El treball de l'editor i el prestigi de la literatura catalana

Més sobre el el llibre Mutacions d'una crisi. Mirada crítica a l'edició catalana (1975-2005).

De l'escrit del llibreter Àlvar Masllorens:

"L'editor treballa d'esquena a la realitat de la llibreria, amb mesos d'antelació, i generalment comunica al distribuïdor i/o llibreter allò que ha fet quan és l'hora de posar el llibre al mercat; amb les exigències i les presses d'allò que ja és un fet consumat i que cal posar a la venda entre la novetat anterior i la propera que ja s'està coent i del qual tampoc s'informa. És clar que hi ha excepcions. Generalment només en el cas de les grans apostes de les editorials. I així es fa molt dificultós que, des de la llibreria, o bé des de l'editorial, s'orquestrin llançaments adequats per als nous i diversos títols".

El que comenta Àlvar Masllorenç passa massa sovint. Els editors hauríem de corregir aquesta pràctica i fer arribar amb més antelació informació dels llibres amb els quals estem treballant tan al distribuïdor com als llibreters. Hem de fer autocrítica en aquest sentit i repetir-nos una i mil vegades que la feina d'edició d'un llibre no s'acaba quan s'entrega aquest al distribuïdor i que cal que prèviament i posterior treballem en la promoció de l'obra, d'altra forma és difícil que es conegui i que arribin les vendes.

"La literatura en català, petita per definició (hem de tenir clar què som i on som), dóna cada any un grapat d'obres de prou entitat i envergadura com per poder defensar-les allà on calgui; el primer lloc, segurament, a Catalunya mateix. Hi ha una paraula clau, penso: prestigi. Hem de ser capaços de tornar a prestigiar la producció literària en català, des de tots els camps possibles d'actuació, per tornar a engrescar el públic potencial que, de mica en mica, cada vegada va llegint més."

Que la nostra literatura tingui prestigi és feina de tots: dels escriptors, dels editors, dels crítics literaris, dels mitjans de comunicació, dels llibreters, de les institucions... El nostre país sovint està mancat d'autoestima i massa vegades ens tirem pedres sobre la nostra teulada. Un exemple d'actualitat: la Fira de Frankfurt. Entenc que tot és criticable i opinable i que cal dir el que un considera que no es fa bé, però no entenc perquè des de Catalunya hem alimentat en aquest cas polèmiques que només afavorien aquells que el que els fa ràbia és que la cultura catalana sigui la convidada d'honor a la Fira de Frankfurt. Una, recordem, i per ser autocrítics amb el propi sector, la vam protagonitzar els propis editors.