La Catosfera i una presentació multitudinària

Fa uns dies vaig rebre un correu electrònic de Jesús Maria Tibau que m'informava de les Jornades de la Catosfera pels dies 25, 26 i 27 de gener a Granollers (aquest és el programa provisional). Em deia també que el Toni Ibàñez preparava una de les taules rodones sobre "Blogs & literatura" i que tenia la idea de publicar un recull de posts literaris. Tibau em va demanar si volia participar en la publicació del recull i em va posar en contacte amb Toni Ibàñez. Amb un parell d'e-mails ens vam posar ràpidament d'acord amb el Toni. Serà una primera antologia de la catosfera literària. La publicarem a Cossetània la propera primavera. Si desitgeu apuntar-vos a la trobada de la Catosfera, ho podeu fer aquí. Per enviar un post literari per entrar a la selecció que es publicarà en el llibre, en aquest post trobareu la manera com fer-ho.

Una presentació multitudinària

Dimecres dia 28 de novembre vam presentar a l'entresol de la Pedrera, Arbres del nostre paisatge, de Celdoni Fonoll (més informació de la presentació en aquest post). La presentació va ser multitudinària. La sala de l'entresol on es va fer l'acte (no es va poder fer a l'auditori ja que està en obres), va quedar petita i fins i tot hi va haver gent que no poder entrar i es va quedar al carrer. El poder de la convocatòria del Celdoni Fonoll i la Lloll Bertran és impressionant, cosa que ja vaig poder comprovar quan vam presentar Quin món de mones! a la Casa del Llibre fa un any i mig. Aquesta vegada però amb el llibre dels arbres han superat totes les previsions. Em vaig alegrar molt per ambdós. El tracte amb el Celdoni i la Lloll és excel·lent. Ambdós van col·laborar de forma entusiasta ara fa un any en l'acte de celebració del desè aniversari de Cossetània que vam fer a Valls. No m'estranya, pel seu tarannà, que tinguin tants amics que vulguin acompanyar-los en els actes que protagonitzen.

El rànquing d'Alianzo

Fa unes setmanes vaig donar d'alta al bloc al rànquing d'Alianzo. Hi ha una categoria per llengües on per cert no sé perquè es fa una distinció entre el català i el valencià. El top ten dels blocs en català (segons les dades del diumenge dia 2 de desembre, ja que d'un dia a l'altre pot canviar) està encapçalat per Marc Vidal i Saül Gordillo. Tens un racó dalt del món, de Jesús Maria Tibau està en sisena posició, junt amb Entrellum de Toni Ibàñez i seguit de la Mireia, que tot i que està gairebé inactiu encara té una posició altíssima en el rànquing. La primera vegada que "De tard en tard" va sortir en el rànquing estava aproximadament a la cinquantena posició. Ahir (dissabte dia 1 de desembre) vaig tornar a buscar-lo al rànquing d'Alianzo i em vaig alegrar de trobar-lo entre els llocs 11 al 20, en dissetena posició. No sé quins paràmetres fan servir per establir l'ordre però com que tal vegada les visites hi deuen tenir alguna cosa a veure, agraeixo tots aquells que segueixen el bloc. A tots els que regularment o esporàdicament féu una visita al bloc: moltes gràcies!

Una vetllada esplèndida

La catosfera literària 2008 es va presentar dissabte dia 17 a Vallromanes en un acte acurat, amb moments emotius i molt atractiu. Toni Ibàñez, coordinador del llibre i autèntica ànima del recull, i la regidoria de cultura de l’ajuntament d’aquest municipi del Vallès van treballar de valent per oferir una presentació extraordinària. Com a editor del llibre he de dir que l'èxit de la presentació correspon al Toni i a la gent de l'Ajuntament de Vallromanes. Nosaltres des de Cossetània vam col·laborar, des de la distància, amb el que vam poder que no va ser massa; per tant el mèrit del disseny de l'acte i de tot plegat els correspon a ells, cosa que els vull agrair. L’acte tingué tots els ingredients d’una vetllada esplèndida: actuació d’un grup de jazz, presentadors del llibre, lectura de textos i un complet piscolabis que va servir per poder conversar amb blocaires que han participat en el llibre, etc. Una vetllada entranyable. Vaig comentar a altres persones assitents que una de les coses que més satisfacció em generava és que veia a la gent contenta, els veia feliços per formar part de la primera antologia de la catosfera literària, cosa que sincerament em satisfeia. A l’acte hi van assistir un bon grup dels autors del llibre, més d’una trentena, tal com pot veure en la fotografia que acompanya el post. A ells, i a tots els que han col·laborat en la primera antologia de la catosfera literària en nom de l'equip de Cossetània, moltes sinceres gràcies i també moltes gràcies a tots els qui van treballar i participar per fer aquest acte tant lluït.

