Entre lectura i lectura d'originals i de llibres per decidir si publicarem o no, intento encabir alguna lectura per plaer. Costa però trobar-hi temps. Al darrer Saló del Llibre, ja ha plogut i molt des de llavors, vaig comprar A peu per l'Alt Camp, de Josep Maria Espinàs. L'he tingut força temps a la pila dels llibres pendents de llegir. De les seves rutes a peu per diversos indrets n'he llegit alguns i em va fer molta il·lusió que escollís la comarca on visc pel seu llibre que representa el retorn a Catalunya. La lectura del llibre és amena, entretinguda. Hi descriu paisatges i persones que conec. I em sorprèn que malgrat haver pedalejat molts quilòmetres de la nostra comarca descrigui un tram de camí que jo no havia fet mai, entre Alcover i la Masó. Després de llegir el llibre no me'n puc estar d'anar-hi. És un camí ample, ben marcat. Mentre el recorro em pregunto com és que aquesta ruta havia quedat sempre fora dels meus itineraris habituals.
L'Espinàs s'endinsa en el nostre territori. Fa de forester, parla amb la gent asseguda als bancs dels pobles prenent al fresca, amb pagesos, amb persones que es troba pels camins, i ens regala algunes descripcionsn fantàstiques com aquesta de les barraques de pedra seca, entre Santes Creus i el Pla de Santa Maria:
"Les formes d'aquestes cases-cabanes són molt variades, n'hi ha de senzilles i de més espaioses, construïdes amb una tècnica perfectament dominada. A dins -jo només he gosat ficar-hi el cap, ajupint-me, en una d'aquestes barraques- les pedres estan disposades per formar fornícules, lleixes, menjadores. Algunes són circulars, però la majoria, les més grans, són quadrades o allargades, fins i tot formant dos cossos. I totes construïddes amb l'art de la pedra seca, i em sembla un art perquè cal saber triar les pedres, conjuntar-les, convertir-les en peces de volta, sense cap més recurs que saber posar una pedra al costat d'una altra i construir una edificació equilibrada i resistent. I el resultat és d'una admirable simplicitat estètica."
Entrades
2 comentaris:
La setmana passada i en dos dies em vaig llegir el llibre de l'Espinàs al que et refereixes. Possiblement, el seu últim viatge a peu, l'home ja té una certa edat com no deixa de recordar al llarg de la narració. M'he llegit pràcticament tots els seus 19 llibres de viatge a peu, penso que em falta el de la Vall d'Aran que va ser el seu primer viatge i juraria que va reeditar. Com bé dius, el seu plantejament de viatge permet conèixer el tarannà dels pobles que ha visitat, tot i que conec gent que diuen: Vés tot just s'havia de trobar aquell personatge!". Però en general són llibres curiosos i amens de llegir. En el seu darrer viatge em sembla que en coneixem molts de personatges. Bon estiu.
Josep Ma
la seva forma senzilla i alhora profunda de narrar les petites coses m'encanta. Espinàs és un dels meus autors preferits.
Publica un comentari a l'entrada