5/6/07

La mort de Josep Vila

Aquest vespre, el darrer cop que he obert el correu electrònic a Cossetània, he rebut un e-mail que tan de bo mai hagués hagut de llegir; des del nostre distribuïdor L'Arc de Berà, ens comunicaven la mort de Josep Vila, qui dirigia comercialment junt amb Xavier Alonso, aquesta distribuïdora. Els onze anys d'història de Cossetània han estat lligats estretament amb L'Arc de Berà. El distribuïdor és una part importantíssima de la cadena comercial i logística. És l'enllaç entre els editors i els llibreters. Quan tot just començàvem, el 1996, el Josep Vila i el Xavier Alonso van ser de les primeres persones del món del llibre amb les quals vam parlar. Junts, treballant colze amb colze, hem fet camí durant aquests onze anys. Cada setmana parlava amb el Josep Vila com a mínim un parell de cops i alguna setmana diàriament. Comentàvem com anaven els llibres, ens aconsellava i ens ajudava a prendre decisions de tirades, de reedicions, etc. Hi havia, evidentment, una relació comercial d'editor-distribuidor, però més enllà d'aquest tracte professional hem teixit durant aquest temps una conversa sincera d'amics. La seva mort ens ha colpit. El món del llibre ha perdut amb la mort del Josep Vila un excel·lent professional i a Cossetània hem perdut un bon amic.

2 comentaris:

Rafael Vallbona ha dit...

En Pep Vila no sols era un excel·lent professional, sinó una gran persona i un bon amic i veí (vivia a Premià de Mar). Des dels meus primers llibres sempre va estar al meu costat quan el vaig necessitar, però també vam fer algunes cerveses junts on els llibres eren allò que han de ser, el complement de la vida.
A casa, la tristesa per la seva mort no només és meva, la meva filla Teresa va viure un any amb la seva, l'Alba, a Tolsoa de Llenguadoc. L'amistat que ha quedat enre les dues es reflecteix en una farse que em va dir quan em va comunicar la mort del pare Pep: "l'Alba és igual que el seu pare".
No oblidem mai que, per damunt de tot, el món editorial està format per persones.

enric faura ha dit...

Vaig conèixer el Josep Vila arrel d'un contacte amb l'Arc de Berà per distribuir una petita revista especialitzada. Malgrat que no presentava cap negoci per a ells, ho va acceptar perquè estava en català i creia que s'havia de recolzar tot el que es fa en català.
Sovint actituts com aquestes fan més per la cultura i el país que moltes proclames i polítiques.
Descansi en pau!

Ànims amb el bloc. Té molt bona pinta.