Blocs i literatura, i la trobada de la Catosfera

Cap de setmana en què els blocaires catalans hem tingut la cita a Granollers de la primera trobada de la Catosfera. Ahir dissabte, dedico tota la jornada a assistir-hi. Al matí participo en la taula rodona sobre blocs i literatura, moderada per Toni Ibàñez, en la que hi intervenim Laura Borràs (professora de la UOC), Miquel Bonfill (editor de Relats en Català), Jesús Maria Tibau (escriptor), que substitueix Biel Mesquida que no pot assistir-hi per motius de salut tot i que envia un text que es llegit pel moderador, i un servidor.

Laura Borràs fa una brillant intervenció sobre què és literatura i sobre la literatura que es pot fer a Internet. Borràs explica d'on ve el terme bloc (web + blog = weblog = blog). Segons Borràs, els blocs són "punts d'encontre entre entre lectors, escriptors i aficionats a la literatura". També comenta que els webs 2.0 han democratitzat el sistema de lectura de literatura: "una persona escriu una cosa a la xarxa i troba algú amb disponibilitat de llegir-ho", sense que hi intervingui ningú més i afegeix, que hi ha blocs "que neixen a la pantalla i després acaben convertint-se en paper en format llibre". Fa una distinció entre la literatura digital (aquella que ha estat creada per llegir-se a l'ordinador) i literatura digitalitzada (aquella que s'ha creat destinada al format paper però que posteriorment s'ha digitalitzat sigui per sistemes informàtics o perquè algú l'ha teclejat manualment). Acaba amb una demo extraordinària d'una nova fórmula de literatura digital.
Jesús Maria Tibau assenyala en la seva intervenció que els blocs "són una eina imprescindible per fomentar la creativitat" i que moltes vegades gràcies a comentaris en els blocs es recuperen llibres que ja estaven oblidats.

Miquel Bonfill explica que a Relats en Català s'hi han introduït en quatre anys 45.000 textos de 6.000 autors diferents i que no es consideren uns editors sinó uns administradors de literatura. Indica també que partir del web han sortit diverses publicacions en format llibre que "viuen en sintonia amb els relats a Internet".

En la meva intervenció, tracto el tema des de punt de vista d'un editor i assenyalo que els editors hem de tenir present de la blogosfera principalment les qüestions següents: per una banda les iniciatives d'editorials digitals (com per exemple l'anunciada Edicions Blocs de Lletres), que a la xarxa hi ha els escriptors i els lectors del futur, que tenim l'oportunitat d'incorporar com a lectors de literatura, a partir dels nous formats digitals de llibres, les noves generacions que han nascut i creixen amb les noves tecnologies, i que el que es digui a la xarxa a partir dels webs 2.0 tindrà cada vegada més importància en la venda i en la lectura dels productes que editem.
Al final de la taula rodona, Laura Borràs ens dóna una excel·lent definició sobre les noves generacions: "ells són nadius digitals i nosaltres immigrants digitals".

Si us interessa seguir tot el que es va dir en la taula rodona en aquest enllaç ho podeu visualitzar: vídeo "Els blocs i la literatura"

Altres taules rodones

Aprofito la jornada per assistir també a la taula rodona sobre blocs i negocis i a la protagonitzada pels polítics catalans a la que per cert, tot hi haver-ho anunciat, no hi assisteix el representant del PP Daniel Sirera "per qüestions d'agenda". No entenc perquè si Sirera al final no hi pot assistir no delega a alguna altra persona del PP la seva presencia a la trobada i em fa plantejar algunes qüestions: Perquè fa molts dies i setmanes que ho tenia a la seva "agenda" i tot i així no pot assistir a la taula rodona? Perquè ell i el PP no enviant ningú en representació seva menysprea un col·lectiu de blocaires que ha assistit massivament a la trobada? És potser que al PP li fa nosa el CAT de la paraula Catosfera? Els blocaires polítics no aprofiten la sessió per explicar el seu programa de cara a les properes eleccions, cosa que agraïm els assistents, sinó que dediquen el seu temps a explicar la seva experiència com a bloggers. En traiem de la taula rodona per exemple que els diputats catalans han creat proporcionalment més blocs que els de la resta de l'Estat espanyol.

Dinar i reunió del jurat
Aprofitem l'hora del dinar per entre Toni Ibàñez, Jesús Maria Tibau, Sani Girona i jo per perfilar la selecció d'obres que formaran el llibre Blogs & Literatura. En tenim 138 de presentades i n'hem de sel·leccionar 100. Com sempre passa en aquests casos, hi ha eliminacions que tenim clares i altres que necessiten una deliberació. Al final s'arriba a una solució de consens. Decidim, també, que el llibre l'organitzarem amb tres apartats: narrativa, poesia i assaig, i que dins de cadascun d'aquests capítols l'ordre d'aparició dels textos serà alfabèticament en funció del nom del bloc de cadascun dels autors.

Sessió de tarda

Com que la deliberació s'ha allargat, em perdo la primera de les taules rodones de la tarda, la d'associacions i xarxes de blocs, però assisteixo a la de blocs i periodisme, molt interessant per cert. A la llibreta de notes hi apunto tres frases:
Jordi Cabré (El Singular Digital): "els blocs si s'organitzen poden crear una revolució i en aquest sentit el sobiranisme hi té una oportunitat".

Joan Camp (Indirecte!cat): "Mai la informació havia corregut tant com ara". I sobre la manera com se'ns presenten els mitjans periodístics a Internet diu: "no hi ha ni hi haurà un model estàndard, sinó un canvi constant de com tractar la informació a Internet".

La jornada ha estat del tot interessant. Ha servit també per conèixer personalment a blocaires que segueixo. M'interessa especialment el debat sobre si hem d'escriure "bloc" o "blog". Com que no puc assistir a la jornada del diumenge decideixo que me'n descarregaré el vídeo (en aquest enllaç es pot fer) i el visualitzaré des de casa, quan tingui un moment.

Tancar el cercle

Quan vam haver d'escollir els primers llibres que publicaríem en format electrònic al portal edi.cat, ens va semblar que havíem d'incorporar a la llista alguns dels que havien sortit d'Internet, de la xarxa, de la Catosfera, del món dels blogs. Pensavem que d'aquesta manera aconseguiríem tancar el cercle. Primer a la xarxa, després en format anàlògic, en paper, i finalment, altre cop a la xarxa, en format electrònic, per mitjà dels e-books. Ens va semblar que tot plegat podria tenir un significat interessant. Es per aquest motiu que vam decidir que La catosfera literària 08 on hi ha un recull d'un total de 100 blogs literaris en català, impulsat per Toni Ibàñez havia de ser un dels primers i també els llibre de Manel Riu i Mir Roy, Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos) obra que sorgí del popular blog de la Mireia Galindo. Són dos llibres diferents, un una antologia i l'altre una novela, que el seu contingut va sortir d'Internet i que va caldre fer les adaptacions pertinents perquè es poguessin publicar en paper, però que ara es poden trobar també en format electrònic aquí i aquí. Ambdós han fet el viatge de la xarxa al paper i del paper a la xarxa en aquest nou món de la literatura electrònica que tot just fa els primers passos i que ens porta cap a un horitzó que només intuïm i que sens dubte portarà canvis tant en la manera d'escriure, com en la d'editar, com en la de comercialitzar les creacions literàries i els llibres. Viure'ls íntensament des de dins pot ser una experiència apassionant.

"Blocs de ciència", un nou llibre que surt de la Catosfera

La Catosfera està esdevenint una nova font de treballs que acaben convertint-se en llibres. Publicacions URV acaba de publicar el llibre Blocs de ciència, de Daniel Closa. L'autor, que és doctor en biologia i investigador del CSIC i que a més ha publicat tres novel·les, Tots som parents (novel·la que va guanyar el Premi de Novel·la Científica el 1994), Setembre de passió i El secret de l'Almogàver, defensa, segons va comentar en la presentació que es va fer fa uns dies a la Biblioteca Municipal de Roquetes, que cal "desmitificar la ciència" i que els científics a més d'investigar s'han de dedicar a la divulgació. En el fons, segons Closa, un científic "és tal com diu la frase un tafaner amb mètode". En el llibre Blocs de ciència hi recull una selecció d'escrits del seu bloc Centpeus, un bloc molt recomanable que et permet conèixer moltes curiositats científiques. Per això, a la contraportada de l'obra hi llegim: "En aquest llibre hi trobarem interpretacions científiques, curioses, sorprenents o divertides a molts fets que ens envolten i als quals sovint no parem atenció."

Aquesta setmana, Vilaweb ha publicat una ressenya del llibre. Hi llegim el següent:

"El llibre és un recull d'articles sobre aspectes molt variats de la ciència: com s'escampa el virus Èbola; com embrutar-se pot ser bo per a la salut dels més petits; quan devia sorgir la vida a la Terra... També viatja a través del temps i critica les noves teories creacionistes. El llenguatge emprat és simple i amè, pensat per a fer la matèria ben assequible."

