Les vendes d'e-books

Fa uns dies llegeixo a La Vanguardia.com un article signat per Josep Massot en el qual transcriu una conversa entre Lluís Morral, de Laie, i Marc Majó, de Libranda. Majó dóna xifres de la facturació d'e-books a l'Estat espanyol:

La cuota de mercado en el 2010 fue del 0,2 %. En EE.UU. fue del 8,3 %. En España hay 130.000 e-reader (de los que se vendieron en Navidad 80.000) y 120.000 tablets (70.000 vendidos en Navidad.

El percentatge de facturació és encara molt petit. Ha de créixer molt perquè el llibre digital pugui ser realment un negoci a casa nostra. De moment, és encara una inversió de futur amb moltes incògnites per a desvetllar, una de les qual s'anuncia en les dades que ofereix Majó: a hores d'ara hi ha practicament el mateix nombre d'e-readers que de tablets. Seràn els tablets i no els e-readers els gatgets que s'utilitzaran realment per a la lectura de llibres? Jo cada vegada més penso que sí. L'e-reader té molt poques funcionalitats i no és gens atractiu per a les noves generacions, per contra el tablet ofereix moltíssimes possibilitats i a més la seva connectivat hi permet desenvolupar llibres digitals pensats per l'entorn digital. El temps dirà.

Mirant el cel

Després de molts dies atrafagats i d'anar amunt i avall i de no tenir temps ni de pensar en el blog, avui arriba una jornada de descans que ens el passarem com el pagesos fan tot l'any, mirant el cel, tot intentant endevinar si demà plourà o no. Com diu la dita "no plou mai a gust de tothom", ja que aquesta pluja que ens fa anar de corcoll és molt beneficiosa pels qui viuen de la terra. L'aigua a l'abril és un regal per als pagesos per allò de "abril mullat, de pa en ve carregat", mentre que pels editors i llibreters ens fa més por allò de "carrers mullats, calaixos eixuts".

De totes les entrevistes que m'han fet aquests dies els mitjans de comunicació, la climatologia ha estat la temàtica que ha sortit sempre. Hem estat pendents del Meteocat i de les previsions que dia a dia actualitzava respecte la diada de Sant Jordi, com si el fet d'estar-hi a sobre i d'estar pendent de les notícies meteorològiques de la ràdio i la televisió servís per alguna cosa.

En tot cas, el que havíem de fer ja s'ha fet. Hem editat els llibres, els hem distribuït, hem fet les presentacions, s'han promocionat, hem editat un catàleg amb les novetats, l'hem enviat i ara la única cosa que podem fer es esperar amb il·lusió la diada de Sant Jordi.

El dia del llibre i tot el que hi ha al seu voltant és esgotador, però és un invent extraordinari que si no existís l'hauríem de crear. Ara toca gaudir-lo.

Que demà tingueu tots una bona diada de Sant Jordi! Faci el temps que faci.

Les postres de l'Àvia Remei

L'autora de Cossetània que més llibres ha venut és sens dubte l'Àvia Remei. Del primer llibre, La cuina de l'Àvia Remei se n'han venut gairebé 50.000 exemplars, que és una barbaritat en el món del llibre en català. Aquest volum i Plats i secrets de l'Àvia Remei formen part de la primera etapa dels llibres que vam publicar de Remei Ribas. Posteriorment a aquests, l'Àvia Remei conjuntament amb la seva filla Cristina Martí va escriure Àvia Remei, vull cuinar! i posteriorment un llibre dedicat únicament al bacallà, L'Àvia Remei talla el bacallà. A excepció del llibre per la mainada, que portava il·lustracions de Cristina Martí, la resta eren llibres sense fotografies, cosa que hem variat en els dos darrers títols de Remei Ribas. En Els millors plats de l'Àvia Remei vam evolucionar cap a un nou disseny. El llibre és de format més gran i disposa en cada doble pàgina d'una espectacular fotografia a tot color, realitzada per Josep Borrell. El resultat és excel·lent. Seguint aquest mateix model ara publiquem Les millors postres de l'Àvia Remei, on la popular cuinera ens acosta a les seves millors receptes per acabar un àpat, amb sabors de tota la vida i amb gustos que ens són familiars. En la presentació, Remei Ribas va estar acompanyada per cares conegudes de la televisió que comparteixen plató en el programa Divendres de TV3. Xavier Coral va ser el presentador, però l'actor Pep Anton Muñoz i el periodista Pere Mas van acompanyar a l'Àvia Remei en la presentació que es va portar a terme el dia 29 de març a la llibreria Bertrand de Barcelona.

El diccionari del Barça triomfant

En els primers 27 anys de la meva vida vaig veure guanyar només una lliga pel Barça, la del 1973-75, la de Joahan Cruyff, i la del 1984-85, la del Terry Venables. Ens els 20 anys següents n'he vist guanyar deu, a més de tres copes d'Europa, copes del Rei, etc. Hi ha tota una generació que només coneix el Barça guanyant-ho tot, una generació que té una confiança absoluta en la victòria i a la que no li venen els dubtes dels que ens costava anys i panys veure guanyar grans títols. Aquests culés acostumats a la victòria tenen el seu propi diccionari del Barça, han fet seus tot una sèrie d'expressions i paraules que van lligades a aquests anys gloriosos de la història blaugrana. Són mots i expressions i nom propis diferents als "aquest any si", Guruceta, Goicoechea (aquell defensa del Bilbao que va lesionar Maradona i Shuster), segrest (el de Quini), etc. que formen part del diccionari del Barça de la major part de la meva vida, la de quan el Barça no tenia encara cap copa d'Europa. Darío Porras en l'Abarçadari ens detalla les frases, els noms propis, les expressions, les exclamacions, els crits de victòria, etc. que configuren el vocabulari de la generació del Barça triomfant. En aquest vídeo podem veure un resum de la presentació que es va portar a terme divendres dia 25 de març a la Casa del Llibre.

Els llacs més emblemàtics del Pirineu

Després de l'èxit de Catalunya. 50 excursions inoblidables del què aquest hivern n'hem editat la tercera edició, Jordi Longàs ens proposa per aquest Sant Jordi el llibre Pirineu. 50 excursions als llacs més emblemàtics. És un llibre de l'estil de l'anterior, en el qual l'autor ens proposa 50 llacs del Pirineu, ens ofereix en una dobla pàgina una espectacular fotografia del llac i ens descriu l'itinerari per arribar-hi. És un llibre a tot color, amb tapa dura, de gran utilitat i vistositat. Un excel·lent regal per aquest Sant Jordi. En aquest vídeo, l'autor ens presenta l'obra.

D'intensa activitat promocional

S'acosta Sant Jordi i l'activitat promocional a Cossetània està en el seu punt més àlgid. Des de dilluns s'ensobren i es porten a Correus els catàlegs de Cossetània i Lectio amb les novetats per aquest Sant Jordi. Les més de 6.000 persones que tenim en el mailing de l'editorial rebran d'aquí uns dies aquesta publicació perquè puguin veure les nostres propostes per al proper Dia del Llibre.

A inicis de setmana enviem per e-mail a totes les adreces que tenim al nostre mailing electrònic un missatge amb totes les presentacions de la setmana. Impressiona: onze presentacions. Me'n toquen tres en una setmana en què entre presentacions i compromisos de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana he hagut d'anar quatre dies a Barcelona. De les presentacions hem queda la il·lusió d'un autor, Andreu Gabriel, en veure com la seva primera obra El poble dels homes tristos és editada; l'encertada definició que el poeta Joan Guasch en va fer de Celdoni Fonoll, "poesicultor", i l'entusiasme de Darío Porras en la presentació de l'Abarçadari, qui va dir literalment que ell havia nascut "gràcies al Barça". El perquè, al pròleg del llibre ho explica.
Miro l'agenda de la setmana vinent i veig que està atapeïda com la que finalitzem. En tinc assignades quatre, entre elles la presentació a la llibreria Bertrand de Les millors postres de l'Àvia Remei, la darrera publicació de Remei Ribas que en un llibre vistós i il·lustrat ens ofereix les seves millors propostes per acabar els àpats. I com a presentació original la que Jesús Maria Tibau ha preparat per al seu nou llibre I un cop de vent els despentina. Dilluns dia 28, a les 20 h. realitzarà una presentació virtual al seu blog.
I mentre, hem acabat de resoldre aquesta setmana el sistema de distribució dels nostres llibres per a l'Estat espanyol que després del tancament d'Arc de Berà no havia quedat acabat de definir. En parlaré més detalladament en un proper post. En tot cas, el que estava clar és que la forma de treballar que hem fet fins ara amb la distribució de Lectio, que era la que ens va oferir Arc de Berà, amb una xarxa de subdistibuïdors per a les difrents zones de l'Estat espanyol ha resultat del tot ineficient. Esperem que en l'opció escollida que hem de posar a la pràctica abans de l'estiu, els llibres de Lectio, la majoria dels quals tenim editats també en català i que tenen una bona sortida pel mercat de Catalunya, siguin distribuïts de forma adequada per les llibreries de l'Estat espanyol.

Després de vuit mesos

La setmana passada, després de vuit mesos sense poder comptar cada mes amb els ingressos per la venda de llibres a les llibreries, hem tornar a fer la roda i hem cobrat el primer pagament que ens corresponia per la venda dels llibres a les llibreries després de la nova situació creada per la crisi d'Arc de Berà. El juliol de 2010 vam cobrar d'ArcLogi, empresa del grup Arc de Berà, que realitzava en aquell moment per a Xarxa de Llibres la logística editorial (tramesa de llibres als punts de venda i cobrament), el pagament que vencia. Els pagaments del mes d'agost, que precisament corresponen en bona part a les vendes de Sant Jordi, s'ajornaven sempre per contracte a mitjans de setembre. A inicis de setembre se'ns anuncia que Arc de Berà no podia fer front als seus pagaments i tampoc ArcLogi i el seu cobrament va quedar en suspens, cosa que ens ha creat a les editorials afectades un gran problema.
A l'octubre vam començar amb el nou logista Àgora, que paga deu dies després de 120 dies de la data de la factura, cosa força habitual en el sector. Per tant, vam facturar per primera vegada a Àgora el 30 d'octubre i a mitjans de març hem vist ingressats els diners per la venda dels nostres llibres a les llibreries del mes d'octubre. Han estat vuit mesos per tornar a fer la roda en què les editorials afectades pel tancament de l'Arc de Berà hem hagut de buscar solucions financeres per poder arribar a aquest termini, solucions financeres que s'han hagut de negociar en un context en què les entitats bancàries no hi posen facilitats.
Pel que fa a Cossetània, el primer que vam fer el mes de setembre i octubre va ser elaborar un pla de tresoreria que ens permetés arribar als nous cobraments i on hem utilitzat des de l'ajornament de pagaments pactats amb els proveïdors, a pòlisses de crèdit o a productes financers com el facturing, entre d'altres solucions. El pla elaborat s'ha portat a terme com estava previst. Ara saber que cada mes tornem a ingressar per la venda a les llibreries ens retorna a una situació més normal, tot i que encara no està resolt el deute d'ArcLogi, cosa que la nostra tresoreria segueix en trobar en falta. Des del setembre no hem parat de fer mil i una gestions, contactes i negociacions per resoldre el conflicte i encara ho estem fent. Tot plegat és un malson al que ens hem acostumat a conviure-hi però que no ens ha impedit seguir endavant i del què hem après moltes coses, que ens serviran pel futur de l'editorial.