11/12/08

L'èxit i el fracàs en la indústria cultural

Del número d'octubre de la revista Texturas ja vaig parlar en aquest post de l'article de Sara Lloyd "Manifiesto de una editora para el siglo XXI; em va interessar també l'article "El miedo ante lo inevitable: los demasiados libros", de l'escriptor i periodista Esteban Hernández, que tracta sobre, en general, esbrinar com surten els èxits de la indústria cultural i del món del llibre en particular. He fet un extracte d'algunes de les frases del llibre. Algunes podrien debatres intensament sobretot quan tracta que la funció de l'editor és "donar al públic el que vol" i que això és "allò que li fa passar una bona estona o que li resulta útil". Molt possiblemente aquesta fórmula és una guia a seguir per aconseguir l'èxit, però l'editor, penso, no ha d'oblidar mai que a més de ser qui gestiona una empresa amb la necessitot i obligació que li quadrin els números, és també un agent cultural i com a tal té unes obligacions morals amb la societat. Per tant, pel meu entendre, el seu paper és trobar l'equilibri entre trobar llibres d'èxit (d'altra manera no viuria) i editar també allò que culturalmente és important per una societat i una cultura, i més en el cas de la nostra, la catalana, que necessita l'esforç de tots. Heus aquí algunes de les frases que he assenyalat de l'article:
"La industria cultural opera en un entorno especialmente frágil, en el que no hay garantías últimas del éxito o fracaso de un producto ni factores legibles que permitan una certeza absoluta. La más pequeña apuesta puede lograr la más alta rentabilidad y a la inversa, especialmente si estamos hablando de productos nuevos."
"No podemos saber cuándo un libro (o una película, un disco, etc.) se convertirà en un éxito porque es el puro azar el que determina el resultado final; que el texto posea gran calidad, que trate algún tema socialmente interesante o que se pretenda rompedor, por citar alguna de las antiguas seguridades, son bazas marginales."
"Quizás no sepamos qué es lo que puede funcionar, pero sí que podemos estar seguros de lo que no funcionará."
"Pretender que el mundo de la edición posee especificidades que le separen el resto de consumos es lo que nos lleva a fabricar productos aburridos, intelectualizados y áridos que alejan a los lectores del acto de compra."
"El editor ya no debe dedicarse a formar ni a descubrir nuevos caminos: su función es sólo dar al público lo que quiere. Y el lector mayoritario, afirman, busca exclusivamente aquello que le hace pasar un buen rato o que le resulta útil."
"...gana quien da a la gente lo que demanda justo en el momento que lo pide."
"...en lugar de intentar que todo responda fielmente a lo escrito en el guión, hemos de ser lo suficiente ágiles e intuitivos para aprovechar los cambios que el azar nos exponga."

3 comentaris:

Helènic Glauc ha dit...

Bàsicament estic d'acord amb tu.
De tota manera, cada vegada més m'adono que la grandesa de la literatura és l'obra acabada, independentment que sigui publicada o no, independentment que sigui mostrada o no. L'obra escrita tal com l'escriptor la somnia té una dignitat i proporciona una satisfacció que no tenen res a veure amb els diners, els contractes i els elogis.

enric faura ha dit...

Gran debat. L'editor ha d'editar el que demana la societat o el que ell vol? Com se sap que demana la societat? Per què,hi ha només un tipus de societat o més aviat una diversitat d'interesos i gustos a la societat? Al final el que acostuma a perdurar són els catàlegs d'aquells editors i col.leccions que mantenen una coherència, hi posen passió i treballen amb rigor.

jaume ll ha dit...

Si l'èxit d'un llibre és tan imprevisible i depèn tant de l'atzar, aleshores no veig clar que la proposta d'aquest senyor sigui l'única viable en el món editorial. Si s'eviten sempre i per sistema els productes aborrits, àrids, intel·lectualitzats, hi ha el perill de perdre's algun èxit d'aquells que no havien pogut ser anticipats (Nietzsche només va publicar en vida unes poques desenens del seus llibres avui mundialment coneguts, i, per contra, algun dels supervendes actuals de ben segur que no s'editaran mai més en el futur de la humanitat). A més, crec que si una editorial no descuida la qualitat, si no s'arrisca a publicar llibres fets amb rigor, diguem-ne minoritaris, a la llarga acabarà desdibuixant-se com a marca i ja en parlarem si això no afecta la seva continuïtat.
Sigui com sigui, em tranquil·litza que com a editor, parlis en termes d'obligació moral cap a la societat i la cultura del país. Aquestes manifestacions t'honoren moltíssim i crec que si a Cossetània manteniu aquests principis, els lectors ho sabrem reconèixer i us serem fidels.