Dijous passat, estava al concert de final de curs de l'Escola de Música de Valls, quan entre una intervenció i una altra d'una peça, se m'acosta una llibretera i em diu que ha parlar amb mi. En un descans aprofitem per conversar una estona. La llibretera m'explica que després de Sant Jordi va enviar vuit capses de llibres de retorn a una empresa de logística de tot Espanya ubicada a Madrid i que fa més d'un mes i mig que reclamava que li fessin l'abonament, que era una xifra important, i que no hi havia manera. Mentre m'ho explicava no entenia què tenia a veure en mi tot plegat ja que la nostra distribuïdora està a Badalona. En fi, seguí la seva narració i em comentà que els de l'empresa de logística en qüestió li havien dit que havien mirat per tots els racons i que al final la única cosa que els havia aparegut eren vuit capses d'una editorial que gairebé no sabien pronunciar però que la llibretera va saber interpretar que era Cossetània.
- Ep! -em vaig dir- Ara sí que m'afecta!. Vuit capses nostres als magatzems d'aquesta empresa de logística de Madrid amb la qual nosaltres no hem treballat mai! I què hi fan?
- M'han dit -em va explicar la llibretera- que han obert les capses i que hi havia 300 llibres dels quals no recordava el nom del títol amb un albarà dirigit al Ministerio de Cultura.
- I de les teves vuit capses? - vaig preguntar jo.
- Res de res. El transportista té constància que ens va recollir vuit capses i que en va entregar vuit a l'empresa de logística en qüestió, va respondre la llibretera.
Vuit capses de la llibretera que no apareixien i vuit capses nostres a una logística on hi havia d'haver les capses de la llibretera. Això feia l'efecte que algú havia havia canviat una comanda per l'altra.
Davant la sospita divendres al matí li vaig facilitar a la llibretera el telèfon d'un contacte del Ministerio de Cultura. Hi va parlar i li va donar un telèfon del magatzem de recepció de comandes del Ministerio. Hi va trucar i alleugerits li van dir que feia setmanes que estaven preguntant per tot el Ministerio qui havia fet una comanda de llibres d'una determinada editorial (molt important, per cent) i ningú sabia donar-los-hi resposta.
La llibretera em va trucar divendres el migdia satisfeta d'haver localitzat per fi els seus llibres. En un altre lloc, és cert, però almenys sabia on eren. On es va produir l'error?
Resulta que a començaments de maig (o sigui fa més d'un mes i mig) un transportista va recollir a Cossetània, a Valls, vuit capses amb 300 llibres del títol Crims a la Catalunya del segle XIX, que anaven dirigides al Ministerio de Cultura, ja que aquesta obra va rebre una subvenció d'aquesta institució per la qual s'adquirien 300 llibres destinats a biblioteques de l'Estat. El mateix transportista, al cap d'una estona, va recollir vuit capses de la llibretera dirigides també a Madrid però a una empresa de logística amb l'objectiu que les anotessin com a retorn i els hi abonessin (la quantitat de diners és important). Al magatzem del transportista van posar les etiquetes d'un destí al lloc de l'altre i a la logística van rebre els nostres llibres i al Ministerio els de la llibretera.
Durant més d'un mes i mig els llibres han estat en un destí errat. Ara els tenim localitzats. El transportista, que és el responsable de l'error, de moment, segons em diu la llibretera, és fa el suec. Ara aquesta setmana haurem de fer les gestions necessàries perquè cada comanda arribi al seu destí correcte i així la llibretera podrà cobrar l'abonament dels llibres i el Ministerio podran enviar els nostres exemplars a les biblioteques.
En fi, que no es pot estar mai tranquil. Ahir dissabte mentre dinava, un familiar m'explicava que a l'aeroport li havien perdut dues maletes i que havia tardat dos dies a recuperar-les. Doncs nosaltres, li vaig dir, hem perdut 300 llibres i hem estat un mes i mig per assabentar-nos-en.
- Ep! -em vaig dir- Ara sí que m'afecta!. Vuit capses nostres als magatzems d'aquesta empresa de logística de Madrid amb la qual nosaltres no hem treballat mai! I què hi fan?
- M'han dit -em va explicar la llibretera- que han obert les capses i que hi havia 300 llibres dels quals no recordava el nom del títol amb un albarà dirigit al Ministerio de Cultura.
- I de les teves vuit capses? - vaig preguntar jo.
- Res de res. El transportista té constància que ens va recollir vuit capses i que en va entregar vuit a l'empresa de logística en qüestió, va respondre la llibretera.
Vuit capses de la llibretera que no apareixien i vuit capses nostres a una logística on hi havia d'haver les capses de la llibretera. Això feia l'efecte que algú havia havia canviat una comanda per l'altra.
Davant la sospita divendres al matí li vaig facilitar a la llibretera el telèfon d'un contacte del Ministerio de Cultura. Hi va parlar i li va donar un telèfon del magatzem de recepció de comandes del Ministerio. Hi va trucar i alleugerits li van dir que feia setmanes que estaven preguntant per tot el Ministerio qui havia fet una comanda de llibres d'una determinada editorial (molt important, per cent) i ningú sabia donar-los-hi resposta.
La llibretera em va trucar divendres el migdia satisfeta d'haver localitzat per fi els seus llibres. En un altre lloc, és cert, però almenys sabia on eren. On es va produir l'error?
Resulta que a començaments de maig (o sigui fa més d'un mes i mig) un transportista va recollir a Cossetània, a Valls, vuit capses amb 300 llibres del títol Crims a la Catalunya del segle XIX, que anaven dirigides al Ministerio de Cultura, ja que aquesta obra va rebre una subvenció d'aquesta institució per la qual s'adquirien 300 llibres destinats a biblioteques de l'Estat. El mateix transportista, al cap d'una estona, va recollir vuit capses de la llibretera dirigides també a Madrid però a una empresa de logística amb l'objectiu que les anotessin com a retorn i els hi abonessin (la quantitat de diners és important). Al magatzem del transportista van posar les etiquetes d'un destí al lloc de l'altre i a la logística van rebre els nostres llibres i al Ministerio els de la llibretera.
Durant més d'un mes i mig els llibres han estat en un destí errat. Ara els tenim localitzats. El transportista, que és el responsable de l'error, de moment, segons em diu la llibretera, és fa el suec. Ara aquesta setmana haurem de fer les gestions necessàries perquè cada comanda arribi al seu destí correcte i així la llibretera podrà cobrar l'abonament dels llibres i el Ministerio podran enviar els nostres exemplars a les biblioteques.
En fi, que no es pot estar mai tranquil. Ahir dissabte mentre dinava, un familiar m'explicava que a l'aeroport li havien perdut dues maletes i que havia tardat dos dies a recuperar-les. Doncs nosaltres, li vaig dir, hem perdut 300 llibres i hem estat un mes i mig per assabentar-nos-en.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada