29/10/09

Millorar el procés de comercialització

A començaments de la setmana passada portàvem a impremta el darrer llibre que faltava per de la campanya de Nadal per entrar a màquines, el llibre El paisatge favorit de Catalunya, que coeditem amb TV3. També la setmana passada acabàvem el butlletí de novetats del mes de novembre, el darrer que fem l'any 2010, ja que el desembre no oferim novetats. Hem canviat des que vam començar a editar en què apuràvem més els terminis tant per Nadal com per Sant Jordi. Ara intentem després del 20 de novembre no portar cap novetat més per la campanya de Nadal i després del 20 de març no portar-ne més per la campanya de Sant Jordi. Tot plegat per facilitar la feina dels comercials de manera que puguin explicar en temps als llibreters les nostres apostes per cadascuna d'aquestes temporades.
Fem els llibres pensant cada cop més en què serveix de poca cosa editar una excel·lent obra si després els comercials no tenen temps de treballar en la seva comercialització. Tot plegat, amb l'esforç i el convenciment de tots els departaments de Cossetània ha anat millorant molt. Recordo que abans deixàvem la portada del llibre pel final, mentre que ara portada i interior del llibre es comencen a treballar a la vegada, de manera que podem elaborar la fitxa tècnica del llibre, element clau per començar-ne la seva comercialització, fins i tot setmanes abans que aquest estigui acabat.
La veritat és que em satisfà veure'ns organitzats de millor manera, ja que això ens permet treballar amb tranquil·litat. El divendres passat vam tancar també el calendari de Sant Jordi de manera que hem situat per setmanes els llibres que hem de publicar fins el març i així ara podem treballar amb ordre tots els llibres que hem de publicar els propers mesos.
Però encara podem millorar tot el procés de manera que poguem entregar informació de les novetats amb més temps als comercials perquè aquests ho poguin explicar els llibreters i tinguem precomandes abans de portar el llibre a impremta, de manera que puguen fins i tot ajustar millor els tiratges. Al cap i a la fi es tracta que treballant amb temps amb els llibreters i seguint les seves recomanacions poguem entre tots millorar els percentatges de retorn que tenim, que són excessivament elevats. En el fons, tots els agents afectats en el sector editorial hem de racionalitzar tot el procés, sinó hom té la sensació que tant distribuïdors com llibreters consumeixen moltes energies fent i desfent capses i lliurant als transportistes llibres que van innecessàriament amunt i avall. Però per fer-ho, per millorar el procediment, és necessari que els editors ens impliquem més en el sistema de comercialització i sobretot que escoltem molt més el que ens diuen els llibreters que són el cap i a la fi les persones que més estan directament en contacte amb els lectors.

25/10/09

La única col·lecció de llibres de cuina il·lustrats en català

El Josep Borrell, fotògraf de la col·lecció Amb gust a Mediterrari, em va fer un suggeriment en la presentació del llibre Aperitius i tapes. Capricis del sentit, que vam fer aquesta setmana:
- Jordi, hauríeu de fer una cosa, en algun lloc del llibre hi haurien de sortir el altres títols de la col·lecció.
- Ostres, quina error - li vaig contestar jo -. I tant que sí. I com és que no surt? És clar, ja sé on s'origina del descuit. Aquest llibre és en tapa dura i no té solapes i aquesta informació sempre la posem en les solapes de darrera del llibre, però hi ha solucions per fer-ho. Gràcies per fer-nos-en adonar, ja que el millor lloc on es pot es fer promoció de la resta de llibres de la col·lecció és en els propis llibres i a més ens interessa vendre col·lecció, ja aquesta és la única col·lecció de llibres de cuina il·lustrats en català.
L'endemà mateix ja vam estar parlant de resoldre-ho pel proper títol que serà el de sopes i cremes. La col·lecció fa goig. A la taula de la presentació on es venien els títols exposats es podia comprovar amb satisfacció tant nostra com dels dos autors, la Mariona Quadrada i el Pep Borrell el goig que feien. A més són llibres vistosos amb excel·lents fotografies, amb receptes redactades amb l'estil entenedor i planer de la Mariona. Ens interessa que la gent que compri un llibre d'aquests vulgui els altres perquè valen la pena. A més, en el panorama literari en castellà hi ha moltes col·leccions de llibres de cuina amb fotografies en color, però aquesta és la única que hi ha al mercat en català i potser aquest fet no l'hem destacat encara prou.

