La transició va cometre l'error de fer un punt i a part molt gran, massa gran, i de deixar en l'oblit les barbaritats dels 40 anys de règim feixista. Al cap d'uns anys i quan hem vist com els hereus del franquisme, des de posicions de poder, minimitzen el que va ser el règim i, fins i tot, es neguen a condemnar-lo, ens hem adonat que el llarg silenci que es va imposar en la transició fou un error i hem hagut d'inventar-nos això de la "recuperació de la memòria històrica". Ara hem de recuperar una memòria d'uns fets que mai havíem d'haver oblidat i molt menys esborrat, voluntàriament, de la memòria col·lectiva.
Dels treballs que es publiquen per "recuperar la memòria històrica", molts tracten l'època de la guerra, de la República o de la cruel repressió dels primers anys del franquisme i potser, del temps que es publica menys, és del tardofranquisme. En el llibre La masmorra. De la plaça del Sol a la via Laietana: viatge a les tenebres del franquisme, Joan Ventura ens recorda com es vulneraven els drets fonamentals a la "famosa" comissaria de Vila Laietana. Ventura, com molts altres catalans, va viure-ho de primera mà, ho sofrí en la seva pròpia pell i, ara, ha volgut recordar-ho en aquest llibre. L'autor de La Masmorra ens narra com el 20 d'agost del 1975, mesos abans que Franco morís, Raimon va actuar a la plaça del Sol. Després que el cantautor de Xàtiva hagués interpretat quatre o cinc cançons, el concert va acabar de mala manera a causa de la intervenció dels "grisos". El resultat final van ser vint-i-set persones detingudes que van fer cap a la comissaria de Via Laietana. Ventura ens detalla les vexacions, els insults, els cops i les tortures que els policies van practicar amb total immunitat. Ha volgut, encertadament, a més de narrar el que va viure i veure personalment, contactar ara, al cap dels anys, amb els altres detinguts, alguns dels quals de Via Laietana van fer cap a la Model.
Joan Vilaprinyó que va haver de passar tres mesos a la Model ens narra en el llibre les tortures sofertes a Via Laietana:
"...ens els interrogatoris em van sotmetre a tota mena de turments: em van cremar la pell amb la brasa de cigarretes enceses, que m'apuntaven pels braços; em van pegar amb una tovallola enrotllada i molla, perquè deien que així no deixava marques; em van tenir una bona estona penjant dels tubs de la calefacció emmanillat, fins que vaig perdre la sensibilitat de les mans i em van quedar totalment blanques i arrugades per manca de reg sanguini. També em pegaven al cap amb un volum de la guia telefònica..."
Dels treballs que es publiquen per "recuperar la memòria històrica", molts tracten l'època de la guerra, de la República o de la cruel repressió dels primers anys del franquisme i potser, del temps que es publica menys, és del tardofranquisme. En el llibre La masmorra. De la plaça del Sol a la via Laietana: viatge a les tenebres del franquisme, Joan Ventura ens recorda com es vulneraven els drets fonamentals a la "famosa" comissaria de Vila Laietana. Ventura, com molts altres catalans, va viure-ho de primera mà, ho sofrí en la seva pròpia pell i, ara, ha volgut recordar-ho en aquest llibre. L'autor de La Masmorra ens narra com el 20 d'agost del 1975, mesos abans que Franco morís, Raimon va actuar a la plaça del Sol. Després que el cantautor de Xàtiva hagués interpretat quatre o cinc cançons, el concert va acabar de mala manera a causa de la intervenció dels "grisos". El resultat final van ser vint-i-set persones detingudes que van fer cap a la comissaria de Via Laietana. Ventura ens detalla les vexacions, els insults, els cops i les tortures que els policies van practicar amb total immunitat. Ha volgut, encertadament, a més de narrar el que va viure i veure personalment, contactar ara, al cap dels anys, amb els altres detinguts, alguns dels quals de Via Laietana van fer cap a la Model.
Joan Vilaprinyó que va haver de passar tres mesos a la Model ens narra en el llibre les tortures sofertes a Via Laietana:
"...ens els interrogatoris em van sotmetre a tota mena de turments: em van cremar la pell amb la brasa de cigarretes enceses, que m'apuntaven pels braços; em van pegar amb una tovallola enrotllada i molla, perquè deien que així no deixava marques; em van tenir una bona estona penjant dels tubs de la calefacció emmanillat, fins que vaig perdre la sensibilitat de les mans i em van quedar totalment blanques i arrugades per manca de reg sanguini. També em pegaven al cap amb un volum de la guia telefònica..."
1 comentari:
He llegit el llibre i trobo que és molt amè. És una narració directa, de lectura fàcil. A banda de la vivència pròpia, l'autor hi aporta documentació molt interessant. Jo també hi vaig passar una estona. Per això, crec que és un document excepcional, ja que és una crónica en directe sobre les lúgubres cel•les del soterrània de la no menys tenebrosa Prefectura de Policia de la via Laietana de Barcelona.
Publica un comentari a l'entrada