Volia esperar a què Sony comencés a comercialitzar el Sony Reader a l'Estat espanyol per adquirir llavors un e-reader, però la impaciència ha pogut mes i al final, gràcies a la informació que em va passar Jaume Llambrich, vaig localitzar la pàgina Apollo XXI des de la qual es poden comprar lectors electrònics i vaig adquirir, fa quinze dies, just després de la Puríssima, el meu primer e-reader. Malgrat que a la Fira de Frankfurt en vaig tenir un al les mans, com el que ara m'he comprat, tenia ganes de poder començar a experimentar la sensacions de la lectura amb aquest aparell. Després de dues setmanes llegint amb el lector digital em queden poc dubtes respecte l'espai que pot tenir aquest artilugi en el món del llibre. En primer lloc, el seu funcionament és senzillíssim. L'e-reader que he adquirit té la versió amb anglès, suposo que el que a la primavera es començarà a comercialitzar per l'Estat espanyol, tindrà el seu menú en castellà, tot i que el que m'agradaria a mi seria que el lleguatge del lector fos en català. De totes maneres, no m'ha calgut ni tant sols llegir les instruccions per posar-lo a funcionar.
El primer que hi he fet és gravar-hi un document word d'un original que hem de publicar abans de l'estiu de la col·lecció En Guàrdia i llegir-lo amb el nou aparell. De moment, m'he estalviat haver d'imprimir en paper l'original i, anar amunt i avall, amb fulls impresos. Llegir amb un lector e-reader no és el mateix que llegir amb un llibre, això és evident, però no té en absolut res a veure a llegir en pantalla d'ordinador. L'e-reader no desprèn lluminositat i això és molt descansat per a la vista. O sigui, si l'habitació on llegeixes està a les fosques no es pot llegir. Es necessita que hi hagi claror i per altra part no produeix reflexes com la pantalla d'ordinador que, per exemple, fa impossible llegir-hi documentes si li toca el sol. Amb l'e-reader es pot llegir perfectament a la plaja. És el que se'n diu tinta electrònica. La lectura en resulta plàcida i descansada. Habituar-se a aquest l'objecte serà doncs una qüestió de costum.
Tinc la sensació que amb aquest e-reader que m'acabo de comprar succeirà com amb el primer Mac que, em suposà un abans i un després de la meva manera de treballar. El primer Mac, el Plus, que vam adquirir per professionalitzar el setmanari El Pati, l'any 1987, el guardo en una presetageria al despatx com si d'una peça de museu es tractés. Les seves prestacions comparades amb el MacBook Pro que utilitzo actualment no tenen res a veure, com estic segur que l'e-reader que ara he adquirit no té res a veure amb el que podran fer els lectors de futur. Al mercat ja hi ha millors lectors electrònics com l'iLiad, que és bastant més car, però s'anuncien ja per un futur no gaire llunyà nous lectors que incorporin el color i que estiguin fets de plàstic que es doblega. No tinc cap dubte que estem a les portes d'entrar a una nova era de la lectura de llibres que canviarà molt provablement tota la manera de treballar i comercialitzar el sector del llibre.
12 comentaris:
No havia fet gens de cas a aquest producte perquè em pensava que era com llegir de l'ordinador, però si dius "no té en absolut res a veure a llegir en pantalla d'ordinador. L'e-reader no desprèn lluminositat (...)", ara ja m'ha agafat curiositat.
el futur és imparable i, com sempre, ens hi haurem d'anar acostumant
Serà qüestió de mirar-lo, abans de fer judicis. Em costa renunciar al paper, al seu tacte, a les seves olors. però suposo que en començar a fer servir el lector electrònic, les noves olors i el nou tacte adquiriran el carisma que ara té el paper, sempre que hi hagi lectures que arribin allà on han d'arribar. Veurem si aquest nou mitjà alliberarà una mica la literatura del poder del mercantilisme editorial, o no... potser les coses continuaran igual.
Home, per fi ens podrem descarregar els llibres d'internet tal com fem amb la música.
Això és com la primera nòvia, oi? Per cert, es poden escriure anotacions a sobre? Ës que jo, els llibres, els guixo i si no piuc fer-ho, em sembla que passo dels e-reader. Quan costa, per cert?
Aquí a l'estat espanyol es comercialitza un e-reader anomenat Papyre del que tothom en parla prou bé. El problema d'aquests readers (com havia estat en els mp3 i mp4) és la compatibilitat de formats natius.
Jo estic esperant que en surtin amb wifi integrat i mp3 a un preu ajustat. Però com a bibliotecària (farta de batallar amb problemes d'espai, també a casa) crec que no hi ha parangó: no és el futur, per mi és el present: s'ha acabat anar carregat com una mula pel món. No és que m'"hi hagi d'acostumar", és que fa anys que ho espero amb candeletes. Visquin els lectors electrònics!
Caram, caram; ja me l'ensenyaràs.
Pel que fa a "guixar" els llibres, alguns e-readers vénen amb llapisset com les PDA i pots marcar el que vulguis. Aquest Sony ho permet, per exemple. Té pantalla tàctil i les pàgines es passen "tàctilment" :-)
Costa 399 dòlars: al canvi d'avui, 286.566 EUR (i ara suma-hi despeses d'enviament).
Aquest és el Sony 505, que és el que ha començat a comercialitzar-se a Europa, el Sony 700, que es ven als EEUU i al Canadè, permet escriure als documents. També l'iLiad ho permet i a més a més té connexió wifi. De totes maneres, això són els primers aparells i estic convençut que la seva evolució amb més prestacions serà rapida, molt ràpida.
Un últim apunt, i disculpeu: per aquells que esperin que Sony comercialitzi a Espanya, hi ha diverses opcions a internet perquè t'ho facin arribar des d'USA. Com aquesta o aquesta altra o directament a Amazon.com, quan hi és.
Uf, quants canvis! Tot és bo si ajuda al foment de la lectura i la difusió de la literatura. Suposo que no tardaré gaire temps a comprar-me el primer lector electrònic. Gràcies per manternir-nos informats.
Salutacions i Bones Festes,
S.
he, he, he... felicitats!!!!! feia dies que no et visitava, i veig que ja xales amb un llibre electrònic! segur que en poc temps, només del que t'estalvies en paper i tinta per a originals, ja li traus rendiment!
Publica un comentari a l'entrada