22/10/09

Quatre generacions d'editors

"No pot ser sempre començar de nou i entrebancar-se en el mateixos llocs que els nostres avis". Aquesta va ser una de les frases pronunciades per Rafael Català Dalmau en l'emotiu acte de celebració del 50è aniversari de Rafael Dalmau Editor que es va celebrar diumenge dia 18 d'octubre al Museu d'Història de Catalunya. Amb aquesta frase, Rafael Català justifica un dels pros d'una editorial familiar: aprendre de les generacions anteriors, no caure en errors ja comesos. I és que l'editorial Rafael Dalmau Editor està ja a la seva quarta generació.
L'any 1959, Rafael Dalmau Ferreres i la seva filla Maria Carme van crear aquest segell editorial. El fill del matrimoni Maria Carme Dalmau i Pere Català Roca (un puntal bàsic de l'editorial), Rafael Català és qui ara dirigeix l'editorial, on també hi treballa un nebot seu, en Jaume, fill de la seva germana l'Anna, que fins a la seva mort, enguany, també treballava a l'editorial.
L'editorial Rafael Dalmau Editor és un exemple a seguir i una peça important de la història cultural contemporània del nostre país. Són com va dir el director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcoverro, "una editorial compromesa amb una Catalunya que treballa", amb una Catalunya que fa feina des que surt al sol i fins més tard que aquest s'ha post.
Enguany, l'any del cinquantenari, ha estat un any dur per a can Dalmau. Pere Català va morir i uns mesos més tard ho va fer la seva filla i germana de Rafael Català, l'Anna. Tot plegat ha estat un sotrac important per la família Català-Dalmau. No obstant era i és important fer la celebració, per poder recordar l'important treball fet per la família Dalmau i per tots els seus col·laboradors, i també per encarar el futur; i era important que l'editorial celebrés un lluit acte d'aniversari i que se sentissin acompanyats per una multitud de persones (la sala d'actes va queda petita) relacionades amb l'editorial (autors, historiadors, llibreters, impressors, amics, editors -massa pocs-, etc.) que han volgut estar al seu costat i encoratjar-los a seguir endavant amb la seva tasca i amb la seva missió i raó de ser, que segons Agustí Alcoverro es podria sintetitzar en tres eixos: "ser un punt de trobada entre la història acadèmica i la història patriòtica del nostre país, combinar el rigor científic i la divulgació, i fer de pont entre la historiografia dels anys trenta i la de la represa cultural dels anys seixanta".
I és que com va dir Rafael Català, "aquesta és una editorial familiar a la que ens hi dediquem amb cos i ànima." Tan sols d'aquesta manera s'ha pogut fer tota la feinada que han fet en aquests cinquanta anys del segell Rafael Dalmau Editor. Tot aquest treball queda en part documentat en l'excel·lent exposició que es pot veure al Museu d'Història de Catalunya. Val la pena anar-hi.
A la família Dalmau - Català i a tots els col·laboradors de l'editorial, la més sincera enhorabona pels cinquantè aniversari! Ànims i a seguir endavant, amics!!!

17/10/09

Tornant de Frankfurt

Estand de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana

Amb la tornada de la Fira de Frankfurt s'acaba el cicle de tres fires en quinze dies: Fira del Llibre de Muntanya, Liber i Fira de Frankfurt. Quan marxo dimecres cap a l'aeroport escolto per la ràdio del cotxe que diuen que hi ha menys expositors que altres anys. Deu ser veritat, però com que la Fira és tant immensa, no tinc la sensació que sigui així ni que hi hagi menys gent. L'agenda dels dos dies i mig ha estat molt atapeïda i ens ha faltat temps per poder passejar amb tranquil·litat pels estands. De tota manera, en parlar amb editors estrangers tots ens diuen que els va millor que l'any passat i que es respira optimisme. De fet, els projectes que es tracten a Frankfurt no són majoritàriament a curt termini i no es veuran editats fins ben entrats el 2010 o el 2011. Per tant, les economies que veuen la fi del túnel (no nosaltres) han de treballar per un horitzó millor que l'actual. De les gestions que hem fet en sortiran coses. Ara cal fer el seguiment de tots els contactes realitzats. D'una en particular, amb la que hi treballem des de Frankfurt de l'any passat, esperem que tingui repercussió. Ja ho anunciarem.
Primera qüestió que em sorprèn respecte els altres anys: més controls de seguretat. Arribem dimecres al migdia de la Fira directe des de l'aeroport i en entrar -hi ens fan obrir les maletes, hi miren per tots els racons i també regiren la bossa on hi porto el portàtil. Això és el primer any que ho fan. Serà perquè la Xina és el país convidat o serà una nova mesura que s'instaurarà també pels propers anys. De fet, des de la por al terrorisme internacional, cada cop que entres al pavelló 8, que correspon als anglosaxons, et regiren la bossa o cartera que portes. Això ho fan des de fa tres o quatre anys. Si ja ho trobava excessiu, ara el que és és absurd, ja que si et regiren a l'entrar a la Fira perquè punyetes t'han de tornar a regirar en entrar a un pavelló determinat. A més com que constantment vas d'un pavelló a un altre, ja que les cites no les tens en el mateix indret, acabes el dia que et poden haver regirat tres o quatre o cinc vegades la mateixa bossa.
Una altra qüestió que no m'agrada. Des que vaig a la Fira de Frankfurt, que d'això en deu fer ja set o vuit anys, cada any a l'estand de l'Associació d'Editors en Llengua Catalunya que està instal·lat a la Fira amb l'ajut econòmic del Departament de Cultura de la Generalitat, es feia una petita trobada, amb un modest piscolabis, amb un representat del Govern català que acostumava a ser el conseller de Cultura de torn o un alt càrrec del Departament. El 2007 amb Catalunya com a cultura convidada la presència de polítics del nostre país va ser aclaparadora. Enguany però la trobada no s'ha fet perquè ningú del Departament ha vingut. Després els polítics tenen la fama que només els interessa anar als llocs per la foto, però hi ha vegades que se la guanyen. Frankfurt 2007 no serviria de res si els anys següents els editors i agents literaris catalans no es reunissin amb altres editors, els oferissin els nostres productes, etc. I cal que l'administració catalana segueixi animant a que així es faci, malgrat que ara sigui una feina, com en els anys anteriors a la Fira de 2007, de picar molta pedra. En un any difícil com està sent el 2009 es necessitava més que mai la presencia institucional i les breus paraules que hi dirigien per sentir-nos animats i recolzats pel nostre govern. Em va saber greu veure que mentre la nostra administració no ens acompanyava, els editors bascos, on hi tinc amics, es trobaven a la Fira amb la seva consellera de Cultura o saber que els gallecs també van tenir representació institucional.
Dijous al vespre l'Instituto Cervantes de Frankfurt fa una recepció per a tots els editors de l'Estat espanyol. L'any passat ja es va fer en ser inaugurada la nova seu d'aquesta institució, però no hi vam poder arribar-hi ja que es va fer el dimecres al vespre i nosaltres vam arribar tard a Frankfurt. És un edifici cèntric, gran i espaiós. Ningú a l'Estat espanyol discuteix els diners que s'hi han invertit i el cost anual que té i no seré jo qui ho faci. Ara bé, seria convenient que cada vegada que l'Institut Ramon Llull o qualsevol altre organisme de la Generalitat obrís un espai en qualsevol indret del món no s'actués amb la hipocresia de criticar-ho. El que ha de valdre pels uns ha de valdre pels altres. La trobada ens serveix per poder parlar animadament amb altres editors i comentar, entre altres coses, la situació del sector.
En fi, tornada divendres amb el darrer vol cap a casa després d'uns dies esgotadors. I és que la veritat és que m'agrada anar a les fires ja que representen una pluja d'idees, però són jornades esgotadores, sense pràcticament descans i al final un ja té ganes d'arribar a casa i reposar tranquil·lament.

