Dubtes

Em truca l'Antònia Jornet, la directora comercial de Xarxa de Llibres, segell amb el qual comercialitzem per a les llibreries els títols d'Angle, Bromera i Cossetània. Em fa un repàs dels llibres que tenim amb poc estoc de cara a la propera diada de Sant Jordi, per poder decidir quins reeditem i quins no. Tenim clar que hem de fer la segona edició de 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid); pel que sembla ha tingut una bona entrada a les llibreries i els llibreters hi aposten. En farem doncs la segona edició. Amb la resta ens ho haurem de pensar bé. A la ment em venen ara mateix un parell de títols que amb una situació similar i per servir les comandes de Sant Jordi vam reeditar i que després vam rebre de retorn la totalitat de la reedició convertint en ambdós casos el rendiment econòmic d'aquestes llibres en una mala inversió quan si no s'haguessin fet les reedicions hi haguéssim guanyat diners.

El problema és que ho hem de decidir amb poca informació. Tenim la que ens donen els comercials, que és valuosa, del què parlen amb els llibreters, però no tenim dades objectives. Abans quan existia Tots els Llibres (ho vaig comentar en aquest post) teníem unes dades que ens servien de mostreig, però ara no sabem exactament si s'estan venent o les comandes corresponen a expectatives de vendes. Els grans grups obtenen la informació del sistema Nielsen però resulta caríssim i inaccessible per a editors com nosaltres; a més pels llibres en català i pel model de llibreries independents del nostre país no és molt fiable ja que es basa amb el resultat sobretot dels grans establiments. En aquest sentit, el Gremi de Llibreters de Catalunya i l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, amb la complicitat de l'Institut Català de les Indústries Culturals, fa temps que estan treballant per establir un sistema que pugui oferir aquesta informació. Pel que sé, tot plegat està força avançat. De moment, però, haurem de prendre la decisió sense aquest informació i envaïts pels dubtes, amb la por que si reeditem determinats títols després ens haguem de "menjar" un excessiu retorn o que si no els reeditem podem perdre la possibilitat d'obtenir interessants vendes. Què fer?

Les úniques guies de viatge en català, novetat del maig

Un dels projectes als quals hi hem dedicat més esforços en les nostres visites a fires internacionals dels darrers dos anys està a punt de sortir a les llibreries: les guies de viatge ESSENCIALS. En aquest moment no hi ha cap col·lecció viva de guies de viatge en català, de manera que és impossible poder viatjar pel món en català, en aquest sentit. Totes, absolutament totes, les guies de viatge que hi ha al mercat són en castellà. Es produeix una situació similar a la que es viu en el món del cinema. Aquesta situació i al fet que a Cossetània en el món de les guies hi tenim ja una important experiència, no de viatge però si d'excursionisme, ens va fer plantejar que estratègicament explorar aquest camp seria interessant. D'aquesta manera, vam començar a la Fira de Frankfurt de 2007 a iniciar els primer contactes amb els principals llicenciataris de guies per intentar trobar-ne unes que s'ajustessin a les premisses que havíem establert: que les poguéssim vendre a un preu assequible, que no fossin molt voluminoses perquè el cost la traducció les fes inviables però que tinguessin tota la informació necessària per al viatger, que fossin manejables i visuals, que no estiguessin editades en castellà i que el llicenciatari, l'autor de les guies, fos una empresa amb garanties i amb un catàleg de títols els suficient ampli per poder fer gran la col·lecció.

A partir de Frankfurt 2007 i especialment a les fires de Londres 2008, Frankfurt 2008 i Londres 2009 ens vam reunir amb un gran nombre de possibles partners. En aquest sentit, la feina de la Judit Juncosa, la responsable de drets internacionals de Cossetània, ha estat molt acurada. Al final, després de Frankfurt 2008 vam acabar fent una selecció de quatre possibles guies candidates que d'una manera o altra s'ajustaven al que volíem. Entre la tornada de Frankfurt 2008 i Londres 2009 les vam analitzar per poder a Londres 2009 deixar clars els punts més importants de la negociació amb el llicenciatari i deixar només petits serrells per resoldre durant l'estiu i poder signar el contracte a Frankfurt 2009 tal com finalment es va fer. L'acord es va segellar amb AA Publishing que es l'empresa de guies de turisme de l'automòbil club d'Anglaterra, per a la seva col·lecció ESSENTIAL, que ens permet poder disposar de guies molt actualitzades de molts indrets del món.
L'aposta és molt important per a l'editorial i fins i tot m'atreveixo a dir pel país pel fet que si es consolida, cosa de la qual n'estem convençuts, hi haurà oferta en català en un camp actualment inexistent i s'haurà fet un nou pas per a la normalització lingüística del país. Per aquest motiu, començarem amb quatre títols de cop, dels quatre principals destins mundials: París, Londres, Nova York i Roma. Les guies són manejables, d'11 x 16,5 centímetres, tenen un total de 192 pàgines impreses a tot color, a les solapes de la coberta i de la contracoberta hi ha un plànol de la ciutat i les vendrem a un preu molt assequible 12,50 euros. En un proper post, parlarem del seu contingut. Fa uns dies hem editat un díptic de mida A-4 per mostrar-les als llibreters i poder fer les primeres precomandes. També en els dinars que hem organitzat amb els llibreters per presentar-los les novetats de Sant Jordi, els avancem ja la seva aparició pel mes de maig. De moment, totes les opinions que rebem són molt ecoratjadores i els llibreters ens insisteixen de la necessitat que existeixin guies en català.
Hem volgut que les guies tinguessin una imatge exterior que les fessin fàcilment identificables, que ràpidament fossin localitzables i en aquest sentit el treball i l'enginy de Marc Volpini ha donat un fruit excel·lent, tal com podeu veure en la reproducció de la portada del díptic que distribuïm pels llibreters.

La nevada 2.0

Aquesta setmana feia broma amb l'Antoni Real tot demanant-li que em digués quin número de la loteria de Nadal jugaria enguany i és que la seva novel·la Sota la neu ha estat tota una premoció. Va tractar al llibre la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics d'Hivern abans que Jordi Hereu fes l'anunci. Ho vaig escriure en aquest post. El llibre el vam començar a distribuir a mitjans de gener i un mes i mig mes tard Barcelona viu un escenari similar al que Antoni Real narra en el llibre. No ha estat una nevada de tanta durada com la que l'autor narra en la seva novel·la però es van produir situacions que Real descriu perfectament en la seva obra: col·lapses circulatoris, cables elèctrics trencats i fins i tot, una escola bressol amb mainada que va quedar-se incomunicada, cosa que l'autor també descriu en la novel·la. Aquesta setmana a causa de la coincidència de la nevada, Toni Real ha estat sol·licitat per molts mitjans de comunicació perquè donés la seva versió de la nevada.

Toni Real en la seva novel·la dibuixa un escenari en el qual les principals informacions al voltant de l'esdeveniment meteorològic parteixen de les xarxes socials. I en certa manera aquesta premonició també es va complir, ja que a les principals xarxes com twiter o facebook o youtube (aquí hi ha alguns vídeos), la nevada va tenir un gran protagonisme, tant que en la multitudinària presentació el dimarts del llibre Política 2.0, d'Ernest Benach, el president del Parlament va assegurar que havíem viscut la primera nevada 2.0.

La presentació del llibre de Benach serví per constatar que les xarxes socials també han arribat a la política catalana i que com va demostrar la victòria d'Obama, no es podrà fer política sense ser present en les xarxes 2.0. En aquest sentit, Màrius Serra que va presentar l'obra va dir que "és el primer llibre que mentre el llegia tenia ganes de linkar." Serra va parlar de les xarxes, del seu valor com a prescripció i dels canvis que comporten. Ernest Benach va explicar els motius perquè ha escrit el llibre, insistí que no és un llibre de tecnologia i assegurà que "al segle XXI hi haurà una identitat digital i ara ens estem construint com un país amb una identitat digital." El llibre ha estat coeditat entre Angle, Bromera i Cossetània i s'ha fet una versió digital que es pot adquirir a Edi.cat.

A la cua de la cua

Després de la publicació d'aquest post, on anunciava que la comarca d'on soc i on visc l'Alt Camp era la que menys llegia de tot Catalunya, la dada ha tingut alguna repercussió i fins i tot va arribar al ple de l'Ajuntament de Valls per mitjà d'una pregunta del regidor Jordi de Bofarull. També va ser comentada al programa La Tertúlia de Ràdio Valls. En qualsevol cas és una dada que a una part de la població, especialment la lectora, l'ha preocupat i a l'altra, la no lectora, li ha resultat indiferent.

Precisament, aquesta setmana m'arribaven els resultats del Barómetro de Hábitos de Lectura y Compra de Libros que cada any realitza la Federación de Gremios de Editores de Espanya i que ens mostra un percentatge similar al que dona el baròmetre català pel que fa a l'índex de lectura de Catalunya. Mentre el Baròmetre ens donava un 58% de lectors l'estudi realitzat per la FGEE ens dóna un percentatge d'un 55%. Caldria analitzar aquí què és el que qualifica cada estudi com a lector. En tot cas, estem a l'espera de l'estudi que es fa el Barómetro sobre Catalunya per poder analitzar l'evolució dels lectors en català i castellà al nostre país, que és una dada que cada any comento en aquest blog.

He volgut no obstant reproduir el gràfic on ens mostra el percentatge de lectors de l'Estat espanyol per comunitats autònomes perquè el poguem comparar amb la dada de l'Alt Camp i perquè poguem adonar-nos de la seva gravetat. Recordem que segons el Baròmetre, l'Alt Camp només té un 35% de la seva població que es considera lectora, una xifra que està gairebé 15 punts per sota de l'índex de lectura de la comunitat autònoma de l'Estat espanyol que menys llegeix, Extremadura, que té un 49,4% de lectors. O sigui que tenint en compte que l'Estat espanyol juntament amb Portugal, Grècia i Bèlgica són els països menys lectors de la Unió Europea, estem a la cua de la cua.

Ara el que cal és esperar que les institucions dels municipis de la comarca actuïn en aquest sentit. Cal fer present el llibre i la lectura sempre que sigui possible. És una feina lenta que necessita molta constància i que no té resultats immediats però que pot donar fruits si es realitza de forma metòdica. Els gestors comarcals de l'Alt Camp haurien d'estar preocupats per aquesta dada, així com ho estarien si encapçaléssim el rànquing de comarques amb més autor, o si fóssim la comarca que menys utilitza les noves tecnologies, o la que té menys practicants de música. Si com diu la campanya de la Generalitat, "llegir ens fa més lliures", no llegir ens en fa menys.

El primer llibre de narrativa de Toni Orensanz

El periodista Toni Orensanz fa la seva primera incursió en el món de la narrativa amb la publicació del recull de contes El falsari, que comencem a distribuir aquesta setmana. Després de l'èxit de L'òmnibus de la mort ara podem llegir Orensanz en un nou registre.

Els relats d'Orensanz tenen el marc on viu l'autor, Falset, i la comarca del Priorat. A partir de fets transcorreguts alguns reals i altres més propis de les llegendes que construeixen el boca-orella entre els verins del Priorat, l'autor elabora unes narracions plenes d'intensitat i riques de descripcions de personatges i de situacions peculiars.

El Falset d'Orensanz esdevé el Mequinensa de Montcada i com aquest utilitza l'espai que ell tant coneix en trepitjar-lo cada dia per situar-hi els personatges i les trames de les narracions. Desperta el somriure en molts moments i ens trasllada a un escenari que els temps de la modernitat ens allunya. Ens situa en aquelles converses de cafè o en les trobades diàries de la gent d'abans pel carrer, quan la gent parlava, quan el temps a què dediquem a veure la televisió el destinaven a compartir-lo en conversar amb els veïns dels pobles, quan a partir d'un fet més o menys real el boca-orella construïa una història inversemblant que al final s'assemblava o no a la realitat però que servia per poder despertar el somriure o la rialla d'aquell qui l'escoltava o de qui l'explicava. D'un temps on la gent es coneixia pel renom de la seva casa o pel renom que un obtenia per algun dels seus actes, d'un temps que la modernitat no ens tornarà, que les noves tecnologies que tant m'agraden han apartat, d'un temps d'on es xerrava, es xalava i com diu la dita d'on mig món se n'enfotia de l'altra mig. Orensanz ens hi sap acostar i ens demostra que a més de ser un excel·lent periodista és també un extraordinari narrador.
I com la bona narrativa no té perquè estar barallada amb les noves tecnologies, l'autor ha obert un blog per seguir les aventures d'El falsari.

