Els camins de Sant Jaume

Enguany que és Any Sant Jacobeo hem volgut ampliar l'oferta de llibres del Camí de Sant Jaume. De la mà de Joan Fiol havíem publicat fa uns quatre anys El camí de Sant Jaume. Des de Montserrat i des de Roncesvalles, llibre que es va exhaurir i que ens va fer replantejar-lo per publicar-lo en una edició completament actualitzada i revisada amb dos nous volums diferents. D'aquesta manera, l'any passat vam publicar El Camí de Sant Jaume. Des de Roncesvalles i des de Somport. Per tant, aquesta guia descriu la ruta que més s'utilitza, el Camí Francès, però també detalla el Camí Aragonès que surt de Somport.

Ara hem publicat El camí català de Sant Jaume. Des de Montserrat, també del mateix autor i amb el mateix model de guia. Descriu el Camí Català que passa sortint del monestir montserratí i dirigint-se cap a Lleida, Saragossa i Logroño on es troba amb el Camí Francés; però també es detalla el Camí Català que es dirigeix cap a Osca, San Juan de la Peña i Santa Cilia de Jaca on conflueix amb el Camí Aragonès en un itinerari paisagístic extraordinari. Són dues maneres de seguir el Camí de Sant Jaume sortint des de Catalunya.
Finalment, en castellà i amb el segell Lectio Ediciones hem publicat una ruta diferent per arribar a Santiago: el Camino del Norte, una ruta alternativa al Camí Francès, que cada vegada s'utilitza més i que transcorre per la costa cantàbrica, amb dosis de mar i muntanya. És una alternativa menys massificada o si ja heu fet el Camí Francés, una nova possibilitat per arribar a Santiago per un paisatge i unes terres diferents. L'obra, editada a tot color i molt detallada està escrita pels autors del sud de França Jean-Yves Grégoire i Françoise Pinguet i originàriament editada per l'editorial francesa Rando, a qui vam adquirir els drets per a traduir-la al castellà.

Les reedicions d'Azimut

Hem començat a comercialitzar tot just fa uns dies la cinquena edició de 50 itineraris a peu per Catalunya, de Josep Mauri, llibre del qual n'hem venut més de 8.000 exemplars, i la segona edició de El Montseny, de Francesc Roma. Haver arribat a una cinquena edició en un llibre en llengua catalana és tota una fita i més d'una matèria especialitzada. Ambdós títols corresponen a la col·lecció Azimut de la qual amb el títol L'Alt Solsonès. Rases i cims, 35 itineraris, arribem al número 111. És la col·lecció d'excursionisme català amb un major nombre de títols i la de referència en aquest àmbit. És una de les primeres línies editorials que vam iniciar a Cossetània i de la qual n'estem molt satisfets. En publicar la cinquena edició de 50 itineraris a peu per Catalunya em vaig posar a fer repàs dels títols d'Azimut que hem reeditat i el resultat és aquest:

De la muntanya al mar, de Josep Insa (tercera edició, aquest va ser el primer títol de la col·lecció)

El Montsant, d'Antoni Cabré (tercera edició)

De les Muntanyes de Prades a l'Ebre, de Josep Insa (segona edició)

A peu pel massís del Port, de Vicent Pellicer (segona edició)

La Serralada Litoral en BTT, de Joan Portell (segona edició)

Per les Terres de l'Ebre, de Josep Insa (segona edició)

En BTT pel Gironès, de Josep M. Cullell (segona edició)

Les Muntanyes de Prades, d'Ignasi Planas (segona edició)

50 itineraris a peu per Catalunya, de Josep Mauri (cinquena edició)

El Garraf en BTT, de Joan Tutusaus (segona edició)

El Pallars Jussà a peu, de Jordi Creus i Joan Ramon Gasa (segona edició)

Sostres comarcals de Catalunya, de Jordi López Miquel (segona edició)

Caminades pel massís del Port, de Vicent Pellicer (segona edició)

A peu pel Montnegre i el Corredor, de Tomàs Muelas (segona edició)

A peu per Osona, de Josep Mauri (segona edició)

Passejant pel Ripollès, de Josep M. Colomer (segona edició)

En BTT per Osona, de Joan Conill (segona edició)

El Montseny, de Francesc Roma (segona edició)

En total, 19 títols reeditats. És un bon balanç. Déu n'hi do de la feina que s'ha fet.

La presentació de la col·lecció Essencial en vídeo

Com a eina de màrqueting ens hem proposat incorporar vídeos com elements promocionals dels llibres. Al canal que tenim a You Tube en podeu veure. Darrerament, hem arribat a un acord amb el diari digital Del Camp perquè pogueu visualitzar al nostre web vídeos que han fet d'entrevista amb autors nostres. Per aquest Sant Jordi ho van fer amb Toni Orensanz (El falsari) i amb Rosa Pagès (Àngels de pedra). Ara hem arribat a un acord amb l'empresa Clack perquè ens faci un reportatge de vídeo d'algunes presentacions. El primer que han fet és de la presentació de les guies Essencial.