14/10/09

El llibre de "El paisatge favorit de Catalunya"

Aquest matí marxem cap a la Fira de Frankfurt amb el neguit de les darreres feines del què és la principal aposta de la campanya de Nadal de Cossetània: el llibre del programa de TV3 El paisatge favorit de Catalunya. És un llibre on s'ha volgut mantenir l'esperit del programa. Amb fotografies es descobreixen els 24 paisatges escollits per TV3. Fotografies espectaculars de Jordi Longàs i Javier García-Die descriuen els indrets que la televisió catalana escollí per fer la sèrie. Al programa, cada paisatge era presentat per un personatge conegut del país. En el llibre hem volgut recollir l'essència del què va dir cadascun dels personatges de manera que les fotografies dels paisatges s'acompanyen de frases que aquests van dir en el programa. El final del llibre recull també fotografies que van enviar els telespectadors del programa per participar en el concurs que es va fer per aconseguir la millor imatge d'un paisatge de Catalunya. En publiquem les imatges finalistes. En definitiva, queda un conjunt harmònic, un llibre on hi trobem el millor del nostre país, amb excel·lents imatges, comentaris adequats, fotografies dels telespectadors... Tot plegat per configurar un llibre que pot esdevenir un excel·lent regal per la campanya de Nadal. Ens agafa el tancament del llibre amb l'anada a Frankfurt, cosa que ens fa anar de corcoll.
És el que té aquesta feina, hem d'acabar els llibres que publiquem ara però hem de pensar també en els que publicarem en el futur. Hem de compaginar les dues tasques. Un llibre no es fa en un tres i no res, per la qual cosa, constantment cal contactar amb autors i planificar projectes. Frankfurt seria aquesta segona part de la feina, la de mirar quines tendències hi ha, quins llibres ens ofereixen altes editors, oferir nosaltres el que tenim, etc. Avui dimecres marxem i hi estarem fins divendres amb una agenda carregadíssima. Alguna cosa en sortirà.
I tornant de Frankfurt, a seguir amb les novetats previstes. Aquesta tardor, portem una bona oferta de llibres. Vegeu els catàlegs de setembre i octubre. Potser llàstima que el mercat no està massa animat. Alguns estan funcionant molt bé, com Escoltant Guardiola, de Josep Riera, que porta diverses setmanes al top ten dels llibres més venuts. Ara estem tancant el butlletí de novetats de novembre on a més del llibre de El paisatge favorit de Catalunya, també hi destaca una novel·la de Sebastià Bennasar, Mateu el president, un apassionant thriller en el que l'autor narra una trama d'un sector de la burgessia catalana per assassinar el president del Barça, Joan Laporta. És un text d'aquells que quan l'agafes no el pots deixar i que a més té la garantia de la qualitat literària de Bennasar. I aquesta setmana comencem a distribuir entre d'altres llibres, un sobre el qual ja en vaig parlar en aquest blog: Colom. 500 anys enganyats. Per què s'amagà l'origen català del descobridor d'Amèrica. A finals de mes, el 29 de novembre presentarem el llibre i comptarem amb la presència del seu autor, el professor nord-americà Charles Merill que explicarà en primera persona les conclusions de la investigació que ha fet durant divuit anys sobre l'origen de Colom.

