El bisbe Joan Carrera i Carles Cardó

Aquest matí mentre em desplaçava en cotxe cap a Rupit on tenim un estand a la Fira del Llibre de Muntanya he escoltat per Catalunya Informació que anunciaven la mort del bisbe auxiliar de Barcelona Joan Carrera. Precisament en la presentació del llibre de Lluís M. Moncunill A l'entorn de Carles Cardó. Diàleg d'exili amb Joan de Borbó, comte de Barcelona, que hem editat a Cossetània, i que es va portar a terme el passat 19 de setembre, ens va arribar la notícia que el bisbe Carrera havia estat ingressat greument en un hospital. Precisament l'organització dels actes del 50è aniversari de la mort de Carles Cardó comptàvem amb ell per al seminari sobre Cardó que està previst pel 15 de novembre. El bisbe Joan Carrera era un coneixedor de l'obra de Cardó. Aquest estiu a Catalunya Cristiana ha publicat una sèrie de cinc articles titulats "Carles Cardó, 50 anys". El darrer el va publicar el 4 de setembre. En el segon dels seus articles parlava de Cardó de la manera següent:

Carles Cardó va ser un mestre de la paraula escrita. A la base d'aquest mestratge hi havia, evidentment, una innata vocació literària servida, encara, per un treball constat sobre la llengua, per una lectura assídua i ben triada dels clàssics, per un rigor intel·lectual sense concessions. Però això no ho era tot. Era, només, l'instrument. L'objectiu era la seva decidida voluntat de presència cristiana a la societat del seu temps i del seu país. Recollia, així, l'excepcional herència del bisbe Torras i Bages.

Amb la desaparició del bisbe Carrera s'acaba molt possiblement tota una generació de bisbes o cardenals catalans compromesos amb la nostra realitat com a país com el mateix Carrera, Pont i Gol, Masnou o Deig, entre altres. Es curiós que mentre aquests ens han deixat, han anat, per contra, prenent força en la cúpula de l'església espanyola aquelles veus més dures amb el fet nacional català i més conservadores liderades pel cardenal Rouco Varela.