L'Associació d'Editors en Llengua Catalana vam celebrar el dimarts dia 12 de maig al Museu d'Història de Catalunya un acte per commemorar els trenta anys d'aquesta entitat que agrupa els editors que editem en català. En un acte senzill però adequat es va recordar la història de l'Associació i es va parlar també del present i del futur del món de l'edició en català.
Va ser molt interessant, especialment per als editors més joves, la glossa històrica que va fer l'expresident de l'Associació Carles Jordi Guardiola sobre els primers temps de l'entitat i sobre els objectius que en aquell moment es van proposar. Amb la perspectiva del temps vam poder comprovar que algunes coses han millorat, en altres queda molta feina per fer i també en algunes altres el discurs de fa trenta anys podria repetir-se actualment.
Guardiola va indicar que l'Associació pretenia que l'edició en català "deixés de ser una eina de resistència política per esdevenir un element clau de recuperació lingüística. Per tant, l'Associació havia de ser la base per participar activament en les polítiques culturals dels país i hi havíem de ser tots, cosa aquesta darrera que amb els anys pràcticament s'ha aconseguit completament."
Va explicar que es volia la visualització plena del llibre en català i que una de les primers lluites que es va haver de guanyar va ser negociar amb el Gremi d'Arts Gràfiques "que la fotocomposició de llibres en català valgués el mateix que la de llibres en castellà, ja que tenia una tarifa superior." Una situació que també es va haver de superar va ser que "el Gremi d'Editors de Catalunya es malfiava de l'Associació. Es va haver de fer un memoràndum per establir les relacions entre ambdues entitats. No obstant, va costar molt superar certes reticències personals." Guardiola va indicar també que "van caldre tres anys de picar pedra per poder tenir visualització a la Fira de Frankfurt" i que "les relacions amb el govern de la Generalitat no han estat sempre una bassa d'oli".
Per la seva part, l'actual president de l'Associació Lluís Pagès va indicar que "hem tingut un passat brillant, un present molt sòlit i un futur ple de reptes. Actualment, el llibre en català pateix la crisi d'una manera més sensible que altres llengües, a causa que el retorn de les llibreries, en tenir els nostres llibres menys rotació, ens afecta més." Pagès va indicar que "nosaltres no hem demanat mai ajuts innecessaris. Els ajuts que rep l'edició en català tant sols representen el 3% del total de la facturació. Ara, però, en la situació actual necessitem més que mai col·laborar junts amb l'administració. Necessitem una col·laboració forta i demanem a l'administració un marc estable de col·laboració permanent."
Finalment, el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras va dir que "la nostra realitat cultural s'ha imposat moltes vegades en contra de la situació política. Les coses en trenta anys han canviat moltíssim. Ara cal fer un programa per a la nova generació d'editors en català tal com es va fer fa trenta anys. Per part de la Generalitat, hi la màxima disponibilitat i voluntat de col·laboració."
L'acte també serví per poder parlar amb la resta d'editors i per poder conversar sobre els temes que ens preocupen i intercanviar opinions de qüestions com la crisi econòmica, el nou món del llibre electrònic, etc.
Va ser molt interessant, especialment per als editors més joves, la glossa històrica que va fer l'expresident de l'Associació Carles Jordi Guardiola sobre els primers temps de l'entitat i sobre els objectius que en aquell moment es van proposar. Amb la perspectiva del temps vam poder comprovar que algunes coses han millorat, en altres queda molta feina per fer i també en algunes altres el discurs de fa trenta anys podria repetir-se actualment.
Guardiola va indicar que l'Associació pretenia que l'edició en català "deixés de ser una eina de resistència política per esdevenir un element clau de recuperació lingüística. Per tant, l'Associació havia de ser la base per participar activament en les polítiques culturals dels país i hi havíem de ser tots, cosa aquesta darrera que amb els anys pràcticament s'ha aconseguit completament."
Va explicar que es volia la visualització plena del llibre en català i que una de les primers lluites que es va haver de guanyar va ser negociar amb el Gremi d'Arts Gràfiques "que la fotocomposició de llibres en català valgués el mateix que la de llibres en castellà, ja que tenia una tarifa superior." Una situació que també es va haver de superar va ser que "el Gremi d'Editors de Catalunya es malfiava de l'Associació. Es va haver de fer un memoràndum per establir les relacions entre ambdues entitats. No obstant, va costar molt superar certes reticències personals." Guardiola va indicar també que "van caldre tres anys de picar pedra per poder tenir visualització a la Fira de Frankfurt" i que "les relacions amb el govern de la Generalitat no han estat sempre una bassa d'oli".
Per la seva part, l'actual president de l'Associació Lluís Pagès va indicar que "hem tingut un passat brillant, un present molt sòlit i un futur ple de reptes. Actualment, el llibre en català pateix la crisi d'una manera més sensible que altres llengües, a causa que el retorn de les llibreries, en tenir els nostres llibres menys rotació, ens afecta més." Pagès va indicar que "nosaltres no hem demanat mai ajuts innecessaris. Els ajuts que rep l'edició en català tant sols representen el 3% del total de la facturació. Ara, però, en la situació actual necessitem més que mai col·laborar junts amb l'administració. Necessitem una col·laboració forta i demanem a l'administració un marc estable de col·laboració permanent."
Finalment, el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras va dir que "la nostra realitat cultural s'ha imposat moltes vegades en contra de la situació política. Les coses en trenta anys han canviat moltíssim. Ara cal fer un programa per a la nova generació d'editors en català tal com es va fer fa trenta anys. Per part de la Generalitat, hi la màxima disponibilitat i voluntat de col·laboració."
L'acte també serví per poder parlar amb la resta d'editors i per poder conversar sobre els temes que ens preocupen i intercanviar opinions de qüestions com la crisi econòmica, el nou món del llibre electrònic, etc.
1 comentari:
You'll need to find that balance of what to ask for on the first date” instead of later on in the nurturing process.
Country Email List
C Level Executive List
State Mailing Lists
Industry List
Job Function Email Database
Real Estate Email Database
Publica un comentari a l'entrada