La Fira de Frankfurt, un any després

Després de la Fira del Llibre de Muntanya i el LIBER, ara toca la Fira de Frankfurt. Avui dimecres a la tarda, hi marxem i hi estarem fins dissabte. Dijous i divendres el dediquem a les cites que ja estan preparades amb una agenda que la persona responsable dels drets estrangers de Cossetània, Judit Juncosa, va començar a confeccionar el mes de juny. En total tenim programades més d'una vintena entrevistes. Algunes són senzillament per saludar editors amb els quals mantenim cada any contacte i ens expliquem mútuament les nostres novetats per si n'hi ha alguna que pot interessar traduir, altres són contactes nous que han sorgit en preparar l'agenda dirigits cap a noves línies que volem estudiar i altres són gestions que tenim mig iniciades d'altres fires com Londres o Bolonya. El dissabte fins el migdia ens el guardem per poder senzillament passejar per la Fira, sense cites prèvies, i poder observar amb més tranquil·litat tendències noves del mercat. Sempre en surt alguna cosa.

Enguany, una vegada passada tota l'expectació de l'any passat, se n'està parlant ben poc de la Fira de Frankfurt. Sembla que tot hagi tornat a l'escenari anterior a la invitació de la cultura catalana com a convidada d'honor. De totes maneres, tant pels editors catalans com pel país, no podem oblidar mai que el treball de promoció d'una cultura i d'una llengua no es fa amb un gran festival de tant en tant, sinó que cal constància any rere any i molta dedicació. Per tant, de res serviria, més enllà de la foto de rigor dels polítics, una gran inversió com la de l'any passat si no s'apostés any rere any per esdeveniments imprescindibles com la Fira de Frankfurt.

Respecte l'any passat, han canviat força coses i alguna per bé. Pel que fa a l'estand que l'Associació d'Editors en Llengua Catalana amb la col·laboració de l'ICIC tenim a la Fira compta enguany amb la presència d'una dotzena d'editors que publiquen en català (força menys que l'any passat, era d'esperar), que és una presència important que permet mostrar la realitat de l'edició en català. A part hi ha altres editors, com el Grup 62 que habitualment hi tenen estand propi. La gestió de l'estand ha tornat a l'Associació com s'havia fet sempre abans de la nominació de Frankfurt. Els dos darrers anys era l'Institut Ramon Llull qui decidí tot el referent a l'estand i els editors hi vam poder intervenir poc en decisions importants. Això resultà, per exemple, que l'any passat vam tenir un estand d'un disseny molt aconseguit però amb mancances de funcionalitat i on els llibres hi lluïen poc. I una altra qüestió, que ha pogut reconduir-se. Des que l'Associació d'Editors va a Frankfurt, a l'estand només hi exposàvem editors que publiquem en llengua catalana, però els darrers dos anys i en motiu del protagonisme de la cultura catalana, es va canviar i s'hi van incorporar també, mínimament separats, segells editorials catalans que editen en castellà. Això va ser provocar intenses discussions. Ara s'ha pogut tornar a la normalitat i a l'espai conjunt des editors catalans només hi ha editors que publiquem amb català. Sempre, en el meu parer, s'hauria d'haver fet així, que és com es fa també a la Fira de Bolonya i que és com si hi ha prou editors interessats es podria fer l'any vinent a la Fira de Londres.

En fi, una nova Fira de Frankfurt on com he comentat altres vegades els editors hi anem amb tres objectius: comprar, vendre i aprendre.