El futur de l'edició en català, a debat

L'editorial El Cep i la Nansa de Vilanova i la Geltrú va organitzar el dissabte dia 16 i el diumenge dia 17 de juny les "Jornades Argumenta. Debats i propostes culturals" que estaven dedicades als primers números de la col·lecció d'assaig Argumenta. El programa d'actes era divers, complet i molt interessant. Una de les taules rodones que es va portar a terme, tractà sobre el món de l'edició i portava per títol Quin és, avui, el nord de l'edició?. Hi vam participar Ernest Folch (Ara Llibres), Oriol Izquierdo (director de la Institució de les Lletres Catalanes) i un servidor, Jordi Ferré (Cossetània Edicions). La taula rodona va ser moderada per Josep Lluch (cap de redacció del Grup 62).

Durant l'hora i escaig que durà la taula rodona es va debatre sobre la situació actual de l'edició en català i sobre què passarà en el futur. Destaquem a continuació algunes de les afirmacions que van realitzar els participants en la taula rodona:

Ernest Folch va dir que estem en un moment crucial per l'edició en català a causa que s'ha produït un gran concentració editorial en un sol grup i que ara, a diferència dels anys setanta o vuitanta, ja no es compren llibres en català per una qüestió de resistència o de militància. Referent a la concentració editorial comentà que les editorials petites tindran ara noves oportunitats i que també en el futur "veurem més segells editorials fent coses més especialitzades."

Per la seva part Oriol Izquierdo coincidí en què estem en un moment de transformació editorial. Digué també que els mitjans de comunicació en general no veuen la realitat editorial com si fos pròpia i també que el sistema educatiu no genera lectors. Es queixà, referent als editors, que "sembla que les deu primeres prioritats dels editors són millorar el compte d'explotació" i que els editors tenen massa pressa per editar llibres.

Per la seva part, Jordi Ferré comentà que ens falten més lectors en català, ja que la situació actual, en què només un 20% dels lectors de llibres a Catalunya llegeix habitualment en català, fa difícilment rendibles algunes línies editorials. Tot i així, digué que hi ha possibilitats per poder actuar per millorar la presència del llibre en català en el punt de venda i també per incidir en la seva promoció. Afirmà, també, que la situació del llibre en català està a Catalunya en inferioritat de condicions i que per tant cal pensar en polítiques de discriminació positiva.