El dimecres 16 de gener vaig participar en una taula rodona organitzada per la Universitat Rovira i Virgili en el marc d'un curs d'Especialista Universitari en Gestió Cultural. Es tractava que els ponents expliquéssim la nostra experiència com a gestors culturals. Hi participàrem: Ferran Madico (director d'escena del Centre d'Arts Escèniques de Reus), Quim Solé (músic i director de l'Escola Municipal de Música de la Selva del Camp), Albert Macaya (artista i professor de la URV) i un servidor. En primer lloc els quatre ponents vam fer una exposició d'una mitja hora cadascú explicant la nostres vivències com a gestors i posteriorment s'inicià un debat amb els assistents.
En la seva exposició, Ferran Madico va indicar que "l'àrea geogràfica del Camp de Tarragona té molt de potencial i es pot convertir en un referent a nivell nacional". El director escènic va recordar que la conurbació del Camp és la segona àrea metropolitana amb més habitants de Catalunya. Assenyalà també que "el gestor cultural té la responsabilitat d'intentar obrir finestres i noves mirades a la realitat". Posteriorment, detallà els objectius i les experiències del Cicle de Creació Contemporània, que han iniciat recentment.
Quim Solé es va preguntar quin és el barem que es fa servir per considerar si una gestió cultural està ben feta: "es compta amb si els actes organitzats han tingut molta assistència o es valora més la qualitat de l'activitat desenvolupada".
Per la seva part, Albert Macaya va afirmar que "els polítics necessiten en la gestió cultural uns resultats immediats i, a vegades, això deriva en el dirigisme i l'arrogància" i també provoca que hi hagi temptacions de fer "polítiques d'aparador". Va afirmar també que en el món de les arts plàstiques "es treballa des de fora de l'àrea metropolitana de Barcelona amb el handicap que malgrat que es puguin fer excel·lents mostres, aquestes no tenen repercussió en els principals mitjans de comunicació."
Jo, per la meva part, vaig explicar l'experiència de Cossetània i el debat intern que vam mantenir a Imatge-9, SL, fa uns dotze anys, en el sentit de si havíem de ser únicament una empresa de serveis o havíem de tenir producte propi. Al final vam optar per la segona opció, motiu pel qual vam crear el segell editorial. Vaig incidir que gràcies a les noves tecnologies i a la logística actual, avui en dia es pot crear un segell editorial lluny de l'àrea de Barcelona, cosa que fa només vint o trenta anys era complicat, i que estar a cent quilòmetres de Barcelona té avantatges i inconvenients i entre aquests darrers, el principal és que estem lluny dels centres de decisió dels principal mitjans de comunicació del país.
Sobre blocs
L'amic i ex-alcalde de Valls, Jordi Castells de Valls ha iniciat recentment un bloc. Hi tracta qüestions que li són d'interès com la cultura, la literatura o el món del vi. Un dels primers posts que ha fet ens el dedica a Cossetània.
De tant en tant faig un cop d'ull al rànquing de blocs en català d'Alianzo, que jo diria que és el rànquing de referència, per veure quins són els blocs que tenen major puntuació i que se suposa que són dels més vistos. La classificació no es completament fiable ja que per sortir-hi has de donar d'alta el teu bloc, per tant és molt possible que hi hagi per la Catosfera blocs de referència amb moltes visites que no surtin a Alianzo. Entre els capdavanters hi trobava en falta el bloc Centpeus, de Daniel Closa, dedicat a curiositats de la ciència, que segons em comentava ell mateix en la presentació del llibre Blocs de ciència, compta amb un important nombre de visites. M'estranyava que no estigués entre els blocs amb major puntuació. El motiu era que no estava donat d'alta, segons es pot veure a les estadístiques d'Alianzo. Aquest mes de gener s'hi ha incorporat i ha fet un salt fins a l'onzena posició.
La pedalada
Aquest diumenge he participat en la pedalada hivernal en BTT (una de les meves aficions de cap de setmana) La Pica, a Picamoixons (Alt Camp). No presentava un recorregut excessivament llarg (37 quilòmetres) però si dur (1.300 metres de desnivell). La participació ha sorprès els organitzadors que en ser el primer any esperaven que hi anirien un 200 ciclistes i, al final, hem estat prop de 600. En veure tantes bicicletes juntes he pensat que hi havia molts potencials lectors de les guies de BTT que publiquem a la col·lecció Azimut i m'he preguntat si el sistema que tenim per arribar a aquests potencials lectors és l'adequat o cal pensar amb noves formes de comercialització i de promoció d'aquests tipus de productes que són tan sectorials. I anirem donant tombs.
