En el darrer número de la revista BValls de Lletres es publica un article del filòleg Xavier Rull que analitza la situació sociolingüística a Catalunya. Rull diu en l'inici de l'article:
"Perquè una llengua tingui garantida la supervivència ha de ser present de manera majoritària com a mínim en tres grans àmbits (a banda, és clar, de ser parlada per prou gent). Aquests tres grans àmbits (o tres grans potes) són: (a) administració pública i el suport legal; (b) l'ensenyament; (c) els audiovisuals..."
Després d'analitzar cadascun dels tres camps, al final de l'article arriba a la conclusió següent:
"Podem concloure, per tant, que el català, a Catalunya, està bé en l'ensenyament, prou bé a l'administració (i, per tant caldria millorar-ho) i bastant malament en els audiovisuals (amb matisos: bé a la ràdio, prou bé a Internet, força malament a la televisió i molt malament al cinema).
O sigui tal com diu al titular de l'article: de tres potes, coixos d'una i mitja. Per tant, segons l'autor de l'article:
"...cal que totes les potes estiguin cobertes, ja que si no una llengua ho té magre per sobreviure, el català no té assegurada la seva pervivència a Catalunya".
El que he comentat altres vegades en aquest blog, són necessàries polítiques de discriminació positiva del català fetes sense complexos, sinó malament rai.
Entrades
1 comentari:
un parell de questions: primer cal que la nostra classe dirigent, la catalana, vull dir, s'ho cregui de debó (pel que sembla, al parlament del parque s'hi parla molt de castellà en els passadissos, i no per part del president, sinó de parlamentaris catalans de tota la vida). Segonament, la bel·ligerància dels nostres veïns castellans en contra de qualsevol cosa que es mogui en una altra llengua que no sigui la seva ha arribat a ser una malaltia mental greu contra la qual hem de trobar algun remei. Potser hauríem d'anar més a la nostra i ignorar-los, que es posin nerviosos i la caguin escandalosament. És complicat, tot plegat, perquè també tenim prou bat-i-bull a casa nostra, estem més barallats que no pas units. Necessitem un projecte de país diferent (en models de creixement, en educació...)que ens torni a desmarcar i ens aglutini. De moment, l'horitzó és polsós.
Publica un comentari a l'entrada