Que n'hi hagi molts d'Octavis Serrets!

Avui Octavi Serret serà un home feliç. Li lliuraran uns dels premis nacionals de cultura, el corresponent a la Projecció Social de la Llengua Catalana. És un guardó just, que s'ha guanyat a pols, que l'ha suat sense demanar-lo, sense que aconseguir-lo fos el seu objectiu, però que amb la decisió del Consell Nacional de la Cultura i de les Arcs (CoNCA) veurà reconeguda la tasca de promoció de la cultura catalana que fa des del seu establiment, des de la llibreria Serret, a Vallderoures, a la comarca del Matarranya, a la Franja, en un territori on malgrat es parli el català molt més que en molts indrets del Principat, aquesta llengua encara no és oficial perquè els governs aragonesos no han tingut ni la valentia ni la dignitat que ho fos.

L'Octavi ha demostrat que amb molt de treball i amb molta tenacitat des d'una localitat de poc més de 2.000 habitants i des d'una comarca amb uns 8.000 habitants i lluny de les àrees poblades, es pot tenir una llibreria dinàmica, reconeguda i present amb moltíssimes activitats.

L'Octavi, home del territori, té una debilitat especial per promocionar els llibres de les terres ebrenques. La seva comarca pertany a aquest territori on les aigües del seus rius, en aquest cas el Materranya, van a parar a l'Ebre. De tots els llibres que hem publicat d'autors de les Terres de l'Ebre, en fa presentacions o n'organitza signatures, en parla als seus clients, fa des prescriptor, els promociona a la seva web i al seu blog, etc. El veus a les fires de llibres d'aquest territori, amb el seu estand ple de llibres d'autors i de temes ebrencs, parlant amb la gent, recomanant incansablement. I l'Octavi a més, sempre està pensant què més es podria fer, quins llibres que no existeixen es podrien vendre. I et truca, i et dona idees, i et diu que podries parlar amb tal escriptor, que li pots proposar tal cosa, i et dona el seu telèfon i contactes, etc. Viu la seva feina amb passió, viu el món dels llibres amb delit, és la seva vida.
El premi és merescut, molt merescut, i servirà per encara més donar més energia a l'Octavi perquè segueixi incansablement, com a ha fet sempre i com seguiria fent malgrat que no se li hagués donat el guardó, promocionant els llibres i la literatura a partir del seu establiment, de la llibreria Serret, des de Vallderoures, des del Matarranya. Tant de bo al nostre país hi hagués molts Octavis Serrets.

La imatge d'Octavi Serret que acompanya aquest post està extreta del blog Triticària