Hi ha força blocs que es van fer ressò de la presentació del llibre. Només cal fer una recerca a la xarxa per comprovar-ho. Destaco però el que es diu al bloc El basar de les espècies, ja que el seu autor, que treballa a la Universitat Rovira i Virgili, ha tingut molt a veure en la publicació de l'obra:

"...En el llibre, senzillament, havia posat en pràctica i compartit esta curiositat amb tots nosaltres, sempre amb la idea de què el llenguatge havia de ser planer i que el que escrivia ho havia d’entendre, si calia, la seua mare.
El resultat crec que no només el pot llegir la seua mare (per allò de l’amor filial), sinó tots aquells que ens sentim atrets per la ciència d’una manera o altra i que també tenim curiositat per entendre algunes de les coses que conformen el nostre món (però que no tenim perquè comprendre les enravessades paraules dels científics)."

El bloc de la Mireia i tot recordant Josep Ramon López

Un dels secrets més ben guardats de la Catosfera era qui hi havia darrera el bloc de la Mireia. Aquest cap de setmana s'ha desvetllat la identitat. En aquest post es pot escoltar l'entrevista que Mònica López ha fet als autors del bloc i en aquest altre es pot veure la fotografia dels autors. El llibre que es publica a partir del bloc a hores d'ara s'està imprimint i estarà a les llibreries la segona quinzena del mes de maig. És un nou llibre que surt de la blogosfera. La presentació de l'obra està prevista pel dimecres dia 21 de maig a la llibreria Catalònia.

x

El Memorial Josep Ramon López

Josep Ramon López fou mestre, llicenciat en Història i un activista en defensa de persones amb necessitats i del medi ambient. Va ser director de l'Escola Eladi Homs de Valls i va dedicar molts esforços a la feina d'integració al món escolar dels joves amb disminucions psíquiques. A començaments del anys noranta quan la Generalitat tenia previst amb el Pla de Residus Industrials a Catalunya instal·lar un macroabocador de residus industrials a Forès (Conca de Barberà) i una incineradora al Pla de Santa Maria (Alt Camp), Josep Ramon López es posà al davant de les mobilitzacions. L'octubre del 1994 moria en un accident de circulació. Des de llavors, un grups d'amics seus integrats a l'Associació Memorial Josep Ramon López organitzem cada any activitats en memòria seva, entre les quals un cicle de conferències que tracten temes sobre els quals ell havia treballat com ensenyament, solidaritat, ecologia, mitjans de comunicació, història, etc. i una diada de germanor, entre altres. Cada any portem a terme l'activitat a començaments de maig. Aquest és el programa d'activitats per enguany:

Conferències
Dimecres 7 de maig, a les 19.30 hores a l'Institut d'Estudis Vallencs (Valls)

Enric Calpena, periodista i professor de la Universitat Ramon Llull "ÉS LA TELEVISIÓ UN VERÍ LETAL PER A LES NEURONES?"

Dijous 8 de maig, a les 20.30 hores Ajuntament del Pla de Santa Maria

Pedro García Brito, Enginyer Tècnic Industrial "Contaminació electromagnètica”

Divendres 9 de maig, a les 20.30 hores al local social municipal del Pont d'Armentera

Francesc Doménech, periodista i director de Canal Reus TV "LA TELE LOCAL QUE VE"

Diada de germanor. Al Pont d'Armentera, dissabte 10 de maig
9.30 hores. A la plaça de l’església.

Trobada, esmorzar i caminada pels voltants del Pont d'Armentera

13.30 hores. Al local social del Pont d'Armentera

Dinar de germanor

16 hores. Al local social del Pont d'Armentera

Lliurament de premis i del record de participació en el concurs de recollida de telèfons mòbils i de la mostra de composicions "Missatges al món".

El preu del dinar és de 10 euros per persona. Els telèfons per fer les reserves del dinar són: 977 604 100 - 977 631 164

Després de Sant Jordi...

Després de Sant Jordi i la bogeria d'anar amunt i avall, avui dijous, dia 24 d'abril, ha estat un dia de més tranquil·litat. Hem viscut jornades intenses, de presentacions, d'atendre els mitjans de comunicació especialment del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre que cada any per aquestes dates ens pregunten per les nostres novetats, de córrer en fer arribar llibres a algun lloc que no en tenien i era necessari que hi fossin. En fi, d'anar de corcoll. Sant Jordi és una diada que sinó existís s'hauria d'inventar, tant perquè representa un bon moment per la venda de llibres com pel fet que bastants dies abans es parla de llibres, cosa que en un país en un índex baix de lectura convé. De totes maneres, com tot a la vida, tot té dues cares, i la diada de Sant Jordi també. L'altra dia en una tertúlia radiofònica un llibreter comentava que, segons el seu parer, el model de Sant Jordi ha tocat sostre i que potser fins i tot està esgotat, però que no s'havia com es podia canviar. A mi, també hi ha coses que no m'agraden de Sant Jordi, com per exemple que es fa un gran esforç, esgotador, per una venda que es concentra bàsicament en un dia, o el retorn de llibres que es produeix després de la diada que la distribuïdora ha de classificar de nou, o la poca presència de llibres en català en determinades parades de grans establiments o l'allau d'escriptors famosos en llengua castellana que agafen el Pont Aeri o l'AVE cap a Barcelona i que eclipsen els autors que escriuen en català, etc.
Després de comentar la jugada, cal posar ordre als papers de la taula, deixar Sant Jordi enrere i sense perdre temps dirigir els esforços cap als llibres que sortiran al que en diem la campanya d'estiu i que comprèn els llibres que comercialitzem els mesos de maig i juny entre els quals hi ha dues novetats sortides de la xarxa: el llibre de la Catosfera Literària, que ja té data de presentació, i el llibre Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos) que surt del bloc de la Mireia. També estem preparant altres novetats com el llibre Racons08, en el qual es publiquen itineraris que els espectadors han enviat al programa Temps d'Aventura de TV3, després del bon resultat que va tenir del llibre Racons que vam publicar l'any passat, o Els brigadistes entre nosaltres, d'Àngela Jackson, entre alguns altres. En fi, tot un munt de novetats, algunes de les quals ja hem imprès aquest abril, i que em deixat en repòs per comercialitzar tranquil·lament el maig.

Va de "blooks"

La capacitat de la llengua anglesa per crear neologismes és impressionant. Mentre els catalans discutim si el correcte és escriure blog o bloc, la llengua anglesa davant de la novetat que s'editin en format paper llibres que han sortit de contingut de blogs, ha creat nova paraula: "blook", formada a partir a partir dels termes blog i book (llibre). Aquest neologisme és ja completament acceptat i introduït al llenguatge. Al web www.mixmarketing-online.com, dedicat a vocabulari tècnic de màrqueting i Internet, hi trobo la següent definició de blook:

Blook: Término del argot del inglés americano formado por las palabras blog y book, (bitácora y libro, en español). Describe a un tipo de libro donde se recopilan los textos de los artículos (o más exactamente entradas) publicados inicialmente en una bitácora (o blog). El estadounidense Tony Pierce fue el primero en autoeditarse su blook al que luego le han seguido otros publicados por famosas editoriales como Mondadori. El término blook también hace mención a un libro cuya estructura se basa en alguna plataforma de generación de blogs. Es decir, con entradas organizadas cronológicamente y que incorporan comentarios de los lectores. Dependiendo del género literario que domine en el conjunto, en español, puede hablarse, por ejemplo, de una "blognovela", "blogensayo" o bien de un "blogmanual". Siendo este último uno de los que más puedan interesar en el mundo de la empresa.

També la Viquipèdia anglesa té definit el terme blook amb dues acepcions. Podeu llegir-ho aquí. Blook per a la llengua anglesa és un objecte que imita un llibre o un llibre creat a partir d'un bloc.

La fotografia que acompanya aquest text correspon a dos blooks (no m'atreveixo a fer un neologisme en català creat a partir de les paraules bloc i llibre): La catosfera literària 2008. Primera antologia de blogs en català, que vam presentar dijous dia 15 als mitjans de comunicació, i Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos) de Manel Riu i Mir Roy, novel·la que ha sorgit a partir del bloc de la Mireia i que es presenta el dimecres 21 de maig a les 19:30, a la Llibreria Catalònia, presentació que anirà a càrrec de Mònica López, del programa Digitals de COM Ràdio i en la qual també hi participarà Francesc Mauri, meteoròleg i home del temps de TV3.

El bloc de la Mireia, en un llibre de Cossetània

Un dels blocs més visitats de la Catosfera ha estat el de la Mireia, en el qual els lectors han seguit les seves aventures eròtiques. Avui Mireia Galindo publica el seu darrer post i anuncia que el contingut del bloc s'adaptarà en format de llibre i que el publicarem a Cossetània Edicions. Des de l'editorial confirmem la veracitat de l'anunci que s'ha fet al bloc de la Mireia. El llibre sortirà publicat durant la primavera del 2008. Ara el contingut del bloc s'està adaptant perquè pugui editar-se en paper i com a llibre. Una vegada feta l'adaptació iniciarem els treballs d'edició de manera que en la propera primavera el llibre pugui trobar-se als punts de venta.

