amb retard respecte el que havíem previst a causa dels problemes que hem tingut amb la distribució dels nostres llibres, ha arribat a les llibreries recentment l'obra La Vall del Miracle, obra d'Armando Vericat, que va ser la guanyadora de premi de narrativa de la Ribera d'Ebre 2009. L'obra és un trhiller apassionant, molt ben escrit, amb ritme, ens mostra la destresa de Vericat com a escriptor. Hi ha molts elements que la fan interessant entre els quals un miracle documentat notarialment al segle XVI i també la presència d'un home llop. Curiosament en els darrers mesos hem publicat dues novel·les amb presència d'aquest elements fantàstics, ja que a més de l'obra de Veritat, en la novel·la Llinatge, de Miquel Esteve, l'autor riberenc també situa en un protagonisme crucial en el seu relat, els dips.
De La Vall del Miracle com en altres obres que hem publicat darrerament hem fet com a promoció cedir uns llibres a amics del facebook de Cossetània amb la condició que en fessin una crítica de l'obra, que hem publicat posteriorment al blog de la Sala de Premsa de Cossetània. Saber més enllà del que pugui dir la crítica el que en diuen els lectors, és una experiència interessant. Aquestes són algunes de les opinions dels lectors de La Vall del Miracle:
Els personatges resulten creïbles i estan ben dibuixats, i la trama resulta interessant i intrigant fins al sorprenent desenllaç

L’habilitat expressiva de l’autor en voler aproximar-nos i fer nostres els trets d’un parlar concret de la zona d’una manera viva (s’assaboreixen els mots i les menges com el vi i l’oli, de forma natural) i l’ús de dites i frases fetes ens fan adonar de la riquesa, no només lèxica sinó paremiològica, de la nostra llengua.

La novel·la esdevé un cant a la natura i als paratges característics de les Terres de l’Ebre amb descripcions ben acurades.

La novel·la té un bon ritme i es manté el suspens fins al final

La lectura resulta àgil i atractiva, les escenes se succeeixen sense llargues descripcions ni vocabulari prosaic, la trama és coherent... en definitiva la novel·la està hàbilment construïda, enganxa i es llegeix amb facilitat.

Armando Vericat ens presenta una història amb girs inesperats, al voltant d’uns personatges entranyables però que també ens donen algunes sorpreses i en un entorn on ens situem ràpidament tot i la distància en el temps

Un seguit d’esdeveniments ben enllaçats, que acaben en un desenllaç molt ben elaborat on s’agraeix la pinzellada referent a la conservació del patrimoni arquitectònic i cultural.

...una lectura molt i molt recomanable, lleugera però lúcida i interessant sense perdre de vista un puntet d’humor contingut

Aquesta nova promesa de la narrativa es mereix poder desenterrar algun dels relats que té al calaix.

Armando Vericat ha construït un excel·lent i intrigant relat. La lectura d’aquest, personalment, se m’ha fet curt, però l’he gaudit molt.