NORMALitzar i NORMAlitzar el país

Imatge de la presentació del llibre Racons 08. Temps d'aventura

Al llarg dels dotze anys d'història de Cossetània hem fet presentacions de llibres en molts llocs diferents: en moltes llibreries d'arreu del país, en biblioteques, centres culturals, ajuntaments, consells comarcals, en diversos edificis de la Generalitat, en arxius, teatres, museus, auditoris, escoles, restaurants, bars, en algun jardí, al carrer, en algun mercat, en esglésies, etc. i sempre s'acaba la presentació amb la venda de llibres i amb signatures dels autors. Els 15, 20, 30, 40 o 50 llibres que es puguin vendre en una presentació no resol la viabilitat del llibre; moltes vegades ni tant sols paga les despeses de la presentació (invitacions, tramesa, sobres, etc.), però és un acte promocional que et permet fer una nota de premsa i comunicar-ho als mitjans i que permet a l'autor tenir un contacte directe amb els lectors i presentar el llibre a aquests i a les persones que li són properes. És per això que als assistents adquireixen el llibre per poder-lo tenir signat.

Però enguany, ens hem trobat en dues ocasions que no hem pogut vendre llibres en les presentacions. El primer cop va ser a finals de gener en la presentació del llibre Cuba a Catalunya, de Tate Cabré. L'autora va organitzar una extraordinària presentació al Palau Moja, amb concert inclòs, però uns dies abans l'autora, consternada, em va comunicar que li havien dit que aquell era una edifici oficial en el qual no permetien la venda de cap tipus de producte. Vam poder-ho mínimament resoldre gràcies a què just als baixos del Palau hi ha la llibreria de la Generalitat i indicàvem als qui desitjaven comprar el llibre que calia anar-lo a adquirir allà. Força dels assistents es van prendre la molèstia de baixar a la llibreria adquirir el llibre i tornar a pujar perquè l'autora el rubriqués. Una incomoditat que s'hagués pogut resoldre fàcilment si s'hagués permès que algú de la llibreria de la Generalitat agafés un parell o tres de capses i hagués venut el llibre al vestíbul anterior al lloc on es feia la presentació però això tant habitualment NORMAL hi havia una NORMA que ho impedia.

Aquesta setmana ens ha passat un fet similar. Al Museu i Centre d'Estudis de l'Esport Doctor Melcior Colet, que depèn de la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat, hi vam fer la presentació del llibre Racons 08. Temps d'Aventura que hem editat amb TV3. La presentació va permetre reunir els autors vinguts d'arreu del país: des de la Cerdanya, de les comarques de Ponent, del Sud i del Nord. He de dir que l'espai on es va realitzar la presentació és extraordinari i que tant les persones amb qui vam tramitar-la com les que ens van oferir suport logístic el dia de la presentació van tenir una actitud excel·lent; però dimecres, el dia abans, ens van demanar una llista de les coses que necessitàvem per la presentació i hi vam posar una taula per vendre llibres. Llavors, ens van comunicar que en aquell espai la NORMA no permetia la venda de cap tipus de producte i llibres tampoc. Vaig parlar amb diverses persones de la Secretaria tot insistint-los que si bé entenia que no els agradés que s'utilitzés l'edifici per comercialitzar-hi productes, en aquest cas, no es tractava ni de vendre caramels, ni samarretes esportives, etc. sinó que era un producte cultural molt sensible, que es tractava de vendre llibres i llibres en llengua catalana, edició que des de la pròpia Generalitat s'intenta fomentar, perquè es considera estratègica, amb diverses línies d'ajuts. De res serví la meva insistència davant l'existència d'una insalvable NORMA. O sigui que vam fer la presentació sense la venda posterior, fet que causà estranyesa a diverses de les persones assistents. La NORMA però calia complir-la i així ho vam fer. Després hem va quedar el dubte de si NORMALitzar el país (actuar per tenir les coses com un país NORMAL, en capacitat de decisió política, en finançament, en infraestructures, en cultura, en la llengua, etc), cosa que editar en català em sembla que ho fomenta, topava en aquest cas amb la NORMAlització (la realització d'un munt de NORMES per part de l'administració que els ciutadans hem de complir, encara que alguna pugui semblar en determinats moments poc NORMAL). Ara que, ben mirat, un país NORMAL és aquell que té capacitat per NORMAlitzar sobre tot allò que afecta el seu territori sense que hi hagi una adminstració superior (en el cas nostre l'Estat espanyol) que imposi determinades NORMES de major rang. Per tant potser com més NORMES es facin, com mes és NORMAlitzi el país, potser també més NORMALitzat estarà. Ai, que amb tantes NORMES i NORMALitzacions m'assembla que m'estic embolicant. Més val que ho deixi aquí.