El doble repte

Rafael Vallbona va saber identificar a la perfecció el doble repte que afrontem a Cossetània amb l'edició de les guies Essencial de turisme. Vallbona va ser clar i contundent en dir que "les guies han de ser prou bones com perquè el futur viatger d'aquest país les compri independentment que estiguin escrites en català." Sens dubte Vallbona identifica clarament el doble repte. Si haguéssim escollit una col·lecció de guies de viatge per publicar-les en català que no complissin les expectatives dels lectors aniríem directe al fracàs, per molt que estiguessin escrites en català. Aquest terme, la catalanitat, no és argument suficient perquè cap producte cultural funcioni, ni en el món de la literatura, ni en el del cinema, ni en el del teatre, ni en el dels llibres... Primer de tot, el primer que cal buscar és la qualitat. Vallbona ho va dir clarament també: "el que busco en una guia és que, com el seu nom indiqui, em guiï. Vull dir que la llengua és un element tangencial, perquè una guia és un llibre per damunt de tot útil. Ara, dit això, evidentment, si la guia que busco la trobo en català, millor."
Els arguments que utilitza Rafael Vallbona són de pes, de sentit comú, sinó tenim una bona guia el projecte fracassarà. És per això que ens va costar tant de temps rastrejar el mercat. És per això que vam fer prop d'una quarantena de reunions a les fires de Frankfurt i Londres amb empreses llicenciatàries de guies per poder mirar i comparar, per poder complir les premisses que ens havíem imposat que podeu llegir en aquest post de la Sala de Premsa de Cossetània que fa referència a la presentació de les guies que vam fer aquesta setmana a Altair. I n'estem convençuts, ja que sinó, no haguéssim afrontat la inversió de publicar-les, que les guies són de qualitat, que aconsegueixen el que Vallbona demanava, que guiïn. De moment, el retorn que ens arriba és bo, els comentaris de llibreters, lectors i periodistes són positius. Rafael Valbona va dir que "el doble repte que les guies siguin de qualitat i en català, les guies Essencials de Cossetània l'acompleixen amb escreix." Aquest era l'objectiu i ens agrada que així es valori ja que les guies Essencials són per a la gent de Cossetània un repte estratègic molt important.

Quan parlo de córrer

"Estic convençut que si quan vaig començar a escriure no hagués començat a córrer, la meva obra hauria estat diferent".

Aquesta és una de les suculentes afirmacions que Haruki Murakami ens ofereix en el seu llibre De què parlo quan parlo de córrer, que m'he llegit amb la voluntat de saber de quina manera un escriptor de qualitat, una persona avessada a construir frases amb sentit i a buscar les paraules adequades per expressar els seus sentiments, definia les seves sensancions, la seva manera d'entendre els corredors.

Ja fa anys que surto a córrer, no sé quants, però molts. És una activitat que compagino amb les sortides en BTT, de les quals en vaig parlar en aquest post. Córrer em serveix durant la setmana per relaxar-me, per cremar tota la tensió de l'activitat diària. Sempre he buscat temps entre la meva apretada agenda per trobar moments per sortir a fer anar les cames. He corregut molt per fer exercici, per plaer personal, però des de fa uns quatre anys he participat en carreres de fons (de 10 km, alguna de muntanya i mitges maratons). Això m'ha obligat a definir uns plans d'entrenament, a esforçar-me més metòdicament, a experimentar sensacions que Murakami explica en el llibre, a intentar superar marques, modestes totes, però situades com a reptes personals. L'autor ho defineix molt bé: "per un corredor el que compte és si quan acaba la cursa es pot sentir orgullós del que ha fet o no". A vegades temps dolents però aconseguits amb circumstàncies complicades perquè surts d'una lesió o per altres motius poder fer sentir-te més orgullós de tu mateix que d'altres carreres més ràpides. En el fons, com diu Murakami, "la qualitat del que experimentes en una cursa no es mesura en la marca que hi fas ni amb la classificació final, sinó amb les sensacions que tens mentre la corres."

Qui fa temps que corre o que fa un exercici regularment acaba convertint aquesta activitat en una necessitat. Forma part de la vida personal, com dormir, aixecar-se, menjar, llegir les notícies o anar a la feina. En els darrers mesos, he patit el no poder sortir a córrer regularment. Dies més tard de córrer la Mitja Marató de Tàrrega del maig del 2009, els genolls van començar a grinyolar. Ho he passat malament i no he pogut veure clar que podria seguir corrent fins a tenir el diagnòstic d'un especialista en medicina esportiva. En el fons, el problema dels meus genolls és l'edat que un té, 46 anys, i un desgast dels cartíl·legs. Les recomanacions d'exercicis del doctor Andreu González i el Condrosan han fet que des de fa dos mesos i mig pugui tornar a córrer tres dies a la setmana i hagi reprès la participació en curses, de moment de 10 qm. He passat uns mesos neguitós. Necessitava córrer i no podia. Tornar a poder córrer m'ha fet sentir més viu.

He xalat llegint les reflexions de Murakami. M'han agradat molt els seus pensaments escrits sobre el sentit de córrer i de quina manera aquesta activitat acompanya completament la seva vida. He trobat afirmacions tant encertades com: "L'únic rival que hi ha en una cursa de llarga distància ets tu tal com eres abans de la cursa". El correder trobarà en aquest llibre moltes explicacions que compartirà, que sentirà com a pròpies, com quan l'autor respon en què pensa quan està molta estona corrent: "Les idees que em vénen al cap mentre corro són com a núvols al cel. Núvols de mides i formes diferents que arriben i se'n van. El cel, però, és sempre el mateix".

Ho diu i ho repeteix moltes vegades: si no corrés la seva vida i la seva manera d'escriure seria diferent i això el condicionarà fins al final:

Els temps, les classificacions, el meu aspecte, el que digui la gent... tot plegat és secundari. Per a un corredor com jo, el més important és creuar la línia d'arribada pel teu propi peu. Donar tot el que tens, aguantar el que hagis d'aguantar i saber que pots estar satisfet. Aprendre les lliçons concretes que t'ensenya cada error i cada èxit. (Encara que no siguin gaire importants, les lliçons sempre han de ser concretes.) I, amb el temps, a còpia d'acumular curses, arribar a un lloc que et satisfaci. O, si més no, acostar-te a un lloc que sembli que et pugui satisfer. (Sí, és més aviat això).

Si algun dia tinc una tomba i puc escollir-ne l'epitafi, m'agradaria que hi gravessin el següent:

HARUKI MUKAMARI

(escriptor i corredor)

1949 - 20**

ALMENYS NO VA CAMINAR MAI

Punts de llibre castellers

Per la diada de Sant Jordi els llibreters de Valls van repartir els dos primers lliuraments d'una col·lecció de de punts de llibres de castells que ha editat l'Ajuntament de Valls amb la col·laboració de Cossetània Edicions.

La iniciativa va tenir una bona acollida. Els altres lliuraments es faran coincidir amb diades castelleres vallenques: Sant Joan, Firagost, 11 de Setembre i Santa Úrsula. Tots els punts de llibre son imatges de les colles vallenques d'abans de la Guerra Civil i fins i tot n'hi ha una, que no es pot identificar a quina colla vallenca correspon, que és de finals del segle XIX. Hi imatges de les dues colles actuant simultàniament, com es feia abans; hi ha una fotografia molt curiosa del Llevat de Taula, hi ha imatges de grup de les dues colles, peus de castells, pilars portats al balcó, etc. Tot plegat una col·lecció que mostra la realitat castellera vallenca d'abans de 1936. Al dors hi ha una petita explicació del què correspon cada fotografia. En el primer lliurament també es va fer entrega d'un estoig de cartolina per poder guardar la col.lecció. Les imatges que es reprodueixen provenen de l'ampli fons fotogràfic que té el Museu Casteller i de l'Arxiu Municipal de Valls.

E-books: el llibre digital, noves formes de llegir

L'interès pel llibre digital és creixent dia a dia. Dimarts, després de la Jornada d'Edició Independent que es va celebrar a Barcelona organitzada per Edi.cat vaig participar a Valls en una taula rodona amb la presència de la llibretera Júlia Secall i l'escriptora Margarida Aritzeta. L'acte, que va ser organitzat per la Fundació Casa Caritat, portava per títol: "E-books: el llibre digital, noves formes de llegir" va comptat amb una bona presència de persones interessades en la qüestió.

La llibretera Júlia Secall va indicar, entre altres coses, que "en general la gent del carrer està expectant i desinformada sobre aquest tema. No hi veig massa eufòria i la gent no sap massa coses sobre el llibre digital."
Per la seva part, Margarida Aritzeta, usuària de lectors digitals, va assenyalar que "com a escriptora m'interessa que els meus llibres arribin els lectors, i el llibre electrònic és una forma d'arribar-hi." També digué que li agradaven molt els llibres tradicionals, "n'hi ha que com objectes són extraordinaris." Per Margarida Aritzeta, el llibre electrònic té avantatges com "la seva capacitat i transportabilitat o que he pogut llegir llibres que m'he descarregat que no estan en paper al mercat."
En el meu cas vaig explicar la situació en què es troba el llibre digital a Catalunya, amb els diferents portals existents, les incògnites que encara hi ha per desvetllar com l'evolució dels lectors, l'impacte que pot tenir el nou ipad o els models de distribució d'e-books. També vaig explicar el projecte d'edi.cat i perquè Cossetània hem apostat des de bon començament per entrar en aquest nou món.

Jaume Pros també parla de la taula rodona aquí, en el seu blog