Segar com es feia abans

Em llevo de bon matí amb la intenció de fer un tomb en BTT per la falda de la Serra de Miramar, abans que les hores de calor facin insuportable l'excursió. L'objectiu és fer cap a Cabra del Camp allà fer un mos i passar a la Conca de Barberà per tornar pel Coll de Lilla altra volta a l'Alt Camp. El matí es excel·lent. Em dirigeixo camí de Fontscaldes cap al Mas del Llop, la Torre de la Mixerda, Figuerola i Cabra del Camp.

En arribar a Cabra veig molt de moviment en un sembrat. És el primer diumenge de juliol i fan la Festa del Segar. M'hi arribo. Seguen amb estris d'abans. Amb un cavall que arrossega una segadora van segant l'ordi, després el lliguen en garbelles i el guarden apilat que s'assequi per, el primer diumenge d'agost, fer la Festa del Batre. En aquesta diada, en dos anys consecutius, hi vam presentar dos llibres de fotografies antigues d'aquest municipi: La imatge i la memòria I. Cabra del Camp i la fotografia 1886-1960 (I) i La imatge i la memòria II. Cabra del Camp i la fotografia 1886-1960 (II) de Jesús Maria Parra Garriga. Un treball impressionat de l'autor per recuperar el patrimoni fotogràfic d'aquesta localitat.

Hi trobo l'amic Txema Gironès, regidor de Cabra, qui m'anima a quedar-m'hi a esmorzar. El menú que s'hi ofereix és molt més atractiu que l'entrepà que em pensava engolir al bar del poble: tonyina, bacallà esqueixat, arrengada, pa amb tomàquet, porrons de vi, cafè i copa. Un esmorzar de segador sense haver agafat la falç. Tot esperant, xerro una estona amb Rogeli Montalà, propietari de l'excel·lent Museu dels Carros de Valls i autor del llibre que vam editar fa tres d'anys, Evolució del treball a la terra a Catalunya, i amb Joan Queralt, de Cabra. Amb l'esmorzar al plat, em trobo amb l'escriptor Joan Rendé, descendent de Cabra, on hi té casa i s'hi escapa sempre que pot. La conversa amb Joan Rendé és agradable, distreta, anem d'una cosa a l'altre, parlem de llibres, de la vinya i el vi, d'una mica de tot, intentem arreglar el món i em sembla que no ens en sortim. S'hi afegeix també més tard el publicista Josep Maria Rovira. Tot plegat, amb cafè inclòs, s'ha fet migdia. Jo a aquesta hora ja comptava ser a casa i només estic a mig camí. Però és diumenge i ja tinc la feina feta i la matinal d'esmorzar i tertúlia ha estat un regal inesperat. De vegades, les coses que surten improvisades acaben sent millor que les planificades. L'estona ha valgut la pena. Fa calor i tinc la temptació de tirar carretera avall cap a Valls, però al final m'animo a acabar el recorregut tal com havia previst. M'enfilo cap el camí que em durà per damunt de Prenafeta per la falda de la serra de Miramar. És un camí ombrívol i malgrat que fa calor, la pedalada resulta agradable. La vista de la Conca amb localitats com Barberà o Montblanc i els camps de sembrats grocs que configuren un paisatge de mosaic amb vinyes, ametllers i algun bosquet és una delícia.

El bacallà i l'arengada fan el seu efecte i he de parar a Lilla a atipar-me d'aigua fresca per apaivagar la sed. M'encaro al coll Vell de Lilla i salto cap a l'Alt Camp. Fins a casa ara ja tot és baixada. El sol pica però de les muntanyes de Prades baixen núvols amenaçadors que a Masmolets deixen anar alguna gota. Al final poca cosa però per si de cas m'espavilo ràpid cap a Valls. Una matinal excel·lent amb una mica de tot: bicicleta, un bon esmorzar, bona companyia, excel·lent conversa, els paisatges de la meva terra... Sovint els millors plaers que t'ofereix aquesta vida són els que menys diners et costen.

La Lloll

Dijous dia 2 de juliol, assisteixo a l'estrena del nou espectacle de la Lloll Bertran, "El show de la Lloll. 25 anys" on l'actriu fa un repàs dels diferents personatges que ha interpretat durant la seva carrera professional.

És un resum del millor de la Lloll on ens mostra els seus diferents registres: interpreta, canta, recita, imita.... tot ho aconsegueix fer de forma excel·lent. L'espectacle és amè, divertit ens molts moments, nostàlgic en els records dels personatges que interpretà en els seus shows televisions, emotiu en altres moments com quan recita "La Pubilleta" de Pitarra. En definitiva, una hora i quart extraordinari, una hora i quart amb la millor Lloll.