Misteri august de la nit, silenci adorant de les coses,
tu sentires el Verb de Déu baixant de les seus sobiranes
entre els focs silents dels estels i les flames cantores dels àngels.
En el si d'una pobra donzella, tresor amorós de virtuts,
es plasma un petit cos humà i ¡oh delícia! neix fet infant,
Verb de Déu que no parla, Creador que passa fretura,
Omnipotent dut en braços, Etern infant de pocs dies,
Inmens que ha volgut encabir-se en els membres menuts d'un nadó,
dintre el clos d'una innupta donzella,
confós en petitor, dins l'oblit, amb les coses obscures.
Rei de pobresa entre els pobres, Rei de feblesa entre els febles,
no ha trobat ni el bressol ni la llar que té sempre el fill de captaire.
Son abric contra l'aire de neu és l'alè del bou i de l'ase,
a més del pit amorós de la Dona més verge i més mare.
La terra, el mar, el sol, d'ésser grans es donen vergonya;
els forts, els poderosos, cerquen l'aixopluc dels humils:
el lleó pastura amb l'anyell, el lleopart habita amb la daina,
el serpent es fa amic del verdum, al costat del colom nia l'àguila
i es parteixen els grans de becada.
Fragment del "Salm de les coses petites", escrit per Carles Cardó a Torí el febrer del 1938 i publicat al llibre El càntic nou (Ariel, 1951).
L'any 2008 que ara acaba hem commemorat el cinquantè aniversari de la mort de Carles Cardó i Sanjoan
BON NADAL A TOTS!!!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada