Els canvis al Premi Llibreter

El Gremi de Llibreters de Catalunya amb el recent canvi de president (Antoni Daura) ha anunciat canvis en el Premi Llibreter. S'ha creat una categoria nova: és premiarà la que consideren la millor obra de literatura catalana actual. A més hi haurà un guardó per obres escrites en castellà o traduïdes al castella i/o català i segueix el premi al millor àlbum il·lustrat. Penso que el que ha fet la junta que presideix Daura és un acte de justícia amb la llengua catalana. Malgrat que de la nostra literatura actual en surten bones obres, no era fàcil que el premi se l'endugués una obra escrita amb la nostra llengua, ja que es competia amb tota la literatura mundial. El nostre idioma té els parlants que té i en funció d'això en surten els escriptors i les seves obres. És evident que de la quantitat en surt la qualitat. No podem demanar que tot el que s'escrigui en català sigui excel·lent, molt bo o bo. Això no passa en cap llengua del món. En català surten obres excel·lents, però no cada any, però si que es publiquen cada any obres bones o molt bones i per tant és just que un premi amb prestigi, que no té dotació econòmica sinó que surt del criteri dels llibreters, els principals prescriptors del món del llibre, tingui una categoria per a la llengua catalana, per fer-ne discriminació positiva, clar que sí, perquè és el que necessita la cultura catalana, que està en inferioritat de condicions. A més estic segur que les obres que sortiran premiades seran de qualitat. Al camp i a la fi, si aquest premi es fes en un altre país del món, que segur que es deu fer, segur que també existiria una categoria propia per a la llenguda del país, i és que com diu el president del Gremi de Llibreters en la nota de premsa que podeu llegir aquí "volem donar la importància que es mereix a una literatura, que escrita en la llengua que ens és pròpia, es troba entre les millors del món i que això sigui vist amb normalitat, com passa en altres països del món".

Disminució del nombre de llibres editats a l'Estat espanyol el 2009

La crisi econòmica ha fet que el nombre de llibres i fullets que es van editar l'any 2009 (un total de 74.521) a l'Estat espanyol hagi tingut una reducció significativa, del 13,7%. A més d'haver-se editat menys títols se n'han imprès menys ja que les tirades mitjanes s'han reduït un 16,7% fins a una mitjana de 2.467 exemplars, segons una nota de premsa que m'arriba de l'Institut Nacional d'Estadística i que podeu llegir íntegrament aquí. Els llibres es consideren aquelles publicacions no periòdiques que tenen una paginació superior a 50 pàgines i els fullets, entre 5 i 50 pàgines però que tinguin el seu pertinent ISBN. Si s'exclouen de les dades els fullets, el nombre de llibres editats ha tingut un descens d'un 14,1% .

Pel que fa a la temàtica, gairebé la meitat, el 48,7% corresponen a llibres de literatura com a dada més destacada. El castellà representa el 77,4% dels llibres editats a l'Estat espanyol, mentre que en català s'editen l'11,2% del total de títols, en gallec el 2,45%, en basc l'1,38% i en altres idiomes, la meitat dels quals en anglès, un 7,55%.

El descens de títols editats en llengua catalana és poc important ja que passa dels 8.507 del 2008 als 8.379 del 2009, cosa que representa un descens de l'1,5% i segueix en la tendència d'estabilització amb petits descensos dels darrers anys.

Es curiosa també la dada que mentre que a la Comunitat de Madrid s'editen més títols que a Catalunya 23.972 per 20.871, la dada del nombre d'exemplars impresos és superior la de Catalunya que amb un 28% dels títols editats concreta el 41,7% d'exemplars impresos, mentre que els 32,2% de títols del total de l'Estat espanyol que es van editar a Madrid representen el 35,8% dels exemplars. Això vol dir que les tirades que es fan a Catalunya són superiors a les que es fan a Madrid. Tinc la sensació que alguna cosa hi deuen a tenir a veure els llibres oficials dels organismes de l'Estat que bàsicament s'editen a Madrid, que són un volum gens menyspreable, però que no tenen tirades importants.

