Dubtes i decisions i dos vídeos sobre el futur dels llibres

Com han estat dies de mitges vacances, he pogut fer endreça a la taula del despatx i he pogut remirar originals que teníem pendents de decidir o no la seva publicació, ja que alguns em presentaven molts dubtes.

Tots els editors rebem durant l'any moltes propostes de llibres. De les que ens arriben a Cossetània, cada vegada més via e-mail, n'hi ha que veiem ràpidament que són adients a la nostra línia editorial, que tenen possibilitats bones de comercialització, i que estan ben plantejades. Llavors decidim amb poc temps contactar amb l'autor, intercanviar opinions, si s'escau fer-li suggeriments i si ens entenem tirar el projecte endavant. També n'hi ha que no s'ajusten al que nosaltres fem o que veiem ràpidament que no tenen la suficient qualitat. La resposta també en aquest cas tenim clar que serà tornar l'original amb poc temps. Però molt habitualment la qüestió no és tant senzilla i ens trobem amb situacions amb més complicacions i amb molts dubtes.

A vegades ens arriben propostes o originals molt correctes i en la línia del que fem, però que hi veiem dificultats de comercialització. En alguns casos intentem trobar algun ajut extern que ens redueixi en part el risc i ens permeti tirar endavant el projecte. Si s'aconsegueix, publiquem l'obra. En altres casos ens agrada el text però dubtem de si es vendrà o no i no veiem possibilitats d'ajuda externa, o també dubtem de si tal com està fet pot funcionar o no. En aquests casos, primer demanem opinió a altres persones de Cossetània o també a persones externes. Cal dir en aquest sentit que les col·leccions que tenen director, l'opinió d'aquest és fonamental per decidir tirar endavant o no un original. Al final de tot el procés cal prendre una decisió, les consultes externes o amb altres persones de l'editorial et serveixen per tenir una opinió clara sobre la qualitat o no de l'obra, però altres vegades et queden molts dubtes sobre la possibilitat que tindrà aquella obra en concret en el mercat. Al final cal decidir alguna cosa en un sentit o un altre. I és el que he estat fent aquests darrers dies amb diversos originals. En algun hem consensuat amb l'autor algun canvi que ens ajuda a veure més clar el projecte. Altres els hem acabat rebutjant i després de fer-ho, especialment si era un original correcte però que no li acabàvem de veure sortida en el mercat, sempre et queda la incògnita de què passarà amb aquell text o projecte, de si s'acabarà publicant i de si funcionarà. El darrer Sant Jordi vaig veure a les parades dos llibres rebutjats per nosaltres. Un hem van dir que s'havia venut força bé, tot i que això no em va fer canviar l'opinió que no era un bon treball. De l'altre, sobre el qual vam estar dubtant molt i que finalment vam rebutjar, vam veure que fins i tot se n'havia fet dues edicions. O sigui que no vam estar encertats amb la decisió. Clar que sempre et queda el consol de pensar que altres vegades ha estat el revés i que has editat algun original que ha funcionat que havia estat rebutjat, anteriorment, per algun altre editor.

També a vegades vius alguna situació similar a la que explicava fa us mesos Joan Carles Girbés en el seu bloc Tirant el Cap, quan un autor li va dit que era un "zoquete" per haver rebutjat el seu original. Va ser un post que em va fer molta gràcia i em va fer pensar en què una vegada després de rebutjar un projecte, ja que l'autor ens demanava una bestreta que a ens semblà que no era assumible, aquest em va dir "quan vegis aquest llibre entre els més venuts et cauran les llàgrimes de ràbia".

El futur del llibre
En aquesta adreça de l'edició digital de La Vanguardia es pot veure un vídeo amb una interessant conversa entre Sergio Vila-Sanjuán, coordinador del suplement Culturas de La Vanguardia i el sociòleg Joaquín Rodríguez, que acaba de publicar el llibre Edición 2.0 (Editorial Melusina). Rodríguez pensa que amb dues generacions, uns cinquanta anys, la substitució del format paper dels llibres pel format digital pot ser completa. Vila-Sanjuán no es d'aquesta opinió. Val la pena veure el vídeo. Potser la situació que planteja un altre vídeo que reprodueixo a continuació i que vaig veure per primera vegada al bloc Beat.cat serà l'escenari del futur. Com es pot veure, el debat està molt obert.