25/2/08

Calçotades a dojo

Ser de Valls té aquestes coses, quan arriba el temps de les calçotades, hi ha moments que sembla que les cebes t'hagin de sortir per les orelles. Aquest mes de febrer el menú de cap de setmana està sent monotemàtic: calçotada. I és que fem calçotades amb els amics d'aquí i d'allà, amb els companys d'entitats, amb persones relacionades amb la feina, amb la família, amb la gent de Cossetània (aquesta l'han batejada amb el nom de "calçotània"), etc. A mi m'agraden els calçots, i la salsa, i embrutar-me les mans menjant-ne, i la festa que resulta una calçotada, però trobar-me com en el cap de setmana passat de fer-ne una divendres, una dissabte i una altre el diumenge, ja és un excés. En total acabaré el febrer amb set calçotades i en tinc previstes tres mes pel març. O sigui, que si no cau alguna calçotada sorpresa, seran en definitiva deu calçotades, a una mitjana de 20 o 25 calçots per calçotada, resultarà que m'hauré cruspit entre 200 i 250 calçots, que tot plegat és el número de calçots que Ramon Forès va engolir el 27 de gener durant la Festa de la Calçotada per poder guanyar el Concurs de Menjar Calçots.
Precisament sobre calçots va tractar un dels primers llibres de Cossetània i el primer encert de l'editorial. Cossetània va començar la seva activitat el 1996, de manera molt tímida, ja que aquell any només vam publicar dos títols, ambdós de temàtica local (Història del Club Bàsquet Valls i Història gràfica de la Colla Joves Xiquets de Valls). A mitjans del 1996, l'Agustí Garcia, propietari llavors del restaurant El Corbatí, ens va parlar que junt amb, Joan Jofre, un amic seu d'Alió (municipi situat al costat de Valls), havien fet un recull de receptes de plats que es podien cuinar amb calçots. La idea em va semblar molt bona. Es tractava d'incorporar el calçot a la cuina com un element més i la veritat és que després d'haver provat alguns dels plats, el resultat extraordinari. Hi vam posar per títol La cuina del calçot (obvi) i, per la festa de la calçotada del 1997, ara ha fet deu anys, vam presentar el llibre. Vam fer una primera edició de 1.500 exemplars que es va exhaurir en tres setmanes. El llibre el vam reeditar i ara ja anem per la quarta edició. Això ens va animar a seguir amb la línia de llibres de cuina. D'aquesta manera, la col·lecció El Cullerot amb 47 títols publicats ha esdevingut junt amb Azimut una de les que ens ha donat més alegries i ha resultat també ser la col·lecció de cuina amb més títols del panorama editorial català.
Per a La cuina del calçot vam demanar al director de cinema Bigas Luna, amb ascendència vallenca, que ens fes un pròleg i ens va enviar el següent text:

Catalans
Catalanots
Catalanets
Catalanassos
no em
toqueu més els collons.

Porró
Porró de vi
Porró de pagès
Porró de diumenge
Porro de cava
Porro d'estiu
Porro de cel.
Passió de terra, desig de Déu.

Catalans
Catalanots
Catalanets
Catalanassos
no em toqueu més els collons
que en Jujol ja
va clavar el porró dalt del terrat.
Visca Catalunya,
Badajoz i Purto Urraco.
Passi-ho bé i adéu-siau.

I acabava el seu text amb la següent frase:

El calçot, el porró i els castellers, tres coses nostres que sempre m'han fascinat. Surten de la terra i em fan mirar el cel.

1 comentari:

enric ha dit...

Bon profit, i vigila que després de menjar tants calçots t'entrin els calçotets!