Els lectors del futur

L'Enquesta de consum i pràctiques culturals infantil que l'Idescat ha elaborat per primer cop i que fa uns dies es va donar a conèixer ofereix algunes dades que han de fer reflexionar als agents culturals i, en el nostre cas, als editors. L'enquesta confirma el que se sabia d'altres estudis, que els joves cada vegada llegeixen menys i que les noves tecnologies hi tenen molt a veure perquè això passi, i també confirma una altra cosa que també ja sabíem, que en l'adolescència perdem lectors, que per als joves l'exercici de llegir llibres deixa de ser en molts dels casos una activitat que els sembla menys interessant que altres per a fer en el seu temps lliure. Després passada l'adolescència alguns els tornem a recuperar com a lectors però altres els hem perdut per sempre.

Hi ha també una altra dada que em desorienta i que hauria de fer canviar la tendència d'hàbits de lectura dels adults en llengua catalana. Segons l'enquesta, dos de cada tres lectors diuen que la seva última lectura va ser en català, mentre que quan es fa l'enquesta d'hàbits de lectura per a tota la població aquestes xifres es capgiren completament i tant sols un de cada cinc lectors llegeixen habitualment en català. Són dades que hem d'analitzar per saber si per capgirar la xifres és una qüestió de canvi generacional o per saber si el problema rau en què els lectors a mesura que es fan grans canvien d'idioma de lectura. Si és això darrer seria molt interessant saber perquè això passa.
Una altre qüestió respecte a les dades que s'exposen, els gurús dels llibres electrònics i de les formes de literatura 2.0 diuen sovint que ara, amb els nous avenços tecnològics tenim una oportunitat d'or d'aconseguir que els adolescents segueixin llegint si som capaços de fer productes que els hi interessin vinculats amb les noves tecnologies. Per aconseguir això també hauran d'evolucionar els lectors electrònics perquè els actuals, els que hi ha ara al mercat, no interessen en absolut els joves perquè senzillament fan poques coses. S'ha de veure si les properes generacions d'aparells amb connectivitat a la xarxa i amb altres aplicacions poden fer que els adolescents estiguin interessats amb aquests aparells i amb noves formes de lectura que es poden portar a terme. De fet, en aquest sentit, el mes de febrer llegia a Beat.cat que una novel·la escrita per una noia adolescent i llegida per joves s'havia convertit en un bestseller al Japó. Clar que això passi a l'altra banda del món no vol dir que es pugui arribar a reproduir aquí, o potser sí. El temps ho dirà.

Les darreres flors d'ametllers

L'hivern ha estat llarg i fred i les flors dels ametllers que la majoria dels anys comencen a aparèixer el mes de febrer, enguany no les hem vistes fins el març. Ara, encara se'n pot veure algun de florit de les varietats que floreixen més tardanes i a les zones més altes, als llocs on el fred encara els ha retardat un xic més. Avui mentre descarregava fotografies a l'ordinador de sortides fetes aquests dies (divendres Valls-Barcelona en BTT, i avui dilluns a menjar la mona a l'Albiol), m'han aparegut unes imatges que vaig fer fa tres setmanes, a mitjans de març, quan al Camp l'esplendor dels les flors blanques dels ametllers canviava la imatge cromàtica del nostre paisatge. Era l'anunci que la primavera era molt aprop. És un espectacle meravellós que ens ofereix la natura any rere altre i que cada any m'entusiasme. Les blanques parades d'ametllers, el color de la terra aspre, els verds dels primers sembrats que volen enlairar-se, els marges de pedra seca, el cel blau d'un dia net d'hivern... tot plegat és un regal per als nostres sentits. Ara, els ametllers han deixat la flor i comencen a puntejar els primers ametllons, els que seran els fruits de l'estiu, i el verd de les petites fulles que han nascut, han apartat la blancor de les flors, però en la nostra memòria queda encara el teixit blanc que fa tant sols uns dies decorava els nostres camps. No és estrany que tant grandiós espectacle sigui aprofitat pels poetes:

A mig aire de la serra

veig un ametller florit:
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t'he delit!
Ets la pau que s'anuncia
entre el sol, núvols i vents...
No ets encara el mellor temps,
pro en tens tota l'alegria.