Els llibreters també volen entrar en el món del llibre digital

Llegeixo amb satisfacció que els llibreters també volen entrar en el món de llibre digital i que volen impulsar algun sistema per vendre digitals. Aquesta és una excel·lent notícia ja que com hem comentat altres vegades, el llibre digital provocarà un canvi important en tot el sector, al qual no tindrem cap més remei que adaptar-nos-hi. I dins el sector, em preocupa especialment el paper que hi jugaran les llibreries i de quina manera els pot perjudicar el nou escenari del llibre digital. Com comentava Enric Faura, director d'Edi.cat, en la conferència que vam ressenyar en l'anterior post, entrem en un món híbrid on conviuran el llibre tradicional, en paper, i el llibre digital, i necessitem que la xarxa de llibreries independents que caracteritza el mercat català segueixi viva i amb un important índex de penetració. Els necessitem per la seva feina de prescriptors i perquè les editorials independents sense llibreries independents tindrem problemes. Per tant, necessitem també que s'assegurin el futur amb la seva presència també en el món del llibre digital. I ara és el moment perquè ho puguin fer. A casa nostra, el llibre electrònic encara no té un índex de penetració com en el mercat americà i per tant encara és moment per poder prendre posicions. Els editors ho estem fent, els autors, malgrat algunes puntuals reticències, també veuen que han de publicar els seus llibres en aquest entorn i falta aquest altre agent tant important: els llibreters. La intenció de la nova junta del Gremi de Llibreters de Catalunya de treballar en aquest sentit és una excel·lent notícia per al sector.

Enric Faura: "el gran repte és transformar les amenaces del llibre digital en oportunitats"

Organizat per la Regidoria d'Ensenyament de l'Ajuntament de Valls i les associacions de mares i pares de les escoles de la ciutat es va portar a terme dijous dia 25 de febrer a l'IES Jaume Huguet una conferència d'Enric Faura sobre el llibre digital, en la que va parlar especialment de la introducció a les escoles dels llibres electrònics.

Faura, gerent d'Edi.cat i una de les persones del país que està més al dia d'aquestes qüestions va emmarcar en primer lloc el futur que s'albira amb els nous formats electrònics: "el llibre imprès està perdent el monopoli de llegir, aprendre i transmetre informació. Entrem en un entorn híbrid on conviuran llibre en paper i llibre digital. Per tant, el concepte de llibre l'hem d'imaginar en suports diferents."
Referent a l'entrada a les escoles dels llibres digitals i els temors que això ha creat, Faura va dir que "possiblement els joves d'ara llegeixen més que els d'abans. El que ens ha de preocupar és què llegeixen i com llegeixen." Va defensar que en el procés d'aprenentatge "les escoles utilitzin els dos mitjans" i va defensar la lectura "en el suport que sigui, com la clau per arribar al coneixement". A més assegurà que "no hem de tenir por dels mitjans digitals a l'educació. Les eines electròniques ben utilitzades tenen un gran potencial. Poden facilitar el procés d'aprenentatge."
Respecte al procés eduCAT 1x1 endegat pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat per introduir els llibres digitals a les aules va detallar que es pretenen tres objectius: "dotar de mitjans TIC als centres educatius, que tots els alumnes tinguin un ordinador portàtil tipus notebook i dotar de continguts al suport digital."
Però tot el procés presenta tot una sèrie de reptes i dificultats que Enric Faura detallà: "una sobredosi d'informació on els nois s'hi poden perdre per la qual cosa es necessita educar en la gestió de la informació, el perill d'esquerda digital entre els que la sàpiguen gestionar i els que no, els canvis en les metedologies didàctiques a les escoles, el necessari reciclatge del professorat i el treball que cal realitzar per orientar les famílies en aquest nou entorn."
De totes maneres, avançà les oportunitats que presenta aquest nou entorn: "la facilitat de comunicació, l'accés a gran quantitat d'informació, l'enriquiment de mitjans i suports de continguts, la renovació de metodologies didàctiques, les noves estratègies de comunicació de l'alumnat i la possibilitat de formar en l'autonomia i responsabilitat dels joves."
En tot cas va concloure que "el gran repte és transformar les amenaces del llibre digital en oportunitats".