10/10/09

D'intensa activitat

Estand de Gremi d'Editors de Catalunya al Liber
Intento posar al blog cada setmana dos posts nous, un el dijous i un el diumenge, però aquesta setmana he fet campana amb el post del dijous. Molt sovint el de mitja setmana el deixo escrit o embastat durant el cap de setmana anterior però aquest cop m'ha estat impossible. Entre el premi que vaig recollir a Ascó i la Fira del Llibre de Muntanya vaig estar el cap de setmana passat molt ocupat. Dimarts i dimecres, al Liber, a Madrid, i la tornada al despatx m'he trobat amb molts temes pendents i amb els darrers preparatius per a la Fira de Frankfurt d'aquesta setmana. Anem a tractar les diverses fires dels darrers dies.
A Cantonigròs és possiblement dels diferents espais de la Fira del Llibre de Muntanya (Tavertet, l'Esquirol i Rupit) on hi queda millor ubicada. En la jornada de diumenge que hi vaig assistir s'hi va veure força gent, especialment al matí. Hi va ajudar molt el fet que s'organitzés una cursa d'orientació en la qual hi van participar unes 600 persones, que majoritàriament quan van acabar van passar per la Fira. Fer activitats paral·leles és una bona manera de garantir presència a la Fira. Potser caldria pensar en organtizar-ne alguna el dissabte, que em diuen que l'assistència ha estat més fluixa. Ho parlo amb els organitzadors, que em comenten que si bé és cert, són poca gent per fer molt feina. Ho entenc. El llibre electrònic també és present a la Fira amb una taula rodona en la que hi participen Enric Faura (Edi.cat), l'escriptor Francesc Roma i Xavi Cortacans (Muntanya de Llibres). Aprofito la diada per parlar amb autors (hi vam presentar la novetat Conèixer els núvols) i amb altres editors. Al final, el dilluns fem repàs de les vendes. No ha anat malament. Contabilitzo les despeses (inscripció, allotjament, personal, etc.) i al cap i a la fi just hem fet calaix per cobrir els costos. He d'entendre doncs la Fira com una plataforma de promoció de l'editorial i dels nostres llibres, ja que sinó ho mirés estrictament per les vendes no seria interessant anar-hi. Ho valorem i considerem que és una bona eina de promoció i que caldrà seguir-hi anant-hi i apostant-hi.
Dimarts, cap a Madrid. Primerament reunió amb tots els delegats de les diferents zones de l'Estat espanyol per presentar-los-hi les novetats i els projectes del segell Lectio Ediciones. No en sortim molt contents. Hi trobo a faltar més entusiasme. De fet el sistema de comercialització per delegacions que es fa en el sector editorial no em convenç i estic segur que canviarà en els propers anys, però de moment és el que hi ha i hem de treballar per aconseguir que tingui la major efectivitat possible. Assistim a la inauguració del Liber i aprofitem per fer els primers contactes amb altes editors, etc. El dimecres tenim l'agenda força atapeïda. Avancem amb el que és aconseguir distribuidors per altres mercats, especialment l'americà. Ara falta acabar-ho de signar i no ens n'acabem de sortir de concretar operacions amb bibliotecaris americans que venen al Liber per comprar llibres per al seu fons. Caldrà insistir en aquest sentit en properes edicions. No és fàcil. Poc a poc anem fent catàleg però encara ens falta molt de camí per recórrer i hi ha molts editors que ens porten moltíssims anys d'avantatge. Veig l'Enric Faura, d'Edi.cat fent gestions i explicant el projecte de distribuidor de llibres electrònics a altres editors. Tot el que fa referència als e-books cada cop es mou més. No tardarem en viure un boom d'aquest món. Penso que estem en el camí correcte per quan es produeixi trobar-nos ben posicionats.
I de tornada a Valls, a seguir treballant per acabar les novetats de la campanya de Nadal i per acabar de preparar la Fira de Frankfurt d'aquesta setmana; però d'això ja en parlaré en el proper post.

4/10/09

De tard en tard guanya el I Premi de Periodisme Carmel Biarnés en la categoria d'internet