Quan les coses s'expliquen des de Madrid i l'origen dels castells

Es habitual que cada setmana hagi d'anar a entre una i tres presentacions de llibres de Cossetània. La setmana que avui diumenge acaba hem tingut quatre presentacions; com que ens les repartim amb el director editorial, he anat en dues sobre les quals voldria fer uns comentaris.
Dimecres, dia 19 de setembre, vam presentar Catalunya explicada als alemanys, obra de Klaus-Jürgen Nagel i també publicada en alemany per Messidor Verlag (Katalonien eine kleine Landeskunde) . L'autor va exposar que era necessari el llibre per poder fer arribar als ciutadans alemanys la realitat de Catalunya explicada amb rigor i realisme. Nagel exposà que a Alemanya quan es parla de Catalunya s'explica habitualment la versió que se'n té des de Madrid. Segons el professor alemany, els corresponsals de premsa fan les cròniques des de la capital de l'Estat i tenen com a referència els mitjans de comunicació i la premsa que allà es fa. Llavors, si un fa cas del que s'hi diu no és estrany que, segons digué, fins i tot mitjans seriosos i de prestigi hagin fet cròniques on comentaven que a Catalunya existeix una policia lingüística i la comparaven amb la policia religiosa dels talibans. Déu n'hi dor!. El que em preocupa del cas és que en la gran majoria dels casos, els corresponsals de premsa dels diferents mitjans de comunicació internacionals tenen la seu a Madrid i que, com és el cas del alemanys, la versió que els arriba és la que s'explica des de la capital de l'Estat; per tant la realitat catalana els és sempre esbiaixada i la versió que tenen dels conflictes territorials a l'Estat espanyol no és la real. Mala imatge tindrem internacionalment si els corresponsals de premsa fan cas del que es publica en la majoria dels mitjans de la capital de l'Estat. (Més informació sobre la presentació del llibre en aquest post).

L'origen dels castells

Dijous, dia 20 de setembre, a Tarragona es va presentar L'origen dels castells, obra de Joan Bofarull que va guanyar el III Premi d'Assaig l'Espiridió. La presentació anà a càrrec del president del Parlament de Catalunya Ernest Benach, qui és casteller (ha estat cap de colla dels Xiquets de Reus) i coneix molt aquesta tradició catalana. Benach féu un discurs brillant i aportà dades d'interès que reprodueixo.

Digué que segons una enquesta de la Coordinadora de Colles Castelleres, un 12,2% de la població de Catalunya estaria disposada a formar part d'una colla castellera. També comentà que l'audiència que obté Televisió de Catalunya en les retransmissions castelleres és superior a la de determinats esports i que "el fet casteller és una realitat cada vegada més assumida per la població de Catalunya". Va afirmar que la incorporació de les dones als castells ha estat essencial i que sense les dones "no es farien els grans castells que es fan". Comentà que els darrers 25 anys hem vist els millors castells de tota la història del món casteller i que per arribar a aquest punt "la competitivitat ha jugat un paper fonamental".

El president del Parlament, assegurà que "els castells són emoció, sentiment de festa, cultura (de la millor que es fa en aquest país), identitat (els castells són poble), patrimoni i memòria" i que seria molt positiu que els castells siguin declarats algun dia patrimoni de la humanitat. Finalment, emprà tres paraules per definir els castells: identitat, integració i emoció. "Identitat: els castells sempre han expressat desacomplexadament la seva identitat. Integració: moltes persones vingudes de fora han après a estimar el país gràcies a integrar-se en el món casteller. Emoció: els castells són un patrimoni emocional del país, són un emoció col·lectiva, i és molt important que siguem capaços d'emocionar-nos col·lectivament."

Un nou bloc

Per acabar, aquesta mateixa setmana la Catosfera ha tingut la incorporació d'un bloc de la Tardor Literària de Tarragona, 5sentits, des d'on podrem seguir les notícies i novetats que generi aquesta activitat literària de la ciutat de Tarragona. L'anirem llegint.

Enquesta sobre el futur del llibre

Blogger ens ofereix la possibilitat, amb una funció incorporada recentment, de fer enquestes amb els lectors dels nostres blocs. Després que darrerament en aquest bloc hem comentat diferents opinions sobre què li pot passar en el futur al llibre en format paper, m'ha semblat oportú realizar una enquesta sobre aquesta qüestió. La pregunta que faig és si creieu que els llibres electrònics substituiran els llibres en format paper. Hi proposo tres respostes: sí, no i que conviuran els dos formats en harmonia, o sigui que s'arribarà a un punt d'equilibri en què hi haurà mercat per ambdós tipus de llibre. A veure doncs què penseu.

Per recordar opinions sobre aquesta qüestió torno a enllaçar en aquesta adreça un vídeo de l'edició digital de La Vanguardia en què es pot veure una interessant conversa entre Sergio Vila-Sanjuán, coordinador del suplement Culturas de La Vanguardia i el sociòleg Joaquín Rodríguez, autor del llibre Edición 2.0 (Editorial Melusina). Rodríguez pensa que amb dues generacions, uns cinquanta anys, la substitució del format paper dels llibres pel format digital pot ser completa. Vila-Sanjuán no es d'aquesta opinió. També val la pena visualitzar en aquesta altra adreça un altre vídeo que ja vam reproduir en aquest bloc en què es realitza una ficció de com poden ser els llibres del futur. També a la taula rodona sobre "Els blocs i la literatura", que es va portar a terme en les Jornades de la Catosfera, es va tractar sobre aquesta qüestió. El vídeo de la taula rodona es pot descarregar aquí. És molt interessant l'exposició que hi va fer la professora de la UOC Laura Borràs. I també, com que penso que una problemàtica similar a la dels llibres, és la que tenen i tindran els mitjans de comunicació en format paper, recordo també l'adreça d'un altre vídeo que analitzava la situació amb un horitzó de l'any 2015.

Finalment, indico dos enllaços on es poden veure dos videos de demostració on es visualitza com funcionen els e-books d'Amazon (Amazon Kindle) i el Sony (Sony Reader).

Guerres de plàstic

El bloc El Llibreter en un post de fa uns dies publica una crítica del llibre Guerres de plàstic. El conflicte quotidià entre palestins i israelians de Jordi Raich, que hem publicat recentment a Cossetània. L'escrit d'El Llibreter és com habitualment molt interessant. En reprodueixo un fragment:

Jordi Raich no pren partit, que en aquest cas no significa fugir d’estudi sinó adoptar una forma de compromís realment valuosa. Escriu i diu, doncs, la seva experiència i elabora unes cròniques que defugen les grans paraules o les grans solucions: parteix del convenciment que, d’aquí a seixanta anys, israelians i palestins continuaran matant-se, i ho destaca a la contraportada del llibre. O alguns israelians i alguns palestins, perquè n’hi ha que a banda i banda s’entesten a batre’s per la convivència. Perquè el conflicte s’ha convertit, malauradament, en la forma natural de conviure, o de malviure en aquell recó de la Terra. Guerres de plàstic és la mirada de l’estranger vol entendre alguna cosa, amb unes cròniques on sovint una anècdota o una frase resumeixen amb exactitud el punt de vista de l’autor.

De moment no hem pogut realitzar la presentació pública del llibre ja que l'autor és al Liban, però és previst que la setmana de Sant Jordi es desplaci a Catalunya i en aquests moments treballem per organitzar una presentació per aquells dies.

La divulgació científica

La ciència a més de ser una disciplina que ens permet constantment millorar la nostra qualitat de vida, i encarar moltíssims reptes que la natura ens presenta, pot convertir-se també amb una entreteniment pels curiosos o senzillament pels qui desitgen entendre fenòmens que diàriament ens trobem en les nostres vides. El problema moltes vegades és que els científics utilitzen un llenguatge que ens fa molt difícil entendre del què estan parlat i poder comprendre qüestions que considerem inexplicables. Per sort, en el mon científic ens trobem també amb persones que saben que cal apropar la ciència als ciutadans. Entre aquests hi ha Daniel Closa, biòleg, investigador del CSIC, blogaire i autor del blog Centpeus, un espai a la catosfera de divulgació científica on és fàcil trobar-hi temes d'interès explicats de forma entenedora.

Vam conèixer a Daniel Closa amb la publicació del llibre Blocs de ciència, per Publicacions URV. La seva facilitat per fer entendre qüestions que ens eren difícils de comprendre ens va animar a projectar nous treballs per a publicar-los a l'editorial. Fa uns mesos vam publicar el llibre 100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt, on ens presenta 100 qüestions que la ciència no ha pogut trobar-hi "encara" l'explicació o el desllorigador. Closa ens presenta qüestions de diferents branques de la ciència i malgrat que algunes són complexes, aconsegueix fer-nos entenedor el problema i despertar-nos l'interès per temàtiques sobre les quals mai ens havíem atrevit a llegir pràcticament cap text. És el seu mèrit com a divulgador: saber de ciència i saber-ho explicar.

Un peculiar concurs de microrelats

Les noves eines que ofereix la xarxa introdueixen una nova forma de poder fer literatura. De la que es fa a traves dels blocs, n'hem parlat en altres ocasions i recentment ens ha permès publicar el llibre La Catosfera literària 08 .Primera antologia de blogs en català i la novel·la Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos), de Manel Riu i Mir Roy. Ara, al bloc El basar de les espècies hi trobo una nova formula: microrelats a través del twitter. Es tracta d'un concurs de relats breus de ciència-ficció que s'ha convocat des del web Hesperia. Els relats només poden tenir 140 caracters o sigui menys de tres línies de les que s'escriuen habitualment en un text de word. Serà interessant seguir la iniciativa. Les bases les podeu trobar aquí.

I una nova eina que permet llegir literatura. L'iPhone que s'acaba de començar a comercialitzar a l'Estat espanyol té incorporades diverses funcions orientades al mercat literari amb fins i tot eReader. En aquest post del bloc Soybits s'explica clarament.

La gestió cultural, sobre blocs i la pedalada

El dimecres 16 de gener vaig participar en una taula rodona organitzada per la Universitat Rovira i Virgili en el marc d'un curs d'Especialista Universitari en Gestió Cultural. Es tractava que els ponents expliquéssim la nostra experiència com a gestors culturals. Hi participàrem: Ferran Madico (director d'escena del Centre d'Arts Escèniques de Reus), Quim Solé (músic i director de l'Escola Municipal de Música de la Selva del Camp), Albert Macaya (artista i professor de la URV) i un servidor. En primer lloc els quatre ponents vam fer una exposició d'una mitja hora cadascú explicant la nostres vivències com a gestors i posteriorment s'inicià un debat amb els assistents.
En la seva exposició, Ferran Madico va indicar que "l'àrea geogràfica del Camp de Tarragona té molt de potencial i es pot convertir en un referent a nivell nacional". El director escènic va recordar que la conurbació del Camp és la segona àrea metropolitana amb més habitants de Catalunya. Assenyalà també que "el gestor cultural té la responsabilitat d'intentar obrir finestres i noves mirades a la realitat". Posteriorment, detallà els objectius i les experiències del Cicle de Creació Contemporània, que han iniciat recentment.
Quim Solé es va preguntar quin és el barem que es fa servir per considerar si una gestió cultural està ben feta: "es compta amb si els actes organitzats han tingut molta assistència o es valora més la qualitat de l'activitat desenvolupada".
Per la seva part, Albert Macaya va afirmar que "els polítics necessiten en la gestió cultural uns resultats immediats i, a vegades, això deriva en el dirigisme i l'arrogància" i també provoca que hi hagi temptacions de fer "polítiques d'aparador". Va afirmar també que en el món de les arts plàstiques "es treballa des de fora de l'àrea metropolitana de Barcelona amb el handicap que malgrat que es puguin fer excel·lents mostres, aquestes no tenen repercussió en els principals mitjans de comunicació."
Jo, per la meva part, vaig explicar l'experiència de Cossetània i el debat intern que vam mantenir a Imatge-9, SL, fa uns dotze anys, en el sentit de si havíem de ser únicament una empresa de serveis o havíem de tenir producte propi. Al final vam optar per la segona opció, motiu pel qual vam crear el segell editorial. Vaig incidir que gràcies a les noves tecnologies i a la logística actual, avui en dia es pot crear un segell editorial lluny de l'àrea de Barcelona, cosa que fa només vint o trenta anys era complicat, i que estar a cent quilòmetres de Barcelona té avantatges i inconvenients i entre aquests darrers, el principal és que estem lluny dels centres de decisió dels principal mitjans de comunicació del país.

Sobre blocs
L'amic i ex-alcalde de Valls, Jordi Castells de Valls ha iniciat recentment un bloc. Hi tracta qüestions que li són d'interès com la cultura, la literatura o el món del vi. Un dels primers posts que ha fet ens el dedica a Cossetània.
De tant en tant faig un cop d'ull al rànquing de blocs en català d'Alianzo, que jo diria que és el rànquing de referència, per veure quins són els blocs que tenen major puntuació i que se suposa que són dels més vistos. La classificació no es completament fiable ja que per sortir-hi has de donar d'alta el teu bloc, per tant és molt possible que hi hagi per la Catosfera blocs de referència amb moltes visites que no surtin a Alianzo. Entre els capdavanters hi trobava en falta el bloc Centpeus, de Daniel Closa, dedicat a curiositats de la ciència, que segons em comentava ell mateix en la presentació del llibre Blocs de ciència, compta amb un important nombre de visites. M'estranyava que no estigués entre els blocs amb major puntuació. El motiu era que no estava donat d'alta, segons es pot veure a les estadístiques d'Alianzo. Aquest mes de gener s'hi ha incorporat i ha fet un salt fins a l'onzena posició.

La pedalada
Aquest diumenge he participat en la pedalada hivernal en BTT (una de les meves aficions de cap de setmana) La Pica, a Picamoixons (Alt Camp). No presentava un recorregut excessivament llarg (37 quilòmetres) però si dur (1.300 metres de desnivell). La participació ha sorprès els organitzadors que en ser el primer any esperaven que hi anirien un 200 ciclistes i, al final, hem estat prop de 600. En veure tantes bicicletes juntes he pensat que hi havia molts potencials lectors de les guies de BTT que publiquem a la col·lecció Azimut i m'he preguntat si el sistema que tenim per arribar a aquests potencials lectors és l'adequat o cal pensar amb noves formes de comercialització i de promoció d'aquests tipus de productes que són tan sectorials. I anirem donant tombs.