Assisteixo el divendres dia 25 d'abril al vespre a la taula rodona sobre els llibres de muntanya que organitza la Secció Excursionista del Foment Martinenc i en la qual hi participem Francesc Roma (historiador, escriptor i excursionista), Raimon Quera (Llibreria Quera) i jo (Jordi Ferré - Cossetània). Durant una hora i mitja llarga parlem sobre les guies d'excursions i els llibres de muntanya en general.
Francesc Roma comenta que realment el que es publiquen no són guies ja que si fos així es publicarien tots els camins d'una zona, sinó que el que es fa "és un recull de propostes d'un territori determinat". Raimon Quera detalla que quan s'escull una guia cal mirar que hi hagi una mínima informació necessària, que expliqui alguna cosa més que tomba a l'esquerra o a la dreta i va indicar que el croquis que es publica en una guia no cal que sigui molt detallat ja que per això ja hi ha els mapes. Sobre aquestes qüestions vaig indicar la necessitat que en una guia d'un territori determinat s'expliquin els punts d'interès paisatgístic, cultural o històric per on recorre l'excursió.
Roma afegí també que "s'ha d'evitar publicar guies que no siguin revisades per ningú". En aquest sentit, vaig dir que la credibilitat i currículum de l'autor per la seva experiència en la publicació d'altres guies d'excursions és una de les qüestions que es tenen en compte a l'editorial a l'hora de fer o acceptar una proposta.
Els components de la taula rodona i el públic assistent van obrir un interessant debat sobre la poca existència de llibres de narrativa de muntanya en català cosa que no passa en mercats com l'anglosaxó, el francès o fins i tot l'espanyol. Per Roma, "el problema és que el mercat català és massa petit" i es mostrà poc optimista en aquest sentit. Quera va explicar que quan han sortit llibres de narrativa de muntanya en català s'han venut prou bé. Per la meva part, vaig comentar l'experiència de la col·lecció Annapurna, dirigida per Enric Faura, i les dificultats que tenim per aconseguir bons llibres per traduir que no tinguin compromesos els drets en castellà. Raimon Quera assenyalà també que "la gent ha perdut el costum de comprar narrativa de muntanya en català perquè quan en busca pràcticament no en troba."
Entrades
2 comentaris:
Potser es publiquen massa guies de muntanya. Aviat no quedarà ni un pam per ressenyar. Crec que s'hauria de ser més exigent i destriar els bons autors dels dolents.
Segons el meu parer, hi ha algunes guies fetes amb una certa fredor, és a dir, sense que es noti en elles la implicació amb els llocs que ressenyen. Potser el problema és que hi ha molta gent que vol viure de la muntanya i les guies són per ells un element més per aconseguir ingressos i projecció. Evidentment, no tots els professionals són així, però em sembla difícil que es pugui fer una o fins i tot dues bones guies per any, encara que es dispodi de tot el temps del món per fer-ho, perquè també cal tenir en compte el procés de maduració del treball realitzat. Crec que una bona guia és el resultat d'un procés complex, que inclou un rigorós treball de camp per realitzar els itineraris i seleccionar els més adequats, uns bons criteris per fer-ho, una important recollida d'informació geogràfica, històrica, cultural, toponímica, excursionista, etc., un curós treball textual, entre altres coses. Potser el problema de la qualitat de les guies no és només dels autors, sinó a vegades també dels mateixos editors, que potser es veuen obligats a treure llibres sense parar al mercat i no poden ser prou exigents amb els materials que reben. Tot i així, en els darrers anys, he vist guis molt ben fetes des d'enfocaments molt diferents.
Publica un comentari a l'entrada