El Camp de Tarragona des del Coll de Coloma

Sempre que puc, els diumenges al matí, surto a fer un tomb pels voltants de Valls amb bicicleta de muntanya. Quasi sempre som un grupet d'entre tres i cinc persones que ens trobem de bon matí per iniciar la ruta, amb parada per esmorzar inclosa, per camins de l'Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà o el Tarragonès.
Tot i així, de tant en tant, m'agrada fer alguna sortida sol; només acompanyat per la bici, el paisatge i els meus pensaments. En els terrenys que no són exigents, deixo que el cervell vagi saltant d'un lloc cap a l'altre, que flueixi al seu ritme, sense com qui diu parar-hi atenció conscientment. És per a mi, una manera de fer endreça.

Una de les rutes que m'agrada més fer és pujar al Coll de Coloma, al terme de Figuerola del Camp, al mig de la serra de Miramar, i a cavall entre l'Alt Camp i la Conca de Barberà. Des de casa, a Valls, per camins envoltats per parades d'avellaners, ametllers, oliveres, garrofers, vinyes o sembrats m'arribo a Figuerola. Tota la estona fa pujada, no de manera molt severa, però sempre guanyant alçada. És en aquest terreny on els pensaments naveguen acompanyats de l'agradable entorn. A Figuerola és obligatori parar a la font a refrescar-se, per encarar després la pujada fins el Coll de Coloma. Ara ja no puc pensar en res més que amb l'exigent esforç que em cal fer. Poc a poc, perquè les rampes són dures, guanyo alçada i tomb rera altre i suant de valent supero el desnivell fins arribar dalt el coll. És molt estrany trobar-hi algú. El silenci és absolut, plàcid. Només sents el soroll de les branques del arbres mogudes pel vent, que poc o molt sempre en fa. Cal baixar de la bicicleta, fer un glop d'aigua i, tal com si fossis un ocell, albirar el paisatge. Des del coll es divisa tot el Camp de Tarragona. Des del Montagut fins al mar. Al vessant contrari pel que he pujat hi contemplo, en primer terme, Barberà de la Conca i al fons la serra del Tallat, ara amb un perfil diferent a causa de, pel meu gust, excés d'aerogeneradors instal·lats. Si no hi ha boires, es divisa a la llunyania el Pirineu. L'indret és doncs un tranquil·líssim mirador privilegiat de la Conca i del Camp. És un bon lloc per fer una lectura del fragment dedicat al Camp de Tarragona de la Guia de Catalunya que Destino publicà el 1971 amb textos de Josep Pla i fotografies del vallenc Francesc Català Roca. Pla hi va escriure això:

"El viatge a Valls, ens permetrà conèixer un bon tros del Camp de Tarragona. És un paisatge ric, saturat d'arbres densos que de vegades ofeguen la visualitat. Enlloc com al Camp de Tarragona no és tan veritat allò que diuen: que els arbres impedeixen veure el bosc... Ametllers, avellaners, garrofers. A la primavera, l'espessor vegetal converteix l'indret en un paradís. El sentit de l'aprofitament és elevat als seus últims extrems: hi són aprofitats la terra i l'aire. Hi és aprofitada l'última gota d'aigua. A l'hivern i a la primavera, amb els ametllers florits, l'aire sembla transfigurat, suspès en un èxtasi somiat. La llum que envaïa la florida carminada batega en els trocs dels garrofers atapeïts i estirats com formes humanes, juvenils, prodigiosament vives sota les ombres blavisses. Quan el camp s'alleugereix de botànica i és presenta clar -més gran o més petit- amb unes vinyes o uns sembrats, amb els ametllers al fons, flotant damunt el verd brunyit dels garrofers, la sorpresa és inefable. A les hores caniculars de l'estiu, les velles masies, ficades en l'espessor arbòria, semblen adormissades en una mòrbida silenciosa, gairebé misteriosa felicitat."

El llibre, com dèiem, és dels inicis dels setanta. Els ametllers, garrofers, avellaners als quals es referia Pla encara hi són; bastant abandonats a causa que els pagesos, cansats dels preus de la fruita seca que no els deixa viure, han deixat la terra per anar a treballar a la indústria. El que més ha canviat en el paisatge i queda palès en observar-ho des del Coll de Coloma és la proliferació de polígons industrials per cada poblet, poble o ciutat del Camp. Entre els polígons i les noves infraestructures que esquincen el Camp, el text de Pla es va convertint en una descripció per a la nostàlgia.