Després de la publicació d'aquest post, on anunciava que la comarca d'on soc i on visc l'Alt Camp era la que menys llegia de tot Catalunya, la dada ha tingut alguna repercussió i fins i tot va arribar al ple de l'Ajuntament de Valls per mitjà d'una pregunta del regidor Jordi de Bofarull. També va ser comentada al programa La Tertúlia de Ràdio Valls. En qualsevol cas és una dada que a una part de la població, especialment la lectora, l'ha preocupat i a l'altra, la no lectora, li ha resultat indiferent.
Precisament, aquesta setmana m'arribaven els resultats del Barómetro de Hábitos de Lectura y Compra de Libros que cada any realitza la Federación de Gremios de Editores de Espanya i que ens mostra un percentatge similar al que dona el baròmetre català pel que fa a l'índex de lectura de Catalunya. Mentre el Baròmetre ens donava un 58% de lectors l'estudi realitzat per la FGEE ens dóna un percentatge d'un 55%. Caldria analitzar aquí què és el que qualifica cada estudi com a lector. En tot cas, estem a l'espera de l'estudi que es fa el Barómetro sobre Catalunya per poder analitzar l'evolució dels lectors en català i castellà al nostre país, que és una dada que cada any comento en aquest blog.
He volgut no obstant reproduir el gràfic on ens mostra el percentatge de lectors de l'Estat espanyol per comunitats autònomes perquè el poguem comparar amb la dada de l'Alt Camp i perquè poguem adonar-nos de la seva gravetat. Recordem que segons el Baròmetre, l'Alt Camp només té un 35% de la seva població que es considera lectora, una xifra que està gairebé 15 punts per sota de l'índex de lectura de la comunitat autònoma de l'Estat espanyol que menys llegeix, Extremadura, que té un 49,4% de lectors. O sigui que tenint en compte que l'Estat espanyol juntament amb Portugal, Grècia i Bèlgica són els països menys lectors de la Unió Europea, estem a la cua de la cua.
Ara el que cal és esperar que les institucions dels municipis de la comarca actuïn en aquest sentit. Cal fer present el llibre i la lectura sempre que sigui possible. És una feina lenta que necessita molta constància i que no té resultats immediats però que pot donar fruits si es realitza de forma metòdica. Els gestors comarcals de l'Alt Camp haurien d'estar preocupats per aquesta dada, així com ho estarien si encapçaléssim el rànquing de comarques amb més autor, o si fóssim la comarca que menys utilitza les noves tecnologies, o la que té menys practicants de música. Si com diu la campanya de la Generalitat, "llegir ens fa més lliures", no llegir ens en fa menys.
4 comentaris:
M'apunto a qualsevol iniciativa que pugui proposar-se davant d'aquest desastre. El bressol de Narcís Oller no es mereix tanta incultura ni tanta desídia. Compteu amb mi si es volen fer activitats d'animació lectora. Un escriptor no és una "m" si al seu poble no llegeix ningú...
Potser tens raó en la teva apreciació, Jordi, no diré que no, i en podem parlar, però deixa'm ser fantasiós i pensar per un moment que potser sou la comarca amb més literatura oral, és a dir, amb més converses al cafè, amb més històries explicades i escoltades que no necessiten paper. Quin goig que fos així! Existeix encara això, és possible?
Bé, torno a la realitat, però... trobo a faltar aquesta literatura oral que després alguns escriuen.
(Excel·lent consideració de S. A. sobre Cossetània i l'obra de Bladé -crador d'històries de la terra, també- a l'"Avui" d'avui. Endavant! Felicitats!)
Evidentment Margarida, jo també estic disposat a col·laborar amb el que sigui. El que no tinc clar és que les institucions de la comarca siguin molts conscients del problema.
Pel que comentes Pere, Valls és més urbà que rural i les converses de cafè a les que et refereixes ja no existeixen. Una altra cosa són els pobles de la comarca. Si t'agrada aquest tipus de literatura aquesta setmana acabem de començar a distribuïr "El Falsari" de Toni Orensanz, obra en la qual l'autor construeix narracions a partir de la literatura oral de Falset i el Priorat.
He llegit sobre El Falsari. Em sembla que li faré un cop d'ull.
Publica un comentari a l'entrada