El científic intenta amb les seves investigacions comprendre el món. Una manera de fer-lo més intel·ligible és, a partir de coincidències i diferències, establir classificacions de diferents temes i matèries. Llegeixo El gozo intelectual. Teoría y práctica sobre la inteligibilidad y la belleza, de Jorge Wagensberg (Tusquets Editores). L'autor dirigeix la seva atenció en la manera com comencen les novel·les. Explica el següent:
"¿Qué es comprender? Insitamos. Comprender es compactar, reducir, separar lo esencial de lo accesorio, buscar lo común entre lo diferente. Supongamos que todas las novelas son diferentes y que lo mismo ocurre con las primeras frases que, superado un eventual prólogo, abren los correspondientes primeros capítulos. Leer todas las primeras frases de todas las novelas jamás publicadas es una labor casi tan ardua como leer las novelas completas. Pero basta picotear un poco en cualquier biblioteca para constatar que:La gran mayoría de las primeras frases de las novelas hacen referencia al tiempo (en una de sus acepciones de precisión cronólogica o de descripción meteorológica), al espacio (en una de sus dos acepciones de precisar una localización o de describir un paisaje)... o a todo ello al mismo tiempo.Hace algún tiempo que gozo de esta presunta ley, en secreto, como entretenimiento íntimo cuando me sobra un minuto frente a una estantería llena de novelas."
Seguidament publica en el llibre alguns exemples escollits a l'atzar de començaments de novel·les. Em poso a fer el mateix exercici d'entreteniment que fa ell amb alguns llibres que tinc a l'abast:
La clau Gaudí, d'Esteban Martín i Andreu Carranza
"Barcelona, 6 de juny de 1926"
Fins que et trobi, de John Irving
"Segons la seva mare, en Jack Burns era actor abans de ser actor, però els records més vius que en Jack conservava de la infància eren aquells moments en què se sentia obligat a agafar la mà de la seva mare."
Camí de sirga, de Jesús Moncada
"Pilans i parets mestres van esbarlar-se bruscament; una fragor eixordadora en la qual es barrejaven el cruixir de jàsseres i bigues, l'ensulsiada d'escales, trespols, envans i revoltons, l'esmicolament de vidres i la trencadissa de maons, teules i rajoles, va restrunyir per la Baixada de la Ferradura mentre la casa s'esfrondava sense remei."
Afirma Pereira, d'Antonio Tabucci
"Afirma Pereira que el va conèixer un dia a l'estiu."
Vilaniu, de Narcís Oller
"Aquella tarda es notava a Vilaniu un brogit extraordinari."
Pandora al Congo, d'Albert Sánchez Piñol
"El Congo. Imaginem-nos una superfície tan gran com Anglaterra, França i Espanya juntes."
Entrades
2 comentaris:
Hola,
He tafanejat el teu blog, i trobo que està força bé.
Si vols pots visitar el meu blog.
És curiosa aquesta idea que la primera frase d'una novel·la fa referència al temps o a l'espai. És molt possible, doncs de seguida cal situar al lector en un lloc i un temps molt determinat.
Quan compro un llibre sovint la primera frase -o més ben dit, el primer paràgraf- és el que m'anima a comprar-lo o a deixar-lo.
Publica un comentari a l'entrada