Joan Maragall, "L'ametller", El pas de l'any. 1904.

El ciclisme, la Volta i Xavi Tondo

El ciclisme és un esport que sempre m'ha apassionat. De fet junt amb sortir a córrer és el que més practico, cocretament en la modalitat de BTT. És un esport en molts moments dur però a la vegada com més fort és el recorregut a superar sigui per la seva distància o desnivell, és més gratificant. Al ciclisme, com també en l'atletisme ets tú i practicament només tú que has de superar els reptes. És cert que et poden animar, que se't poden posar al davant per parar el vent però a la fi son les teves cames les que han de pedalejar i és amb tú que has de lluitar en els moments de desfalliment. Admiro veure el sacrifici dels ciclistes professionals en les curses i comprovar de quina manera hi deixen la pell fins a esgotar totes les seves energies per lluitar per una escapada, per pujar un coll o per preparar un sprint.

Dissabte passat vaig poder gaudir d'una jornada de primer ordre. Convidat per l'amic Rubèn Peris, director de la Volta a Catalunya, vaig poder seguir des de la primera línia, des del cotxe d'un dels jutges, l'etapa entre el Vendrell i Barcelona. Quan hi vam quedar, en la presentació del llibre Catalunya contra Espanya. El partit interminable, el que no sabíem és que aquesta Volta seria especial per als vallencs, ja que un veí nostre, Xavi Tondo Volpini ha estat segon a la classificació general després d'haver guanyat l'etapa reina a la Seu (sobre ell us recomano aquest article que va sortir a El Punt). La setmana passada a Cossetània amb el dissenyador de la majoria de les nostres cobertes, el Marc Volpini, germà del ciclista, hem comentat les evolucions del Xavi a la Volta i fa unes setmanes a la prestigiosa París-Niza on va guantar l'etapa reina. Veig el Marc orgullós del seu germà i jo a la vegada comparteixo la seva alegria i em sento orgullós que un veí de la nostra ciutat aconsegueixi èxits. A Catalunya malgrat haver-hi una considerable afició al ciclisme surten pocs noms rellevants, potser pel fet que en no haver-hi cap equip català no tenen oportunitats. D'aquest fet Xavi Tondo se'n queixava a la premsa fa uns dies. Enguany amb la victòria de Joaquim Rodríguez a la Volta s'ha trencat un llarg periode de 27 anys en què cap ciclista català guanyava aquesta cursa. Va ser el 1983 quan el ciclista del Kelme José Recio Recio va guanyar una volta en la que va tenir com a un dels principals gregaris el també ciclita vallenc Miquel Àngel Iglesias. Tot plegat em fa recordar la biografia que vam publicar sobre el darrer ciclista català en guanyar una de les grans curses, la Vuelta, Melcior Mauri o una altre forma de lluitar contra el temps. Mauri va guanyar la Vuelta del 1991. Des de llavors cap altre ciclista català ha guanyat una de les tres grans curses, Tour, Giro o Vuelta, tant de bo amb aquest llarg període s'acabi aviat.