En la seva exposició, Ferran Madico va indicar que "l'àrea geogràfica del Camp de Tarragona té molt de potencial i es pot convertir en un referent a nivell nacional". El director escènic va recordar que la conurbació del Camp és la segona àrea metropolitana amb més habitants de Catalunya. Assenyalà també que "el gestor cultural té la responsabilitat d'intentar obrir finestres i noves mirades a la realitat". Posteriorment, detallà els objectius i les experiències del Cicle de Creació Contemporània, que han iniciat recentment.
Quim Solé es va preguntar quin és el barem que es fa servir per considerar si una gestió cultural està ben feta: "es compta amb si els actes organitzats han tingut molta assistència o es valora més la qualitat de l'activitat desenvolupada".
Per la seva part, Albert Macaya va afirmar que "els polítics necessiten en la gestió cultural uns resultats immediats i, a vegades, això deriva en el dirigisme i l'arrogància" i també provoca que hi hagi temptacions de fer "polítiques d'aparador". Va afirmar també que en el món de les arts plàstiques "es treballa des de fora de l'àrea metropolitana de Barcelona amb el handicap que malgrat que es puguin fer excel·lents mostres, aquestes no tenen repercussió en els principals mitjans de comunicació."
Jo, per la meva part, vaig explicar l'experiència de Cossetània i el debat intern que vam mantenir a Imatge-9, SL, fa uns dotze anys, en el sentit de si havíem de ser únicament una empresa de serveis o havíem de tenir producte propi. Al final vam optar per la segona opció, motiu pel qual vam crear el segell editorial. Vaig incidir que gràcies a les noves tecnologies i a la logística actual, avui en dia es pot crear un segell editorial lluny de l'àrea de Barcelona, cosa que fa només vint o trenta anys era complicat, i que estar a cent quilòmetres de Barcelona té avantatges i inconvenients i entre aquests darrers, el principal és que estem lluny dels centres de decisió dels principal mitjans de comunicació del país.
Sobre blocs
L'amic i ex-alcalde de Valls, Jordi Castells de Valls ha iniciat recentment un bloc. Hi tracta qüestions que li són d'interès com la cultura, la literatura o el món del vi. Un dels primers posts que ha fet ens el dedica a Cossetània.
De tant en tant faig un cop d'ull al rànquing de blocs en català d'Alianzo, que jo diria que és el rànquing de referència, per veure quins són els blocs que tenen major puntuació i que se suposa que són dels més vistos. La classificació no es completament fiable ja que per sortir-hi has de donar d'alta el teu bloc, per tant és molt possible que hi hagi per la Catosfera blocs de referència amb moltes visites que no surtin a Alianzo. Entre els capdavanters hi trobava en falta el bloc Centpeus, de Daniel Closa, dedicat a curiositats de la ciència, que segons em comentava ell mateix en la presentació del llibre Blocs de ciència, compta amb un important nombre de visites. M'estranyava que no estigués entre els blocs amb major puntuació. El motiu era que no estava donat d'alta, segons es pot veure a les estadístiques d'Alianzo. Aquest mes de gener s'hi ha incorporat i ha fet un salt fins a l'onzena posició.
La pedalada
Aquest diumenge he participat en la pedalada hivernal en BTT (una de les meves aficions de cap de setmana) La Pica, a Picamoixons (Alt Camp). No presentava un recorregut excessivament llarg (37 quilòmetres) però si dur (1.300 metres de desnivell). La participació ha sorprès els organitzadors que en ser el primer any esperaven que hi anirien un 200 ciclistes i, al final, hem estat prop de 600. En veure tantes bicicletes juntes he pensat que hi havia molts potencials lectors de les guies de BTT que publiquem a la col·lecció Azimut i m'he preguntat si el sistema que tenim per arribar a aquests potencials lectors és l'adequat o cal pensar amb noves formes de comercialització i de promoció d'aquests tipus de productes que són tan sectorials. I anirem donant tombs.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada