2a Trobada d'Escriptors de les Terres de l'Ebre

Assisteixo el dissabte dia 27 d'octubre a la 2a Trobada d'Escriptors de les Terres de l'Ebre que es va celebrar a la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó d'Amposta. A la taula hi som convidats una desena d'escriptors i tres editors. La taula rodona és moderada per incansable Albert Pujol (llibresebrencs.org), sempre disposat a participar en activitats que promoguin la literatura ebrenca. A la trobada se'ns dona una motiu a partir del qual poder realitzar la nostra intervenció: "De l'esborrany a l'impremta".
En general els escriptors expressen les dificultats que han tingut per poder veure, en la majoria dels casos, el seus llibres editats, i expliquen, molts d'ells, que van haver de començar autoeditant-se les primeres obres. També comenten que les noves tecnologies (Internet i els blocs) fan que les creacions dels autors puguen tenir també noves sortides i assenyalen també que tenir editorials del territori com Onada Edicions o Aeditors o pròximes com Cossetània els ha facilitat poder editar les seves obres.

Francesca Aliern, autora de la trilogia El pont de la solitud, Sabor moll i Camins, llibres que han tingut una molt bona acollida al mercat, especialment a les Terres de l'Ebre però que per la seva qualitat és desitjable que siguin més llegits a la resta de comarques de parla catalana, comentà que "gaudeix molt escrivint. Quan escric el temps em corre sense adornar-me'n i hi ha moments que en funció del què estic escrivint ploro o acabo rient."

Àlex Ferrer, d'Aeditors, explicà que se sent molt incòmode quan ha d'escollir originals i que "el problema no és arribar a l'impremta sinó arribar als lectors". Per aquest motiu assegurà que "als lectors si pot arribar per diversos canals; no tot s'acaba en el món editorial". Ferrer va insistir que "és necessari que augmenti el nombre de lectors en català".

Josep Igual digué que els escriptors ebrencs han d'associar-se. Albert Guiu, per la seva part assegurà que "escrivim perquè som éssers humans que pensem" i digué que "és molt important educar a la mainada perquè escriguin." Emigdi Subirats assegurà que escriu per "engrandir-se culturalment". Per la seva part, Jesús Maria Tibau animà els escriptors a tenir molta constància i a "no renunciar mai a voler ser editats. Tenim editorials properes i així ens és més fàcil. El plaer de veure un llibre teu editat té molt de valor."

En la meva intervenció vaig assenyalar les dificultats que es trobaran cada cop més els autors i els editors i que ja patim actualment, en un mercat en què les llibreries tradicionals perden pes en favor de les cadenes de llibreries i de les grans superfícies comercials i vaig animar els escriptors, precisament per lluitar contra aquestes dificultats, a usar les eines web 2.0 per donar a conèixer les obres que fan i que publiquen.

Miquel Àngel Pradilla, d'Onada Edicions, indicà que "editar és una activitat molt complexe on hi intervenen molt processos com corregir, compaginar, imprimir, distribuir, comercialitzar, promocionar... i només que en falli un, el llibre no funciona". Digué que el nínxol en el què es mou Onada Edicions és "l'edició de proximitat molt vinculada al patrimoni, en el sentit ampli de la paraula, de les comarques ebrenques."

La trobada es va cloure amb l'actuació del cantautor Jesús Fusté (imatge que acompanya el post) que presentà el seu espectacle "Lletres d'aigua" basat en lletres d'autors ebrencs.

Tardor Literària a Tarragona

Rebo el programa d'actes de la Tardor Literària de Tarragona (aquí el podeu trobar) que va començar el dia 25 d'octubre amb una actuació d'Enric Casasses+Don Simon i Telefunken. El programa és extens i amb activitats molt diverses i interessants. Enguany en motiu del Cententari d'Artur Bladé i Desumvila, molt vinculat a la ciutat de Tarragona ja que hi va viure diversos anys de la seva vida, s'han programat diverses activitats per recordar aquest autor entre les que destaca el Seminari Artur Bladé i Desumvila. En el programa també s'hi ha inclòs la presentació a Tarragona dels dos primers volums de l'Obra Completa d'Artur Bladé.

Dins les activitats també destaca l'entrega dels Premis Literaris Ciutats de Tarragona, el dissabte dia 17 de novembre. En el bloc 5 sentits, coordinat per Jaume Llambrich, es pot trobar informació actualitzada de les activitats de la Tardor Literària.

El consum cultural de productes en català entre els joves

La setmana passada llegia la notícia que feia referència a l'estudi sobre La dieta mediàtica cultural dels joves realitzat pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura i en la qual s'indicava que en general el consum cultural en català entre els joves de 14 i 25 anys dels Països Catalans és baixíssim. Hi ha dades de sectors com el del cinema (només un 1,5% dels joves han vist la darrera pel·lícula en català per un 53,1% que ho han fet en castellà) que es produeixen principalment per la manca d'oferta en la nostra llengua. De totes maneres, en el món del llibre en què l'oferta és major, les dades no són gaire esperançadores: un 14,5% dels joves de Catalunya han declarat que han llegit el darrer llibre en català per un 41,5% que ho han fet en castellà. El percentatge de lectors en català al País Valencià és escandalós, molt a prop del zero; tan sols declaren haver llegit el darrer llibre en català un 2,3% dels joves del PV per un 44,9% en castellà i a les Illes els que han llegit el darrer llibre en català són un 9,4% per un 47,3% en castellà. I encara una altra dada, entre els 11 milions de potencials lectors del PPCC, siguin joves o no, n'hi ha cinc que no llegeixen mai cap llibre.

Aquesta nova enquesta confirma anteriors estudis com l'enquesta d'Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Catalunya de l'any 2006, que vam comentar en aquest post i reafirma que calen dos tipus de polítiques: una genèrica per augmentar el nombre de lectors de llibres i una altra específica per incrementar el nombre de lectors de llibres en català arreu dels PPCC. Ens confirma, una vegada més, que la lectura en català està en inferioritat de condicions als seus territoris i que només fent polítiques de discriminació positiva cap a la nostra llengua ens en sortirem i, això, ho hem de fer sense complexos i diguin al que diguin perquè fem el que fem diran, i mira que s'ha de tenir barra llegida l'enquesta perquè encara algú amb molta mala fe pugui dir que el castellà està discriminat a Catalunya. Clar que els que diuen això el que realment volen és que el percentatge de lectors de llibres en català s'apropi al zero, cosa que ja succeïx al País Valencià.

L'anècdota

El darrer dia de la Fira de Frankfurt en el shuttle que ens portava de l'hotel Ibis a la Fira, una dona d'una trentena d'anys, que va resultar ser una agent literària hongaresa afincada a París, ens preguntà quina era la llengua en què estàvem parlant. Quan li vam dir que era el català va mostrar un rostre d'alegria i sorpresa com aquell qui acaba de trobar un objecte inhòspit. Li vam dir que la nostra comunitat de parlants era similar a la seva, a l'hongaresos (ells són aproximadament 10 milions d'habitants), i encara va mostrar més cara de sorpresa quan li vam dir que en català s'editaven llibres i que nosaltres a Cossetània n'editàvem cada any una vuitantena.

Reflexió: això de ser una nació sense estat ens obliga sempre a donar moltes explicacions. Si fóssim independents a l'agent literària hongaresa ni li hagués sorprès que la nostra comunitat tingués un nombre de parlants important, i no s'hagués estranyat que es publiqués en català; ho trobaria del tot normal. I tot això, l'any que la cultura catalana ha estat la convidada a la Fira de Frankfurt. Ens cal i ens caldrà encara molt d'esforç per donar a conèixer al món que la nostra cultura, la nostra llengua, la nostra literatura i també el nostre país existeix.

Una notícia interessant

El bloc beat.cat llegeixo una interessant notícia extreta de The Guardian Unlimited en la que explica que, segons una enquesta realitzada als professionals que van assistir a la Fira de Frankfurt, un 25% dels enquestats pensen que en 50 anys les llibreries deixaran d'existir. Hi ha també un 10% dels enquestats que pensen que els llibres electrònics desbancaran el paper. Les noves tecnologies provoquen i provocaran canvis ens els hàbits de consum del productes culturals. Els professionals d'aquests sectors n'haurem d'estar a l'aguait i haurem de tenir clar que el que venem són continguts i que el format amb què els vendrem en el futur pot ser variant.

Els castells i Narcís Oller

Diada castellera per excel·lència aquest diumenge dia 21 d'octubre a Valls. La jornada de Santa Úrsula és la culminació de la temporada castellera i les dues colles vallenques, la Vella i la Joves, intenten portar a plaça les seves millors construccions. És una diada plena d'emocions, de tensió, de cansament, de suor, de sofriment i alegria, de duresa...

Començo com cada any el dia amb un esmorzar de forquilla i ganivet que des de fa força anys endrapem un grup d'amics, amb camises de les dues colles. L'esmorzar és distens i permet fer broma entre els d'una colla i els de l'altra. És la rivalitat ben entesa. A la plaça hom desitjarà el triomf particular, però això no priva que prèviament haguem xalat junts amb un bon esmorzar.

L'actuació al final ha satisfet ambdues colles. La Joves ha aconseguit arrodonir la tripleta màgica i la Vella, colla de la qual en formo part, ha pogut assolir un castell de gamma extra. D'aquesta manera, la Colla Joves ha descarregat el 3 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre i el 5 de 8. La Colla Vella, per la nostra part, hem descarregat el 3 de 9 amb folre, al 4 de 8 amb el pilar de sis al mig, hem carregat el 4 de 9 amb folre, i hem fet llenya en l'intent de 5 de 9 amb folre. Tot amb tot, a la ronda de pilars hem aconseguit descarregar el pilar de 8 amb folre i manilles, castell de gamma extra que ha desbordat l'alegria dels components de la colla.

La Ruta Literària Narcís Oller

Per altra part, el dissabte dia 20 i dins als actes de la Fira de Santa Úrsula, vaig seguir la Ruta Literària Narcís Oller que escenificada es va portar a terme pels carrers de la ciutat. A la plaça del Carme, es llegí un fragment de la novel·la Vilaniu en el qual es descriu una actuació castellera. El text que va escriure Oller és extraordinari, possiblement el millor text literari que s'ha escrit sobre castells. En reprodueixo un fragment:

"Sota aquella piràmide de braços tibants desaparegueren els caps dels que formaven fonament. Un hom no sabia què admirar més d'aquells titans: si la força muscular de què anaven a donar prova, o bé la resistència de llurs pulmons, que durant tant de temps lluitarien amb l'asfixia. Mentrestant el segon estenia els braços, mantenint amb ells l'equilibri, com un funàmbul amb el balancí, i el tercer, al so de la gralla, que havia emprès la segona estrofa del seu cant, escalava ses espatlles pausadament. En posar-se dret dalt d'elles, sentí les urpes del segon com se li aferraven a la corba dels genolls per apuntalar-lo, i esperà, estès de braços, el quart, que ja anava enfilant-se per la seva esquena mentre la gralla tocava la tercera estrofa. Tocà després la quarta, i la cinquena, a mesura que anaven escalant i augmentat la columna el quart i l'aixecador o penúltim. Llavors era de veure com, al compàs del castell, creixien l'entusiasme i l'expectació de la multitud. El segon podia amb prou feines sortejar, amb el seu enginy de casteller, els balanceigs que l'ascensió de nous individus produïa al castell, cada cop més alt. Aquell feix de braços més forts que el ferro li sostenien les cames en la més absoluta immobilitat, però de genolls amunt, el cos li brandava de davant darrera, i sols amb la seva voluntat, més puixant encara que les seves hercúlies forces, podia dominar la tendència a aclofar-se que als genolls i a la cintura li imposava l'enormitat de pes i de balanç."

Les dues imatges que acompanyen el post corresponen a la Ruta Literària Narcís Oller i al pilar de 8 amb folre i manilles de la Colla Vella, instants després que es coronés.

La literatura catalana al Camp de Tarragona

Comentava en un post anterior que el Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem d'Oliver ha publicat en motiu de la Fira de Frankfurt un número especial de la revista Kesse en el qual es fa un anàlisi de la literatura catalana al Camp de Tarragona.

L'article de Mònica Batet "La narrativa al Camp de Tarragona o la capacitat de perdura" acaba amb un gràfic en el que s'assenyala les obres de ficció per adults amb ISBN publicades pels autors del Camp. En fa dos grups, els nascuts després del 1966, o sigui els que tenen menys de 40 anys, i els nascuts abans del 1966. En el primer grup, el dels joves, es pot veure que els que més han publicat han estat Àngel Octavi Brunet (10 obres), Rosa Pagès (3) i Mònica Batet (2). Per la seva part, les cinc persones que més han publicat en el grup dels nascuts abans del 1966 són: Margarida Aritzeta (22 obres), Olga Xirinacs (19), Xulio Ricardo Trigo (9), Jordi Tiñena (8) i Xavier Amorós (7).

Per la seva part, Adam Manyé analitza la poesia en el seu article "Bones collites de poesia al Camp de Tarragona". Destaca en el penúltim paràgraf de l'article una sèrie de poetes de diferents generacions. Diu Manyé:

"Si repasso amb versos a la mà el que s'ha publicat aquesta darrers anys i m'imposo només dir tres noms i tres generacions -i aquí em toca fer un esforç gran perquè n'hi ha molts més, hi insisteixo-, em trobo un grup de llibres publicats pels diguem-ne veterans: Gabriel Guasch, Olga Xirinacs i Magí Sunyer, que són de primer ordre. En un altre relleix, també n'han publicat Marcel Pey, Lluís Figuerola i Xavier Amorós Corbella. Després em permeto una petita frontissa (Xavier Farré i Adam Manyé) cap al darrer prestatge, que ocupen poetes més joves o d'obra breu que pel poc que han posat en circulació i pel que tenen a casa segur que n'haurem de parlar en el futur: Rosa Comes, Lurdes Malgrat i Rubèn Fortuny."

Finalment, en l'article de Jaume Llambrich, "L'edició en català al Camp de Tarragona", hi llegeixo:

"En el període analitzat (1996-2006) la tendència del nombre de títols publicats no ha parat de créixer a nivell provincial: s'ha passat de 95 títols al 1996 a 215 al 2006."

"La mitjana de títols editats per any en el període de 1996-2006 és de 188,2 títols, dels quals 102,8 (més del 54%) es correspon a la mitjana de la suma de títols de tres editorials privades: Edicions El Mèdol, Cossetània Edicions i Arola Editors."

Tornant de Frankfurt

Després de més de tres anys parlant de la Fira de Frankfurt avui diumenge arriba a la seva fi. Ahir dissabte vaig tornar cap a Catalunya. Des de dimarts que hi era i em convenia descansar avui diumenge per demà dilluns tornar a l'editorial. Frankfurt no et deixa mai indiferent. L'altra dia comentava a un altre editor que passejar pels passadissos dels pavellons és una tempesta d'idees constant; però enguany a més hi ha hagut l'afegit de ser la cultura catalana la convidada d'honor.

Ara amb tot ja passat en podem fer alguna valoració. La Fira de Frankfurt és molt important, importantíssima, pel món de l'edició, per la literatura, per la cultura. Ara bé, a Catalunya li hem donat una transcendència excessiva. El debat polític que ha generat ha resultat molt cansat, repetitiu, i en molts moments fora de lloc. Tinc clar també que si hem donat tanta transcendència a la Fira, és perquè el nostre no és un país normal. Som una nació, una cultura que li costa molt obtenir reconeixement internacional (des de Madrid fan els possibles, mani que mani, perquè sigui així, i prova d'això és la ridícula negativa recent a deixar que és jugués un partit "amistós" entre Catalunya i els Estats Units), i quan aconseguim que algú ens faci cas, com ha sigut ara la Fira de Frankfurt, ho sobrevalorem. Té molta lògica. Per altra part, hi ha gent tan a Catalunya com a la resta de l'Estat a qui li molesta que la nostra cultura pugui tenir reconeixement internacional i que aprofiten qualsevol ocasió per intentar desprestigiar-nos i amargar-nos la festa.

La Fira ha estat en opinió meva un èxit tan pel món de l'edició, com per la literatura, com per la nostra cultura. Ens hem sentit durant uns dies el melic del món cultural i això és molt important. Jo hi veig tres motius (segur que n'hi ha molts més) per estar-ne satisfets:

Primer: la Fira ha donat a la nostra cultura, als nostres autors, a la nostra literatura, als editors, projecció internacional, i estic segur que produirà un major nombre de traduccions dels nostres autors i dels nostres productes.

Segon: l'esdeveniment ha servit per augmentar la nostra autoestima, que prou mancats n'anem. Ens hem sentit valorats. Hem vist que se'ns feia cas, que existíem.

Tercer: ha servit també perquè els editors catalans que hem anat massivament a la Fira ens adonem que més enllà de les nostres fronteres, hi ha tot un món a qui li pot interessar la nostra producció i cal treballar en aquest sentit i fer esforços per presentar al món les nostres realitzacions i els nostres autors.

x

L'interès per les activitats organitzades

El dimarts a la nit quan vaig arribar a Frankfurt, vaig assistir a l'espectacle d'inauguració, que a mi em va resultar excel·lent, tot i que potser una mica massa llarg. Els assistents a l'acte érem majoritàriament catalans i això em va fer témer que potser les activitats que s'havien organitzat tindrien bàsicament com a públic els nombrosos catalans que aquests dies hem "colonitzat" la ciutat alemanya. Aquest temor es va esvair en veure el públic que assistia a les activitats que es desenvolupaven a l'espai habilitat a l'estand de l'Institut Ramon Llull i en comprovar que aquestes despertaven interès a altres persones, especialment alemanyes. M'hagués agradat poder anar a més activitats però a Frankfurt hi anàvem a treballar i mentre érem a la Fira vam concentrar la nostra feina a visitar estands i entrevistar-nos amb editors d'altres països. Vam aprofitar el temps disponible al vespre i a la nit per assistir a alguna de les activitats. Al Sónar la performance de Carles Santos i Adam Raga va ser espectacular. El concert de Lax'n Busto i Antònia Font va ser seguit per un públic bàsicament català, mentre que el públic que omplí de gom a gom St. Katharinenkirche per assistir a l'extraordinari concert de Jordi Savall era majoritàriament alemany.

x

Cossetània a la fira

La nostra participació a la Fira ha tingut els resultats que esperàvem. A l'estand de l'Institut Ramon Llull hi teníem un mòdul per a Cossetània i un altre per a Lectio. He de dir en aquest sentit que no em va agradar l'espai dissenyat per a l'exposició de llibres. Tinc la sensació que el disseny va prevaldre per sobre de la funcionalitat que necessitàvem els editors. Vam realitzar les reunions previstes i alguna més que sempre et surt a darrera hora. Tenim emparaulada (falta només signar el contracte) la traducció a l'alemany per a la propera primavera del llibre A peu per la Costa Brava, de Sergi Lara, i hem fet contactes, algun d'ells molt esperançadors, per a la traducció a altres llengües d'algun llibre de cuina i alguna altra guia d'excursionisme, però com que no es pot dit blat fins que sigui al sac i ben lligat, no en diré res més fins que es pugui concretar més. També hem emparaulat la traducció al català o castellà d'alguna producció d'editors estrangers per als segells de Cossetània o de Lectio. Però, la feina de la Fira de Frankfurt no s'acaba una vegada has fet les maletes i has tornat. Si dèiem en aquest post que al mes de juny ja vam començar a iniciar els contactes, ara cal fer seguiment de les reunions fetes; cal enviar als editors els llibres sobre els quals han mostrat interès, cal enviar ofertes, rebre'n, etc. I com sempre, quan tornes de Frankfurt, sempre et queda la sensació que t'ha quedat alguna cosa per veure. Com que dijous i divendres ens vam dedicar intensament a les entrevistes programades, ahir dissabte vam poder dedicar-nos senzillament a poder passejar una estona pels estands on sempre trobes algun llibre, algun projecte, que t'interessa, i acabes amb la sensació que hauries d'haver dedicat més temps senzillament a passejar tranquil·lament parant atenció a determinats estands i fullejar aquells llibres que t'han atret; però no hi ha més temps.

x

El mal regust

Ahir dissabte, la darrera de les entrevistes que vam fer amb un editor estranger, un italià interessat en dos llibres nostres, ens va fer un comentari que em va deixa un mal regust. L'home en qüestió ens va dir que havíem fet malament marginant els escriptors catalans que escriuen en castellà. Li vam ensenyar l'estand del Ramon Llull i li vam mostrar com gairebé la meitat de l'estand l'ocupaven editorials amb seu a Catalunya que editen en castellà. On era doncs la marginació? Això em va fer pensar altre cop amb el que va dir Klaus-Jürgen Nagel tan a la presentació que es va fer a Catalunya, com a la que es va fer divendres a la Fira, del seu llibre Catalunya explicada als alemanys (Katalonien. Eine Kleine Landeskunde), en el sentit que sovint la premsa alemanya reprodueix les cròniques que reben dels seus corresponsals de Madrid, els quals fan servir com a referència els diaris i altres mitjans de la capital de l'Estat que generalment expliquen de forma molt esbiaixada la realitat catalana. Em vaig preguntar si la informació que havia rebut aquest editor italià estava "contaminada" per la informació realitzada des de Madrid i em va quedar el neguit de pensar que ves si ara, malgrat tots els esforços que s'han fet per promocionar la nostra cultura a la Fira de Frankfurt, a alguns només els quedarà la idea que a Catalunya som uns sectaris. En fi, un dia comentant el fet que tant sols un de cada cinc lectors habituals a Catalunya llegia en català, vaig fer una comparació amb un partit de futbol i vaig dir: "això és com si juguéssim un partit de futbol, que perdem per golejada (per 5 a 1); els rivals, els que guanyen, tenen l'àrbitre (el pes de l'Estat, que no és poc) al seu favor, però, tot i així, encara ens diuen que nosaltres fem trampes".

Número especial de la revista Kesse i... cap a Frankfurt!

Abans de marxar cap a Frankfurt rebo el número especial que en motiu de la Fira de Frankfurt ha publicat la revista Kesse editada pel Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver i que fa una anàlisi de la literatura catalana al Camp de Tarragona. Tots els articles estan publicats en català i alemany. L'índex de la revista és el següent:

• "Gestionar la literatura: alguns enfocaments dels darrers anys" de Rosa Comes Casas
• "Bones collites de poesia al Camp de Tarragona", d'Adam Manyé Sardà
• "La narrativa al Camp de Tarragona o la capacitat de perdurar", de Mònica Batet
• "Parlem dels lectors: la lectura des de l'òptica de les biblioteques públiques", de Roser Lozano
• "El món de l'edició al Camp de Tarragona", de Jaume Llambrich
• "Les publicacions del Cercle", d'Esteve Masalles

Procuraré en un proper post parlar dels continguts de la revista una vegada els hagi llegit. De totes formes, en aquest post d'El basar de les espècies, es reprodueix una part de l'article de Jaume Llambrich on s'hi analitza l'evolució de Cossetània des que vam crear leditorial.

El programa d'actes

El dijous dia 4 en la reunió de la junta de l'Associació Catalana d'Editors en Llengua Catalana ens van lliurar un CD amb el programa que l'Institut Ramon Llull ha organitzat per la Fira de Frankfurt. En total, una vegada imprès són 205 pàgines!!!

Cap a Frankfurt
Finalment, avui dimarts dia 9 viatjo cap a la ciutat alemanya amb un vol de Clickair que és el que ens surt més econòmic i que ja tenim reservat des del mes de gener. Els darrers dos anys vam sortir des de l'aeroport de Reus amb Ryanair i vam aterrar a l'aeroport de Frankfurt Hahn que està a uns 130 quilòmetres de la capital. Allí vam llogar un cotxe i ens vam allotjar a Wiesbaden o a Mainz, un any a cada lloc. Com que la Fira queda a l'oest de Frankfurt i aquestes dues ciutats també, en menys de mitja hora hi arribàvem. Habitualment ens allotgem en un dels hotels de la cadena Ibis que hi ha en aquestes ciutats, però el mes de gener quan vaig reservar l'hotel, tant el de Wiesbaden com el de Mainz, ja estaven complets (deu mesos abans de la Fira!). Finalment, vam optar per l'Ibis de l'aeroport de Frankfurt i per volar amb Clickair que, com Ryanair, surt molt econòmic si fas la reserva amb temps.

Arribaré avui dimarts al vespre i, tot i que l'horari em ve força apretat, procuraré anar a l'espectacle de Joan Ollé, inaugural del programa de la cultura catalana, que es realitzarà al Schauspielfrankfurt.

El dimecres al migdia participo en una taula rodona a l'estand de l'Institut Ramon Llull. La taula rodona porta per títol "Editar als territoris de parla catalana" i hi participem Maria Àngles Falgués, de l'editorial Trabucaire, de Perpinyà; Francesc Moll, de l'editorial Moll, de Mallorca; Rosa Serrano, editora de Tàndem i presidenta de l'Associació d'Editors del País Valencià, i un servidor, de Cossetània Edicions. La taula rodona comença a les 12 h del migida i durarà uns 45 minuts. A la tarda, només tinc a l'agenda una entrevista per la qual cosa podré seguir alguna de les activitats programades per l'Institut Ramon Llull o podré passejar per la Fira veient les propostes dels altres editors, cosa que és un exercici interessantíssim i amb el qual es pot aprendre molt. Al vespre estic convidat al sopar de les Sónar Nits que es realitzarà al Bockenheimer Depot.
Dijous i divendres els dedicarem a treballar intensament. Hauran arribat dues persones més de Cossetània: el director editorial, Josep Maria Olivé i Judit Juncosa, la persona de l'editorial que s'ha responsabilitzat de contactar amb els editors amb els quals ens interessava parlar i que ha confeccionat una agenda amb 26 entrevistes. És a dir que tindrem dues jornades, dijous i divendres, d'intensa feina. Intentarem vendre drets o coedicions d'algun dels nostres productes i estudiarem les propostes que ens presentin els altres editors. A veure què en surt de tot plegat.

El dijous s'afegirà al grupet de Cossetània Klaus-Jürgen Nagel ja que divendres a les 11.30 h a l'estand de l'Institut Ramon Llull presentem el llibre Catalunya explicada als alemanys; en la seva versió catalana i també alemana Katalonien. Eine Kleine Landeskunde, que ha editat Messidor Verlag. El dijous al vespre està previst que el professor Nagel sigui entrevistat al programa La nit al dia de TV3, que es realitza en directe des de Frankfurt.
El dissabte no tornem a Catalunya fins al vespre i no tenim entrevistes amb editors. Per tant podrem aprofitar la jornada per anar a algun dels actes organitzats en motiu de ser Catalunya la cultura convidada.

Les tendències web 2.0 en el sector editorial

Jornada al Liber (dijous 4 d'octubre) en un dia força atrafegat de reunions i contactes. Abans, però, tenim un esmorzar-trobada amb una cadena de llibreries de Catalunya. En traiem una dada que ja ens era coneguda: les vendes en català a la cadena de llibreries té un bon comportament en la temàtica infantil (gràcies en gran part a les lectures escolars), però està molt lluny de les vendes en castellà en narrativa (només un de cada quatre llibres que es ven és en català) i encara molt pitjor en assaig (se'ns diu que la principal causa és que hi ha poca oferta de llibres d'assaig en català). Els editors que assistim a la trobada demanem, una vegada més, que es faci el màxim esforç possible per situar el llibre català el millor que es pugui. Estem en inferioritats de condicions (les dades clarament ho assenyalen) i cal doncs una discriminació positiva pel llibre en català per millorar la situació actual.
Ja el Liber fem els contactes previstos per intentar entrar en el mercat d'Amèrica Llatina amb llibres que editem en castellà amb el segell Lectio Ediciones i també per millorar la distribució d'aquest segell a l'Estat espanyol que fins el moment (fa un any i mig que el vam crear) està lluny de satisfer-nos.
Ens trobem amb Javier Celaya, de Dosdoce. El mateix dijous dia 4 han presentat l'estudi "Tendencias Web 2.0 en el sector editorial" realitzat pel portal cultural Dosdoce (al bloc de Cossetània hi ha més informació). Una bona notícia: han analitzat la utilització de les aplicacions web 2.0 en una cinquantena d'editorials i a Cossetània superem la nota mitja i estem en onzena posició en la utilització d'aquestes aplicacions. En els tres primers llocs hi ha Alfaguara, Punto de lectura i Tusquets.

Obra inèdita d'Artur Bladé i Desumvila

Vam anunciar en un post anterior que a començaments del 2008 presentarem dos nous volums de l'Obra Completa d'Artur Bladé i Desumvila. Dèiem llavors que un dels volums, el corresponent al Cicle de la Terra Natal II incorporaria els llibres L'edat d'or, Crònica del país natal, Visió de l'Ebre català i Guia de Benissanet. Fa unes setmanes, en posar-se a treballar en aquesta edició la família d'Artur Blade ens comentà que havien trobat entre els papers de l'autor la segona part, inèdita, del llibre L'Edat d'Or que estava mecanoscrita a punt per publicar i que no sabien per quines causes al final no es va editar. Per aquest motiu, ens ha semblat oportú canviar l'estructura d'aquest segon volum del Cicle de la Terra Natal i deixar-hi Crònica del país natal, Visió de l'Ebre català, la Guia de Benissanet, i incorporar-hi Les primeres descobertes. D'aquesta manera, en un proper volum per publicar possiblement el 2008, s'editarà conjuntament i en un sol llibre tota L'Edat d'or, la part publicada i la part inèdita. En la primera part de L'Edat d'or, Artur Bladé recull la seva memòria d'infantesa, d'un temps que l'autor considera "daurat" i que en el curs dels anys rememora, tractant de reproduir la puresa de les descobertes encantades, de les sensacions, sentiments i objectes. En la segona part, la que és inèdita, Artur Bladé escriu sobre els records de la seva joventut.
Per altra part, també ha aparegut una segona part, també inèdita, de l'Exiliada, en la qual Artur Bladé completa l'exili a Montpeller. Aquesta part en aquest moments s'està revisant i es preveu incorporar-la també en un volum del Cicle de l'Exili de l'Obra Completa d'Artur Bladé i Desumvila.

El bloc de la Mireia, en un llibre de Cossetània

Un dels blocs més visitats de la Catosfera ha estat el de la Mireia, en el qual els lectors han seguit les seves aventures eròtiques. Avui Mireia Galindo publica el seu darrer post i anuncia que el contingut del bloc s'adaptarà en format de llibre i que el publicarem a Cossetània Edicions. Des de l'editorial confirmem la veracitat de l'anunci que s'ha fet al bloc de la Mireia. El llibre sortirà publicat durant la primavera del 2008. Ara el contingut del bloc s'està adaptant perquè pugui editar-se en paper i com a llibre. Una vegada feta l'adaptació iniciarem els treballs d'edició de manera que en la propera primavera el llibre pugui trobar-se als punts de venta.