Bolonya 2010

Aquesta setmana hem estat a la Fira la Bolonya. La durada ha estat curta ja que de llibres infantils només n'editem de natura. L'any passat la fira començava el dilluns i vam anar-hi el diumenge a la tarda per poder ser-hi dilluns a primera hora i tornar cap a Catalunya a mitja tarda. Enguany però l'han reduït un dia i no va començar fins dimarts. Vam marxar doncs dilluns al migdia per estar a la Fira el dimarts. Al final una jornada sola se'ns va quedar curta ja que vam poder fer l'atapeïda agenda de reunions però no vam tenir temps per passejar per la fira, observar els estands, tafanejar i parar allà on trobes alguna cosa interessant. D'aquesta manera, anant a "pescar al vol" l'any passat vam trobar la col·lecció que acabem d'editar El meu petit animalari. Caldrà de cara l'any vinent repensar-ho com ho fem. El problema d'aquesta fira i de la de Londres, que és el mes d'abril, és que ens arriba just al mig de la preparació de Sant Jordi, la de Londres just la setmana de Sant Jordi.

L'estand de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, al que correspon la imatge que acompanya el post, era un xic més petit que l'any passat però amb el suficient espai per tenir-hi taules per reunir-se amb altres editors i per veure-hi els llibres exposats.

Vam poder veure també l'estand dels amics de Bromera que han preparat una col·lecció de llibres infantils amb exel·lents ilustracions que oferien a editors extrangers per fer-ne coedicions. Pel que ens van dir tenien una agenda de reunions molt carregada. Espero que els hi hagi anat molt bé. De fet és molt important que editors del nostre país facin projectes per poder-los vendre a altres editors, ja que per norma general a casa nostra som més compradors que venedors. A les fires de Bolonya, Frankfurt o Londres trobes molts editors que basen el seu negoci en la creació de projectes per vendre'ls a editors de diferents països i al final poder fer una coedició conjunta que abareteix molt el cost unitari de cada llibre. Entrar en aquest món, que no és fàcil i requereix molta dedicació i molta preparació prèvia de les fires, és un pas important que els editors hauríem de fer més. És pensar els nostres llibres per un interès global i és que les possibilitats de negoci amb nostres llibres va més enllà dels nostres àmbits lingüístics.

"El meu petit animalari", llibres de natura per als nens

Aquesta setmana estem fent el servei de novetat de dos títols infantils resultats de la Fira de Bolonya 2009. Corresponen a la col·lecció que ara iniciem: "El meu petit animalari". Estratègicament, n'hem parlat en alguna altra ocasió, ens interessa, perquè és un món molt proper a l'excursionisme, on hi estem ben posicionats, publicar llibres de natura. Això ho volem fer de manera transversal, que tinguem llibres d'aquesta tipologia per a nens i per a adults, per a totes les edats. Ho vam començar fent-ho amb la col·lecció "La vida al voltant de...", però l'editor italià que realitzava els títols va frenar bruscament quan va començar la crisi econòmica i nosaltres ens vam quedar sense poder seguir la col·lecció.

A Bolonya 2009 hi vam anar amb la intenció de trobar alguna altra col·lecció de llibres de natura que ens omplís aquest buit. Buscàvem llibres de coneixement, il·lustrats i que tinguessin els suficients títols per poder omplir la col·lecció. A Bolonya hi anem, de moment, només una jornada. Recordo que vam fer totes les reunions que teníem en agenda, però no acabàvem de trobar un producte que ens fes el pes o els que ens agradaven ja tenien els drets venuts al català. Al final, quan pràcticament ja marxàvem, vam topar amb l'estand de l'editorial francesa Auzou i vam trobar la col·lecció "El meu petit animalari". Vam tenir tot just el temps per preguntar si els drets estaven lliures i per demanar que ens enviessin uns exemplars. Abans de l'estiu, via e-mail ja havíem tancat tots els termes del contracte i havíem decidit editar els dos títols que aquesta setmana arriben a les llibreries: La muntanya i el bosc i Els animals de companyia. En fem edició en català per Cossetània i en castellà per Lectio.

Un any després, aquest dimarts, hem tornat a la Fira de Bolonya a parlar de projectes que són realitat com aquest i a mirar-ne de nous. De l'estada a Bolonya 2010 en parlaré, però, en el proper post.