El meu blog De tard en tard ha guanyat el I Premi de Periodisme Carmel Biarnés en la categoria d'Internet que convoca l'Ajuntament d'Ascó amb la col·laboració de Ràdio Mora. Segons les bases, el que es premia és el següent:
Els treballs presentats han de difondre la tasca investigadora que es fa tant des de l’associacionisme com a títol individual sobre temàtiques de caràcter local o comarcal a tots els territoris de parla catalana.
S'hi estableixen tres categories: premsa escrita, ràdio i televisió i Internet.
El jurat del premi ha considerat que aquest post del meu blog és mereixedor del premi. L'acte de lliurament del premi es va portar a terme el dissabte dia 3 d'octubre a Ascó en el marc de la I Jornada d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés.
Els treballs guardonats en les tres categories han estat:
- en premsa escrita: l'article "Picasso fotògraf" de Toni Orensanz, publicat a La Vanguardia el 26 de juny de 2009
- en ràdio i televisió: el documental "Sota l'ombra dels arbres" presentat per la Cadena SER (Ràdio Móra d'Ebre-Ràdio Reus-SER Tarragona) i que va ser emès el 28 de novembre de 2008
- en Internet: l'apunt "L'Angela Jackson" publicat al bloc De tard en tard de Jordi Ferré el 25 d'abril de 2009
Vull en primer lloc agrair l'Ajuntament d'Ascó com a entitat convocant i al jurat que ha cregut que el meu post era mereixedor del premi. És un reconeixement que m'omple de satisfacció en primer lloc perquè ve d'una comarca la Ribera d'Ebre on hi tinc amics i on cada cop més m'hi sento més proper pel neguit cultural, la cordialitat i l'amabilitat de la seva gent, i després perquè és un premi que s'atorga a treballs que difonen la tasca d'investigació de caràcter local o comarcal. Soc una persona del territori i així ho dic i m'enorgulleixo i sé de les dificultats que hi ha per treballar culturalment des de comarques llunyanes a l'àrea metropolitana; però al país hi ha molta gent que fa una feina enorme a tot arreu per divulgar la cultura local o comarcal, per fer estudis del territori, per treballar i desvetllar cada petita peça del puzle de la història del nostre país. Sense aquest treball, sense resoldre aquestes petites però a la vegada importants incògnites, no es podria tenir una visió global del que és i ha estat Catalunya. Per això és important que aquest premi es fixi en aquest apartat, en la difusió de la tasca divulgadora de les investigacions de caràcter local i comarcal, i per això em fa molt feliç haver-ne estat el guanyador.
El guardó m'esperona a seguir tractant en el blog de les activitats de la gent del territori. El post guanyador el vaig fer sobre l'Angela Jackson, per tant en certa manera tant ella com l'Associació No Jubilem la Memòria són copartíceps del guardó. El país hi ha molta gent com l'Angela, o com l'Associació No Jubilem la Memòria, o com per posar un exemple molt recent l'Octavi Serret, a qui li dedicava el darrer post, que treballen per la cultura del territori. Tots es mereixen el nostre reconeixement pel treball sovint tant silenciós que fan incansablement, i més encara avui en dia quan veiem que una part de la cultura en majúscules del nostre país, que surt als principals mitjans dia rere altre, i que ens hauria de projectar, fa tuf de podridura. Mirar al territori, conèixer tota aquesta gent que treballa amb energia, amb constància, amb rigor pel nostre patrimoni cultural i històric és un bàlsam contra la ferida que ens ha creat a l'ànima l'afer del Palau. Premiar a treballs que fan difusió de la feina que fan persones individuals o entitats en la investigació local i comarcal és també un forma de reconèixer el treball que aquests fan en pro de la cultura del nostre país.

3/10/09

Que n'hi hagi molts d'Octavis Serrets!

Avui Octavi Serret serà un home feliç. Li lliuraran uns dels premis nacionals de cultura, el corresponent a la Projecció Social de la Llengua Catalana. És un guardó just, que s'ha guanyat a pols, que l'ha suat sense demanar-lo, sense que aconseguir-lo fos el seu objectiu, però que amb la decisió del Consell Nacional de la Cultura i de les Arcs (CoNCA) veurà reconeguda la tasca de promoció de la cultura catalana que fa des del seu establiment, des de la llibreria Serret, a Vallderoures, a la comarca del Matarranya, a la Franja, en un territori on malgrat es parli el català molt més que en molts indrets del Principat, aquesta llengua encara no és oficial perquè els governs aragonesos no han tingut ni la valentia ni la dignitat que ho fos.
L'Octavi ha demostrat que amb molt de treball i amb molta tenacitat des d'una localitat de poc més de 2.000 habitants i des d'una comarca amb uns 8.000 habitants i lluny de les àrees poblades, es pot tenir una llibreria dinàmica, reconeguda i present amb moltíssimes activitats.
L'Octavi, home del territori, té una debilitat especial per promocionar els llibres de les terres ebrenques. La seva comarca pertany a aquest territori on les aigües del seus rius, en aquest cas el Materranya, van a parar a l'Ebre. De tots els llibres que hem publicat d'autors de les Terres de l'Ebre, en fa presentacions o n'organitza signatures, en parla als seus clients, fa des prescriptor, els promociona a la seva web i al seu blog, etc. El veus a les fires de llibres d'aquest territori, amb el seu estand ple de llibres d'autors i de temes ebrencs, parlant amb la gent, recomanant incansablement. I l'Octavi a més, sempre està pensant què més es podria fer, quins llibres que no existeixen es podrien vendre. I et truca, i et dona idees, i et diu que podries parlar amb tal escriptor, que li pots proposar tal cosa, i et dona el seu telèfon i contactes, etc. Viu la seva feina amb passió, viu el món dels llibres amb delit, és la seva vida.
El premi és merescut, molt merescut, i servirà per encara més donar més energia a l'Octavi perquè segueixi incansablement, com a ha fet sempre i com seguiria fent malgrat que no se li hagués donat el guardó, promocionant els llibres i la literatura a partir del seu establiment, de la llibreria Serret, des de Vallderoures, des del Matarranya. Tant de bo al nostre país hi hagués molts Octavis Serrets.

La imatge d'Octavi Serret que acompanya aquest post està extreta del blog Triticària

1/10/09

D'una fira a l'altra

La tornada de vacances de l'estiu és cada any un neguit. A més de les novetats que tenim per la tardor, per les quals cal fer la promoció necessària, ens trobem amb tres fires, una darrera l'altra, a les quals hem d'acudir i per les que hem de preparar el material necessari.
Aquest cap de setmana se celebra a Cantonigròs la vuitena edició de la Fira del Llibre de Muntanya, que poc a poc s'ha consolidat i és una cita imprescindible per les persones del món del muntanyisme interessades amb els llibres. És una fira important per a nosaltres ja que el nostre catàleg està farcit de llibres d'excursionisme i de natura. Hi tenim un bon espai amb la Isabel López al davant. Hi aniré un dels dos dies per veure com està l'ambient, poder parlar amb altres editors i autors. És una bona ocasió per fer contactes. A més el diumenge, dia 4 hi presentarem el llibre Conèixer els Núvols, de Marcel Costa i Jordi Mazon.
La setmana vinet tenim el Liber. Hi anem un jornada el dimecres 7 d'octubre. Abans, el dia 6 tenim una reunió que organitza el nostre distribuidor per a tot l'Estat espanyol del segell Lectio Ediciones amb els subdistribuidors de les diferents zones de la península. Els hi expliquem les novetats que tenim previstes i hi fem un intercanvi d'opinions. És important que treballem amb la difusió dels llibres de Lectio ja que n'esperem millors resultats. El dimecres dia 7 estarem tot el dia al Liber. L'objectiu és fer contactes de cara al mercat americà dels nostres llibres. És interessant els contactes que es poden fer amb els responsables de compres de centrals de biblioteques d'Amèrica del Nord. Tot plegat ens és encara força nou i poc a poc aprenem els mecanismes per arribar en aquests mercats. De l'organització de Cossetània, la Judit Juncosa és qui prepara els contactes tant el Liber com a Frankfurt. Porta tot plegat molta feina, però la bona una bona preparació de les fires és important per a aprofitar-les i obtenir bons resultats. Edi.cat, amb Enric Faura al davant i també amb Toni Cantó, estarà present el Liber per promocionar el portal de venda de llibres electrònics. Tant Edi.cat com nosaltres estarem a l'espai del Gremi d'Editors de Catalunya.
I després, l'altra setmana estarem del 14 al 16 d'octubre a la Fira de Frankfurt amb una agenda força atapeïda, com els altres anys. Del treball que s'ha fet els dos darrers anys, la propera primavera se'n podran veure els resultats. Es tracta de seguir els contactes que tenim, que ens expliquin quines novetats tenen, que nosaltres les poguem explicar, veure les noves tendències i veure quines línies noves podem fer. Les fires són una tempesta d'idees que després cal administrar poc a poc i que alguna s'acaba realitzant. De fet, les col·leccions Hyla i De 100 en 100 van sortir d'idees de Frankfurt, de veure que productes similars es feien en altres mercats. D'això es tracta: de comprar, vendre i aprendre.